Resultats de la cerca

Fill d’un notari florentí, passà a França en el seguici de Maria de Mèdici quan aquesta es casà amb Enric IV 1600 Mort el rei 1610, aviat escalà el poder desbancà Sully 1611, es féu nomenar mariscal de França 1613 i lloctinent reial de Picardia 1611 i de Normandia 1616 La seva avidesa i els seus intents de limitar el poder de la noblesa li concitaren l’odi general Lluís XIII, aconsellat per Charles d’Albert, el féu arrestar, i en l’acte de la detenció morí d’un tret de pistola

Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a l’Accademia di San Luca, a Roma, ciutat on arribà el 1834 amb Pelegrí Clavé i Manuel Vilar, i on assolí reputació com a copista El 1841 estigué a Munic, on s’entusiasmà per l’art promogut per Lluís I de Baviera El 1843 s’establí a Madrid El Retrat de la nena Maria Miquela de Despujol i el Rapte de Ganimedes Museu d’Art Modern de Barcelona evidencien la seva qualitat de pintor romàntic Fou membre del grup dels natzarens catalans

Fill del convers Pablo de Santa María Fou cronista de Castella, preceptor del futur Enric IV, conseller 1420 de Joan II i bisbe de Burgos 1435-56 Ambaixador 1434 al concili de Basilea, prengué el partit del papa Eugeni IV La seva residència de Burgos esdevingué un cercle humanístic Entre les seves obres es destaquen Defensorium unitatis christianae , a favor dels conversos, Doctrinal de caballeros 1487, Rerum in Hispania gestarum chronicon , Anacephaleosis i les Allegationes en defensa dels drets, a les Canàries, de Castella sobre els de Portugal

Entre les seves obres cal esmentar el retaule de l’església de Santa María de Medina de Rioseco, el de l’altar major de l’església de la Magdalena de Valladolid i el sepulcre del bisbe Pedro de Gasca a la mateixa església No s’ha conservat el retaule del convent de Las Descalzas Reales de Madrid ni el del monestir de Montserrat, encarregat per Felip II de Castella i fet segons un projecte de Francisco Mora a imitació del del monestir d’El Escorial, però amb una riquesa escultòrica més gran

Proclamat voivoda de Cracòvia 1667, després de vèncer els turcs a la batalla de Khotin 1673 succeí el rei Miquel I El 1683 tornà a derrotar els turcs a Kahlenberg, i així contribuí a l’alliberament de Viena Les seves campanyes militars arribaren fins a Moldàvia i Bessaràbia 1684-85 Més tard, abandonat pels seus aliats austríacs, hagué de cedir a les pretensions de Rússia pel tractat de Moscou 1686 Influït per la voluntat de la seva muller, Maria Casmira d’Arquien, no sabé enfrontar-se a la noblesa

Estudià a Hamburg, Heidelberg i Munic gràcies a alguns protectors Un subsidi de Cristià VIII de Dinamarca li permeté de viatjar per França i Itàlia 1844-45 Es casà amb l’actriu Christine Enghaus Conreà un teatre pessimista, influït per Hegel i Schopenhauer Judith 1839, Genoveva 1841, Maria Magdalene 1843, Herodes und Marianne 1847-49, Gyges und sein Ring ‘Gyges i el seu anell’, 1854 i Nibelungentrilogie ‘Trilogia dels Nibelungs’, 1861-62 Presentà en les seves obres el conflicte violent entre la voluntat personal de l’home i la general de l’Univers

Protegit del príncep d’Èboli i d' Antonio Pérez , el 1573 fou nomenat per Felip II secretari de Joan d’Àustria, amb instruccions d’informar la cort de tots els actes i projectes d’aquest Escobedo obtingué proves que Antonio Pérez i la princesa d’Èboli facilitaven informació als rebels flamencs i venien càrrecs públics i secrets d’estat Pérez ho advertí i acusà Escobedo d’encoratjar Joan d’Àustria a aconseguir el regne anglès casant-se amb Maria Stuart i rebé autorització per a eliminar Escobedo, que fou assassinat

Fill del rei Hug III, succeí el seu germà Joan I Deixà que els mamelucs d’Egipte s’emparessin de Terra Santa 1291 i que el soldà al-Malik al-Ašraf li prengués Síria Fou segrestat i destronat el 1306, però fou restablert el 1310 Inicià una política d’acostament al casal de Catalunya-Aragó casà 1315 la seva germana Maria amb el rei Jaume II, i ell mateix es casà 1318 amb Constança, filla de Frederic III de Sicília Els catalans havien obtingut d’ell 1291 mesures favorables per al comerç

Fou un dels representants més importants del neorealisme entre el 1949 i el 1952 El seu nom, lligat gairebé sempre al de Cesare Zavattini, signà títols tals com Ladri di biciclette 1948, Miracolo a Milano premi del festival de Canes del 1951, Umberto D 1952, Il tetto 1956, La ciociara 1960, I Girasoli 1969, Il giardino dei Finzi-Contini 1971 i Il viaggio 1974 Com a actor deixà exquisides creacions a Madame de 1953, L’oro di Napoli 1954 i Il generale Della Rovere 1959 Estigué casat amb l’actriu catalana Maria Mercader

El 1391 lluità a Sicília amb el seu pare i els seus germans Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d’Empúries 1396 A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant Durant l’interregne 1410-12 regí les baronies de Bernat de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament