Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Ivorra

Ivorra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal d’Ivorra, d’una extensió de 15,36 km 2 , és a llevant de la comarca de la Segarra, en la zona de contacte amb els municipis de l’Anoia que pertanyen a la subcomarca anomenada de la Segarra Calafina A llevant, el municipi confronta amb el terme anoienc de Castellfollit de Riubregós, al SE, per un petit tram, amb Estaràs, a migdia amb Sant Ramon, a ponent amb Sant Guim de la Plana pel pla de Viver, i al sector septentrional, des del NW fins el NE per les Comes, sector que supera els 560 m, amb Torà Solsonès El territori d’Ivorra s’estén entre el…
Caseres

Església de Santa Magdalena, a Caseres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, a la riba dreta del riu d’Algars, límit occidental del terme.
Situació i presentació El municipi de Caseres, d’una extensió de 42,9 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca Limita a l’W amb la comarca del Matarranya de la qual el separa el riu d’Algars A tramuntana, la serra de Botja tossal de Mudèfer, 526 m fa de divisòria amb el terme de Batea, la serra dels Pesells, a llevant, és termenal amb Bot, a més de ser la línia divisòria de les aigües que vessen al riu d’Algars i les que aflueixen al riu de les Canaletes A la part meridional, la mateixa serra dels Pesells separa les terres de Caseres del municipi d’Horta de Sant Joan…
Massoteres

Massoteres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal de Massoteres, de 26,11 km 2 d’extensió, es troba al sector NE de la plana de Guissona i arriba a la ribera del Llobregós, que forma el límit septentrional del municipi Limita amb els termes de Guissona W, Sant Guim de la Plana S i E, Torà E, Torrefeta i Florejacs NW i Biosca N, al Solsonès Comprèn els pobles de Massoteres, cap de municipi, Talteüll i Palou de Torà o Palouet, a més del santuari de Camp-real La part propera al Llobregós, que passa ben encaixat, és costeruda amb altituds de 529 i 526 m, a la banda de Talteüll el territori esdevé després…
Masarac
Masarac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Masarac té una extensió de 12,53 km 2 Comprèn el poble de Masarac, que és el cap de municipi, el veïnat del Priorat i el poble agregat de Vilarnadal Limita amb Campmany NW i W, Sant Climent Sescebes N, Mollet de Peralada NE, Peralada E i SE, Cabanes i Pont de Molins S i Biure SW El terme comprèn, a llevant, una part de la plana d’erosió damunt sediments eocènics els Aspres La resta del terme és accidentada per la serra d’Altrera, considerada un dels darrers contraforts de l’Albera, amb el puig d’Altrera 163 m, que és l’elevació més important del…
Rellinars
Rellinars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Rellinars, al límit amb el Bages, té una extensió de 17,79 km 2 i confronta amb el municipi de Vacarisses, a migdia, i amb els termes bagencs de Mura N, Sant Vicenç de Castellet NW i Castellbell i el Vilar W Centrat per la vall de Rellinars, és envoltat per notables elevacions, que per llevant i migdia són derivacions de la serra de l’Obac, que culminen en el Paller de Tot l’Any 576 m, al límit amb els termes de Vacarisses i Mura, prop del qual s’alcen la Balma Roja 700 m, el Castell de Bócs 659 m, els Hostalets d’en Daví i, més al sud, el turó…
Guils de Cerdanya

Vista de Guils de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós 2914 m, passa pel Pedró de la Tossa 2695 m, per Puigfarinós 2594 m i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja Per tota la…
comèdia cinematogràfica
Cinematografia
Gènere cinematogràfic del tipus del cinema còmic, del qual, però, es diferencia per un humor molt més refinat i intel·lectualitzat, com indica el seu nom anglès ( sophisticated comedy
), i perquè és el director qui dóna caràcter a l’obra i no l’actor.
Els seus gags són les frases amb doble sentit, les situacions finament ridícules i els embolics elegants, que fan somriure un públic burgès, moralista i de certa cultura, sense ferir el seu bon gust i educació Aquest gènere, insinuat a la darreria del cinema mut amb alguns films de Cecil B de Mille, s’afirmà i obtingué un gran apogeu quan arribà el cinema sonor Alguns dels seus mestres han estat Howard Hawks, Ernst Lubitsch, Leo Mc Carey, Preston Sturges, Frank Capra, George Cukor, Vincente Minnelli, Stanley Donen, Billy Wilder, Blake Edwards, i més modernament Peter Bogdanovich, Mel Brooks,…
amoníac

Propietats físiques de l’amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…
art flamenc
Art
Art desenvolupat a Flandes.
Les primeres formes originals de l’art en aquesta regió, que comprenia Bèlgica i Holanda abans de llur separació, a la fi del s XVI, sorgiren de l’impuls de l’imperi Carolingi, del qual resten capelles de planta central, com la imperial d’Aquisgrà, bizantinitzant, i esglésies de tipus basilical amb westwerk Santa Gertrudis de Nivelles Hom pot destacar també, en aquest període, la talla de vori, de tradició bizantina evangeliari de Genoes Helderen L’art d’època romànica es polaritza entorn de dos centres, que dominen el desenvolupament polític i econòmic Lieja, a la conca del Mosa, i Doornik,…
Joan Margarit i de Pau
Filosofia
Cristianisme
Història
Humanista, historiador, orador i eclesiàstic.
Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per la caiguda de…
, ,