Resultats de la cerca

Estudià la descàrrega elèctrica en els gasos, els raigs catòdics i canals, la difracció de la llum, els fluids i, sobretot, la radiació del cos negre, del qual enuncià 1893 la coneguda llei que duu el seu nom Aquests treballs li valgueren el premi Nobel de física, que li fou atorgat el 1911 El seu cosí, Max Wien Königsberg 1866 — Jena 1938, també físic, collaborà amb Röntgen i treballà en oscillacions d’alta freqüència i radiotelegrafia

Professor a la Universitat de Berlín, investigà especialment sobre camps poc coneguts de l’electroquímica difusió dels ions, dissociació electrolítica, nova teoria de la pila voltaica El 1899 establí la relació entre la diferència de potencial de contacte i la pressió osmòtica dels ions en solució El 1906 formulà el teorema que porta el seu nom teorema de Nernst Escriví el tractat de química general Theoretische Chimie 1893, i rebé el premi Nobel de química l’any 1920

Els seus estudis sobre les aplicacions dels raigs gamma i els fenòmens de ressonància, iniciats a Heidelberg i a Munic i continuats a l’institut tecnològic de Califòrnia, el conduïren al descobriment de l’efecte que porta el seu nom efecte Mössbauer i li permeteren d’efectuar mesures molt precises dins el camp de les partícules atòmiques i verificar algunes previsions teòriques d’Einstein L’any 1961 rebé, juntament amb R Hofstadter, el premi Nobel de física

És autor del Retaule de la Mare de Déu de la catedral de Marsella 1435 Treballà gairebé sempre a Niça, on hi ha la seva obra cabdal, el Retaule de la Mare de Déu de la Misericòrdia , a la sagristia de l’església del mateix nom, format per onze composicions sobre fons daurat i estofat La seva obra continua l’estil de l’escola d’Avinyó, bé que té una forta influència de la pintura catalana del moment

Progressista, defensà el restabliment de la constitució del 1812 Redactat en castellà, incloïa algunes poesies en català Publicà remarcables crítiques musicals de Pau Piferrer Arran dels fets del batalló de la Brusa 1836, el seu director, Francesc Xaudaró, fou deportat a les Canàries per Espoz y Mina El diari evolucionà en sentit moderat i el 1840 fou atacada la seva impremta Suspès governativament diversos cops, canvià el seu nom per “El Nacional” Desaparegué el 28 d’octubre de 1841

La tradició n'atribueix la fundació a Valdemar II, el 1219, arran de la victòria de Reval Fou reglamentat el 1671 per Cristià V El 1695 en foren proclamats uns estatuts, reformats el 1808 per Frederic VI, el qual hi admeté els plebeus Recompensa mèrits civils i militars Els seus membres són coneguts també amb el nom de Cavallers Blancs El seu distintiu és una creu carregada amb la inscripció Gud og Kongen ‘Déu i el rei’

Adoptà l’actual denominació el 1978, com a resultat de l’absorció de la Compañía de Ferrocarriles de Medina del Campo a Zamora y de Orense a Vigo MZOV El 1989 el grup Entrecanales es convertí en la principal accionista, i el 1997 les dues empreses es fusionaren sota el nom de NECSO Entrecanales Cubiertas Ha desplegat una forta activitat en el terreny de les obres públiques a l’interior de l’estat i a l’estranger

El 1644 obtingueren títol marquesal i aconseguiren alts càrrecs eclesiàstics Lorenzo Corsini fou elegit papa amb el nom de Climent XII i fundà la Biblioteca Corsiniana de Roma, i el seu nebot Bartolomeo Corsini mort el 1752 esdevingué 1731 príncep Corsini Uns altres membres d’aquest llinatge obtingueren també el principat de Sismano, els ducats de Casigliano, de Santa Columba i de Sant'Andrea Corsini, i el marquesat després principat de Laiatico En fou també membre destacat Andrea Corsini

Designat també amb el nom de Govern de la Generalitat, és així mateix el titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària És compost pel president —que és alhora el president de la Generalitat de Catalunya— i pels consellers La cessació del president de la Generalitat comporta la del Govern, però aquest ha de continuar en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern La seva seu és a la ciutat de Barcelona

El 1916 rebé el nom de Consell d’Investigació Pedagògica Reorganitzat el 1920, fou dissolt el 1924 Eugeni d’Ors en fou el primer director, amb Alexandre Galí de secretari Organitzà l’Escola Normal de Mestres, impulsà el mètode Montessori, la creació de biblioteques populars, diversos cursos monogràfics i installà la primera biblioteca pública de temes pedagògics als Països Catalans Publicà les revistes Quaderns d’Estudi , i Butlletí dels Mestres i la collecció popular '' Collecció Minerva '