Resultats de la cerca

Actualment, d’aquest castell només resten alguns vestigis dins dels estables de Can Vilalta, un casal del poble de Favena bastit al costat de l’església de Sant Andreu i que rep el nom popular del “Castellot” Es conserven restes de les muralles, voltes gòtiques i columnes antigues Malauradament, es desconeix cap tipus de referència documental sobre la història d’aquest castell És possible que tingui el seu origen en època romànica, com l’església veïna de Sant Andreu

Pocs documents es refereixen a aquesta fortalesa situada al poble de Ro, de la qual no es veu actualment cap vestigi Al desembre del 1183, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó concedí llicència a Ponç de Lillet per a construir a Ro una fortificació de terra i de pedra, a condició que aquesta força forciam fos tinguda en nom del monarca i dels seus successors Més tard, el 1205, és consignada de nou la forcia in Arrono

Aquesta església és la parròquia del poble del mateix nom situat a la vall de l’Aigueta, a la confluència amb el rec de Balhurs L’església actual fou refeta al segle XIX i no conserva traces de l’edifici medieval Tal vegada, encara que cal ser prudents, aquest temple es pot identificar amb l’església “ qui est fundata in honore Santae Columbae ” que l’any 958 fou confirmada a l’abadia de Sant Joan de Montolieu, al Carcassès

Amb aquest nom es coneix un gran casal, en bona part refet, que té com a centre una torre emmerletada Aquesta torre presidia la quadra Burguesa, integrada dins el terme d’Eramprunyà, que posseïa des de l’any 1265 la família dels Burgués, ciutadans de Barcelona L’esmentat casal es troba abans d’arribar al nucli de la població, passat el cementiri Molt restaurada a l’inici del segle actual, aquesta torre és avui dia seu de l’INEM

Sovint s’havia parlat de dos compositors amb el mateix nom, però recentment s’ha demostrat que es tracta de la mateixa persona Escriví molta música religiosa, entre la qual destaca un cicle complet de lamentacions També se n’ha conservat un magníficat, un motet, un himne i algunes altres composicions litúrgiques El seu estil evolucionà des de la rigidesa de les formes gòtiques del nord fins a una música molt més simple i expressiva pròpia del Renaixement italià

Era redactat en segona persona, i el rei l’aprovava amb les paraules plau al senyor rei, mentre que a les constitucions el monarca s’expressava en primera persona Era un acte legislatiu que tenia, com a dret paccionat, la mateixa força imperativa que les constitucions A les corts del Regne de València també hom legislava de vegades mitjançant capítols de cort, bé que moltes vegades reben el nom genèric d' acte de cort i el de fur

Estudià cant a Milà i debutà a Trieste el 1844 Posteriorment estigué activa a Espanya Cantà a Barcelona, València i Madrid, tot i que no s’ha pogut documentar en totes les fonts El 1847 actuà a Sant Petersburg com a soprano principal Es casà amb el director JA Cappa A partir del 1852 el seu nom torna a constar en teatres europeus, on interpretà diferents papers de G Rossini, V Bellini, G Donizetti i S Mercadante

La capital és Tolosa Fou creada el 2016 a partir de la fusió de les antigues regions de Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rossellò Comprèn els departaments de l’Arieja, Alta Garona, Alts Pirineus, Gèrs, Tarn i Garona, Òlt, Avairon, Losera, Gard, Erau, Tarn, Aude i Pirineus Orientals, aquest darrer coincident amb la Catalunya del Nord Tot i el nom oficial de la regió administrativa, inclou només una part de l’ Occitània  pròpiament dita, a més del territori català

Fundat el 1972, nasqué amb el nom d’Olímpic de la Garriga gràcies a l’impuls d’un grup de treballadors de l’empresa tèxtil SATI Jugà durant deu anys a la lliga d’Educación y Descanso La temporada 1982-83 s’inscriví en competicions federatives i es traslladà al pavelló municipal de Can Violí El 1984 creà el primer equip femení i el 1996, l’escola de bàsquet Des de l’any 2001 juga habitualment a primera catalana

Fundat el 1979 com a Escodines Futbol Sala, el 1997 prengué el nom actual La temporada 2002-03 ascendí a la divisió de plata del futbol sala espanyol, on jugà dues temporades Posteriorment retornà a la tercera categoria estatal La temporada 2004-05 fou subcampió de la Copa Catalunya Entre els seus equips inferiors, el juvenil competeix en categories estatals Ha guanyat dues vegades 1989, 2004 el guardó a la millor entitat esportiva de la Ciutat de Manresa