Resultats de la cerca

És autoritzat en fruiters, avellaner, cítrics, vinya, olivera i plantes d’horta Hom també l’utilitza en tractaments insecticides del sòl en els conreus anteriors Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada en època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat és de 21 dies en general i 30 dies en tractaments del sòl Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota noms diferents, segons la riquesa, la formulació granulat, líquid emulsionable o pols mullable i l’empresa que la comercialitza

És d’acció semblant a la digitalina i hom l’extreu de les llavors de Strophantus gratus És coneguda també com a estrofantina G

Treballà al servei de Pere III el Cerimoniós, que li encarregà els segells reials i l’espasa de la coronació Per a la seu de València obrà una creu i un retaule d’argent, i un altre, en collaboració amb Pere Joan Perpinyà, per a la de Mallorca, avui perduts La seva obra més important és el bancal, signat, del retaule d’argent de la seu de Girona ~1358

És considerat autor, entre d’altres obres, del retaule de Sant Llorenç 1422, una part del qual és a Berlín, i d’un Judici Final Munic, que ha estat causa que Chandler Rathfon Post, basant-se en apreciacions de Bernard Berenson i G Pudelko, identifiqués l’hipotètic mestre amb Miquel Alcanyís és una teoria, però, que d’altres obres atribuïdes a ell no confirmen

L’any 1543 succeí a Joan Brudieu, que dimití per causes desconegudes, com a mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell Es mantingué en el càrrec fins a l’octubre del 1545, que Brudieu retornà definitivament al seu antic lloc En 1607-12 i 1615-18 ocupà el magisteri de capella de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, aquest cop com a successor de Joan Borgueres Se n’han conservat algunes composicions de caràcter religiós a la Biblioteca de Catalunya i a l’Orfeó Català

Segons la seva Vida , fou fill d’un burgès, es feu joglar i estigué adscrit a diverses corts, entre les quals la d’Alfons I de Catalunya -a qui lloà en cançons com Nom puosc sufrir d’una leu chanso faire -, la de Ramon V de Tolosa i la de Guillem VIII de Montpeller També visqué a Itàlia, on entrà en contacte amb Tomàs I de Savoia, Beatriu d’Este i Guillem Malespina Se li atribueixen divuit poesies, la majoria de tema amorós, d’una de les quals s’ha conservat la música Atressi com la chandella Admirador d’Arnaut Daniel, la influència d’aquest es palesa en el lèxic que Raimon de Tolosa emprà…

L’única font d’informació sobre el seu nom i activitat prové dels manuscrits de les seves composicions, conservats a Ciutat de Mèxic i a Chicago La seva producció musical és exclusivament religiosa Compongué misses, magníficats, lamentacions, salms i antífones d’entre quatre i vuit veus, que destaquen pel seu estil fluid i s’inclouen entre les millors i més inspirades de l’extens repertori colonial La seva adscripció estilística a la prima prattica és evident i l’única concessió a les tendències del principi del segle XVII és l’ús esporàdic dels dobles cors

El 1437 treballà a Barcelona a sou del pintor Pere Tortos De nou al Rosselló 1440, collaborà amb Arnau Pintor en el retaule de Sant Pere de Tuïr Entre altres encàrrecs féu, el 1454, el retaule de Sant Miquel i Sant Hipòlit, a Palau del Vidre Vallespir, obra que palesa la influència de Bernat Martorell, rebuda directament o a través del Mestre d’Empúries Hom li ha atribuït les taules de Sant Eloi i de Santa Marta de la catedral d’Elna, un Sant Andreu del museu de Basilea, etc En morir era administrador de la confraria de Sant Antoni

Introduí a Castella l’estil goticoflamenc Són obres seves el Retaule de la Mare de Déu de Villasandino , el Retaule de Sant Jeroni de la Mejorada Museo Provincial, Valladolid i el Retaule de la Mare de Déu de l’església de l’Hospital de Buitrago coll de l’Infantado, amb els retrats del marquès de Santillana i la seva muller com a donants

A l’entorn del nucli principal s’han construït diverses urbanitzacions la Floresta, la Granja, la Mare de Déu del Pilar, Riuclar, el Poblenou La població és fonamentalment obrera i en bona part formada per immigrats Bé que les primeres edificacions daten del 1946, el primer grup d’habitatges important 75 cases d’una planta no fou inaugurat fins el 1953 El període de creixement més actiu se situa en els darrers deu anys 400 h 1954 2 850 h 1961 3 749 h 1966 9 193 h 1970 15 538 h 1975 i una densitat aproximada de 250 h/ha El topònim deriva d’un mas fortificat del s XVII o XVIII…