Resultats de la cerca

Fou diputat a les corts per la Vila Joiosa i Pego 1903-23 i sotssecretari d’instrucció i belles arts 1917 i de treball, comerç i indústria 1919-21 És autor de La suspensión de pagos 1902, La orientación profesional y la escuela, La crisis económica mundial y el problema obrero i Nuestros problemas docentes

El president de la Generalitat Carles Puigdemont presenta una demanda contra l’Estat espanyol davant del Comitè dels Drets Humans de Nacions Unides Puigdemont fa l’anunci en el mateix missatge institucional en el qual renuncia provisionalment a la candidatura a la presidència de la Generalitat per cedir el lloc al diputat de JxCat Jordi Sànchez L’equip de lletrats que presenta la demanda és encapçalat per l’advocat britànic expert en drets humans Ben Emmerson, que també porta l’empresonament de Sànchez, el vicepresident Junqueras i el president d’Òmnium Cultural al Grup de…

Fou advocat i polític Tots els seus llibres han estat èxits de vendes arreu del món i la majoria han estat duts al cinema Ha publicat, entre d’altres, A Time to Kill 1987, The Firm 1989, The Pelican Brief 1992, The Client 1993, The Chamber 1994, The Rainmaker 1995, The Runaway Jury 1996, The Partner 1997, The Street Lawyer 1998, The Testament 1999, Skipping Christmas 2002, The Summons 2002, The King of Torts 2003, The Bleachers 2003, The Last Juror 2004, The Broker 2005, The Innocent Man 2006, Playing for Pizza 2007 i The Appeal 2008

Deixà l’ofici familiar d’argenter, com el seu germà Marçal, i treballà en una empresa editorial de Barcelona Dirigí La Gorra de Cop  i altres publicacions És autor del drama Amor i gratitud 1868 i de comèdies en què es fa evident la dinàmica social del moment, com Sistema Raspail 1866 i La qüestió són quartos 1867, que tracta de les estafes d’un advocat Bibliografia Sunyer i Molné, M 2006 “El teatre costumista de Marçal i Modest Busquets”, dins Diversos autors Pensament i literatura a Reus al segle XIX Reus, Centre de Lectura, p 53-81

Advocat, organitzà el requetè d’Andalusia i participà en la rebellió de Sanjurjo 1932 Nomenat secretari general de la causa tradicionalista, intervingué en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936 presidí, a Barcelona febrer del 1936, una reunió de delegats carlins per procurar la integració del tradicionalisme dins el Bloque Nacional de Calvo Sotelo Ja començada la guerra civil, el seu criteri i la seva actuació independents provocaren dificultats en el camp del govern de Burgos, la qual cosa féu que s’exiliés a Portugal En tornar-ne, restà apartat de les activitats…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1872, i, bé que exercí un temps d’advocat, es professionalitzà com a periodista i fou redactor i director de La Vanguardia Amb el pseudònim de Juan Buscón , durant vint-i-cinc anys hi mantingué la secció diària “Busca, buscando” i, sota aquest títol, publicà un recull dels articles, devers el 1896 Collaborà a La Illustració Llevantina  i, epígon del costumisme vuitcentista, escriví quadres de costums, recollits sota el títol de Croquis barcelonins a “Lectura Popular” 1913 Bibliografia Massot i Muntaner, J 1999 Semblances i…

D’una família de terratinents, estudià dret i exercí d’advocat a Lleida, on fou el darrer alcalde del regnat d’Isabel II Destituït el 1868, es passà al bàndol carlí i presidí 1870 i 1871 la junta provincial del partit En crear-se la Diputació General de Catalunya 1874, en fou vicepresident —bé que hom el coneixia com el President — i hagué de defensar l’autonomia de la Diputació davant l’autoritat militar carlina Ferit al setge de la Seu d’Urgell, fou empresonat Alliberat, el 1888 s’adherí a l’integrisme i esdevingué l’inspirador doctrinal del Diario de Lérida

Liberal, prengué part en l’aixecament contra Espartero 1843 i durant el moviment progressista contra González Bravo 1854 fou elegit primer síndic de l’ajuntament de València Formà part de la junta revolucionària 1868, que contribuí a dissoldre, i fou vicepresident de la diputació provincial, diputat a les corts constituents 1869, senador 1871 i, després de la Restauració, cap del partit radical a València Advocat 1845, fou fiscal del Tribunal Suprem 1870, i degà del Collegi d’Advocats 1869, 1879 i 1881 Collaborà en diverses revistes literàries 1845-54, amb poemes en castellà…

Finançat per l’advocat Josep Sunyol i Garriga, fou dirigit per Josep M Massip Hi collaboraven Nicolau d’Olwer, Manuel Carrasco i Formiguera, Josep M de Sagarra, Carles Soldevila i Francesc Macià i n'eren redactors, entre altres, Joaquim Ventalló i Domènec de Bellmunt La seva actitud política li valgué diverses multes i dues suspensions de l’abril del 1930 a l’abril del 1931, i de l’agost del 1935 al gener del 1936, durant les quals fou substituït per La Rambla de Catalunya En reprendre la publicació, el segon cop 9 de gener de 1936 esdevingué diari de la nit Rambla

Advocat 1935, fou tinent de sanitat de l’exèrcit republicà Després de la Guerra Civil no li fou permès exercir l’advocacia fins el 1941 La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació Vinyoli, Teixidor i, sobretot, Espriu, a més de la influència cristallina i popularitzant de Garcés Publicà  L’illa sense nom 1946, Poemes del circ 1948, El carro de l’exili 1969 i La cavalcada 1976 Amb motiu del centenari del seu naixement 2015 s’edità la seva Obra poètica Collaborà en revistes L’Esquella de la Torratxa , Pyrene , Alamo Revista de Poesia Deixà obra inèdita