Resultats de la cerca
Es mostren 1098 resultats
Sant Andreu de la Móra (Navès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat nord-est L Prat Aquesta església, situada en un terreny abrupte, al cim d’un petit altiplà i al peu del rocam de Travil, pertany al municipi de Navès i a la conca de l’aigua d’Ora, a la seva riba esquerra Mapa 292M781 Situació 31TCG912603 El camí arrenca darrere mateix de l’església de Sant Lleïr, en direcció al sud-est Tot i que aparentment sembla practicable per vehicles, recomanem anar-hi a peu hi ha una caminada raonable d’uns quaranta minuts A 100 m de la casa-hostal, cal seguir el camí de mà esquerra, que s’enfila amunt suaument…
Índia 2017
Estat
El primer ministre de l’Índia durant l’acte d’inauguració de l’embassament de Sardar Sarovar, el segon més gran del món en termes d’infraestructura © Press Office of India Primer Minister Just quan es van complir setanta anys de la independència de la Gran Bretanya, va ser també el moment que Nova Delhi va avançar Londres en el rànquing de les economies mundials, i es van alternar el sisè i setè llocs El 2017, l’economia índia va créixer un 7% gràcies al seu potencial tecnològic i de serveis Com en anys anteriors, va seguir cultivant-se una relació ambivalent amb la Xina, amb la qual l’Índia…
Joan Vilà i Valentí

Joan Vilà i Valentí
© Arxiu Fototeca.cat
Geografia
Historiografia catalana
Geògraf.
Trajectòria acadèmica Llicenciat en història a Barcelona 1947, influït per Salvador Llobet s’interessà per la geografia, disciplina que aprofundí a la Facultat de Ciències, a la Societat Catalana de Geografia, a l’Institut Français i a les universitats de Bordeus, amb Lluís Solé i Sabarís, Pierre Deffontaines, Salvador Llobet i Louis Papy, i de París i Estrasburg, on rebé la influència de geògrafs com Pierre George i Jean Tricart Doctorat a Madrid el 1956 amb la tesi La comarca de Bages El medio físico y la evolución humana , fou catedràtic el 1958 a la Universitat de Múrcia, i…
,
Tolosa
Masia
Masia i antic terme del municipi d’Argençola (Anoia), situat a 775 m alt., al cim de l’altiplà que separa la Segarra d’Anoia, dins l’antiga parròquia de Carbasí.
el Somo
Casa del municipi de Bocairent (Vall d’Albaida), prop del cim de l’altiplà (1 093 m alt.) que limita els termes de Bocairent (capçalera del Vinalopó) i d’Alcoi (Alcoià).
Montpalau
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), al vessant N de l’altiplà que separa les riberes del Sió i de Cervera, a la capçalera de la riera de Vergós.
De la seva església parroquial Sant Jaume depèn la capella de Sant Miquel
Sant Pere Espuig
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), aturonat, al centre de l’altiplà que separa les rieres de Santa Llúcia i de Santa Margarida, a l’W del terme.
Existia ja el 858 quan fou cedit al monestir de Ridaura El 964 el bisbe de Girona Arnulf consagrà una nova església parroquial, que a vegades és dita SantPere de Bianya, que fou reedificada més d’una vegada en temps posteriors En la seva demarcació residia l’antiga família dels Bianya, a l’indret de l’actual torre de SantPere
Asp
L’església parroquial d' Asp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la depressió que travessa perpendicularment el sistema prebètic valencià i comunica l’altiplà amb el litoral.
Tot el terme és situat entre 200 i 500 m d’altitud, excepte el solc estricte del Vinalopó i algun cim que tanca per l’oest la serra de l’Ofra, 582 m o s’encavalca diagonalment serra de la Forna, 510 m prop de la vila conflueixen les rambles de Tarafa i de Vinalopó Al final del s XVIII la població era de 4 400 h, la qual arribà a duplicar-se cap a l’any 1920, malgrat la considerable emigració a l’Argentina especialment entre els dos segles Hi ha fabricació de soles de cautxú, material elèctric i ceràmica de construcció La part no conreada del terme és d’unes 1 600 ha i la resta és dividida en…
Mandara
Massís
Massís al nord de l’altiplà d’Adamaoua, entre el riu Benue i el llac Txad i entre Nigèria i el Camerun, amb una altura mitjana de 800 a 900 m.
Hi ha vegetació de sabana i estèpica
Castell de Viacamp
Art romànic
Situació Vista del conjunt de la torre del castell i de l’església de Sant Esteve que corona el tossal que s’aixeca damunt del poble homònim ECSA - JA Adell El castell de Viacamp és emplaçat damunt un tossal de la serra homònima que fa de partió d’aigües entre les conques de la Noguera Ribagorçana i del Queixigar Mapa 32-12 289 Situació 31TCG029672 El poble de Viacamp és damunt el quilòmetre 78 de la carretera N-230 Per a pujar al castell s’ha d’arribar en cotxe fins al Cap de la Vila i després cal fer un breu trajecte a peu pel camí medieval que porta a l’entrada del recinte murallat,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina