Resultats de la cerca
Es mostren 11347 resultats
moble
moble Cadira dissenyada per Antoni Gaudí per a la casa Batlló
© Fototeca.cat
Art
Tecnologia
Cadascun dels objectes mòbils, pràctics o de guarniment, que constitueixen l’equip estable dels interiors dels edificis i que en complementen la utilitat.
Aquest equip seguirà, doncs, la destinació de l’immoble així, hi ha mobles per a edificis d’habitacle mobles de la llar, per a edificis de treball mobles de laboratori, de despatx, d’oficina i per a edificis que responen a necessitats temporals concretes o a conveniències ocasionals mobles per a esglésies, hospitals, escoles, etc Essencialment utilitari, el moble ha adoptat, a través del temps i en dependència de les seves funcions, les formes més diverses, i en la seva construcció hom s’ha servit dels materials més heterogenis, el més comú dels quals ha estat, però, la fusta de roure, pi,…
mènsula
mènsula del balcó de la casa de la ciutat de Cervera
© Fototeca.cat
Arquitectura
Element arquitectònic que sobresurt del parament d’un pla vertical i serveix per a sostenir alguna cosa.
almanac
Almanac de la casa 'Henrich i Companyia', de Barcelona, el 1892
© Fototeca.cat
Literatura
Calendari acompanyat de dades astronòmiques, pronòstics meteorològics i dates de les festes i fires, així com, sovint, de treballs de creació en prosa i en vers.
També ha estat donat aquest nom, per extensió, a reculls literaris anuals En els antics almanacs, el comentari del pas de les estacions originà consells d’agricultura, regles de medicina casolana, etc d’altra banda, el costum d’incloure-hi prediccions anuals donà lloc a la sàtira política Aquest pot ésser l’origen de l’aspecte literari del gènere, que sovint constituí l’única lectura tant dels camperols com de la gent de ciutat, i que arribà a donar, al s XVIII, per evolució, reculls estrictament literaris Entre els més importants hi ha, a França, l' Almanach des muses 1764-1833 a Alemanya,…
jerònima
Cristianisme
Membre de la branca femenina de l’orde de Sant Jeroni, sorgida de primer com a casa de beates a Toledo el 1374 i incorporada a l’orde vers el 1464.
En el capítol general de l’orde de Sant Jeroni del 1510 hom regulà jurídicament la integració de les jerònimes a l’orde i canvià la primitiva denominació de beates per la de religioses Tingué una relativa expansió per les terres hispàniques, amb la fundació d’una vintena de convents o monestirs durant els ss XV i XVI, tres dels quals als Països Catalans El primer d’aquests fou el de Barcelona, que s’originà a la casa de Santa Margarida, prop de Sant Llàtzer, el 1475, per la transformació d’una casa de beates franciscanes en casa adscrita a l’orde de Sant…
Frederic d’Aragó
Els Frederic d’Aragó, comtes de Salona (branca del casal de Barcelona)
©
Família sorgida, per filiació il·legítima, de la casa reial de Sicília i branca del casal de Barcelona.
Fou iniciada per Alfons Frederic d’Aragó Foren fills seus Simona Frederic d’Aragó , la qual, malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio II Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont 1327, i Alfons donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià, Pere Frederic d’Aragó mort el 1355, que succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d’Egina 1338 — ~ 1350, Citó, Lidoríquion…
bordell
Casa de prostitució.
vescomtat de Cabrera
Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de Gualba i el…
Bases de Manresa
Assemblea catalanista a la sala de sessions de la casa de la ciutat de Manresa (15 d’abril de 1892), on foren presentades les Bases de Manresa, segons un dibuix de Jaume Pahissa
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana, presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27 de març de 1892.
Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l’assemblea En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu El poder central s’havia d’organitzar sota el concepte de separació de les funcions legislativa, executiva i judicial, però residint el poder legislatiu central en el rei o cap d’estat i en una assemblea de representants regionals El poder executiu havia d’ésser…
torre de Picalquers
Escala d’accés al castell de Picalquers d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Història
Casa forta del municipi d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) a la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir.
A la dreta del torrent de SantPere Màrtir s’alçava el castell o torre de Picalquers , casa forta que pertangué als Picalquers, els quals la vengueren el 1325 als Terrè a mitjan s XVII passà als Ardena, barons i després comtes de Darnius, i a llurs successors Al costat de ponent hi havia l’església de Sant Jaume, refeta el 1773 En resta només una torre i masia voltada de jardí torre dels Lleons, al centre de la Ciutat Diagonal, convertida modernament en restaurant