Resultats de la cerca

Es graduà a Osca 1746 A Barcelona fou metge de l’Hospital de la Santa Creu 1756, catedràtic de medicina a la Universitat de Cervera i membre del protomedicat Escriví dos treballs d’interès Noticia de la epidemia de tercianas que se padeció en varios pueblos del Urgel y otros parajes del Principado de Cataluña en el año 1785 1786, juntament amb Vicenç Grasset, i Tarifa o regulación de los precios a que deben arreglarse en la venta de los medicamentos simples y compuestos los boticarios del Principado de Cataluña 1795, una de les primeres publicacions d’aquest tema

Fou metge militar durant la primera guerra Carlina Posteriorment exercí a Figueres, i més tard anà a Barcelona, on dirigí el diari El Cultivador  1848-51 i fou catedràtic de l’Escola de Botànica i Agricultura, creada per la Junta de Comerç de Barcelona, i de l’Escola Industrial de Barcelona, on pronuncià el primer discurs inaugural el curs 1851 Fou membre de la primera comissió científica de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Publicà obres de tema agrícola, com Lecciones elementales de botánica 1842, Catecismo de agricultura 1850 i Reflexiones acerca de los bancos agrícolas 1856

Doctorat a Madrid el 1959, fou catedràtic de la Universitat de València, i el 1970 fou nomenat degà de la facultat de dret Escriví llibres de dret mercantil El 1975 participà en la constitució de la Junta Democràtica del País Valencià, de la qual fou president Formà part del grup Demòcrates Independents del País Valencià el 1977 Fou vicepresident de la Comissió Mixta de Transferències de l’Administració de l’Estat al Consell del País Valencià El 1979 fou elegit senador per UCD i posteriorment fou Secretari d’Estat per a les Autonomies 1981-82 Morí en un atemptat d’ETA

Format inicialment amb el seu pare, L Pomar, prosseguí els seus estudis musicals al Conservatori Nacional de Música, on fou alumne de T Alarcón, FM Alcérreca, G Velázquez i GE Campa Fou catedràtic de solfeig i cant coral a l’Escola Normal de Mèxic i impulsà diferents iniciatives orquestrals i corals arreu del país Creador de diferents obres corals i orquestrals, destacà per la seva militància política a favor de les classes més desfavorides, que es reflecteix en obres com el ballet Ocho horas , el qual tracta sobre les dures condicions de treball entre els obrers

Després de rebre la primera formació musical a la seva ciutat natal, es traslladà a Madrid, on fou deixeble de José Cubiles al Conservatori Superior de Música Molt aviat destacà com a concertista i feu recitals arreu de l’Estat espanyol i de la resta d’Europa En guanyar la plaça de catedràtic de piano del Conservatori de Madrid inicià la seva tasca docent, que compaginà amb la de compositor Ha escrit diverses obres per a piano sol i per a petites formacions de cambra De la seva producció destaquen les Transformaciones sobre una estructura de Cristóbal Halffter i les Cuatro piezas breves

Adquirí la seva formació musical al Conservatori de València, on guanyà el primer premi de composició en acabar els estudis Al llarg dels anys mantingué la seva vinculació amb aquest centre, del qual fou catedràtic d’harmonia 1948 i també director Presidí l’Associació de Professors d’Orquestra i el Sindicat Musical de València Entre els seus deixebles hi ha M Palau i Boix Com a compositor, destacà en el repertori simfònic amb obres com Tonadas de amor i Endresas , aquesta darrera per a orquestra de corda També compongué obres per a cantant i orquestra, entre les quals Lo Cant del Valencià

Doctor en història per la Universitat de Montreal i en filosofia per la Universitat de València És catedràtic de filosofia de la Universitat de Salamanca És autor de nombrosos articles i llibres, bona part dels quals centrats en temes històrics del País Valencià Escritores dominicos de la Corona de Aragón siglos XIII-XV 1972, Estudios de Valencia historia de la Universidad hasta 1616 1976, La Universidad de Valencia 1977, Las academias de Valencia 1979, Vicente Boix historiador y académico 1981 i Estudiantes dominicos de la provincia de Aragón en los “studia generalia” europeos siglos XIII-…

Fou catedràtic d’història del dret a la Universitat de Santiago i director de l’Escola de Dret de la Universitat de Navarra estudi general Collaborà en periòdics i revistes de difusió general i publicà obres de temàtica històrica relacionades amb el dret, com ara El pensamiento político de Eximenic en su tratado de “Regiment de Princeps” 1946, Estado medieval y Antiguo Régimen 1952, Burguesía y estilo burgués 1956 i Sobre el estudio profundo de las revoluciones 1956 També traduí i feu una introducció al llibre de l’alemany Fritz Kern Derechos del rey y derechos del pueblo 1955

Cursà estudis de piano al Conservatori Municipal de Barcelona i els amplià posteriorment amb diversos mestres, entre els quals cal destacar per la seva influència la pianista i pedagoga Monique Deschaussées La seva gran musicalitat, memòria i considerable agilitat, sumades a un profund i extens coneixement del repertori vocal, el feren un pianista acompanyant excellent per als cantants S’interessà vivament per la veu humana, la qual cosa el portà a fer estudis de cant a Suïssa És catedràtic de cant del Conservatori de Música de Badalona Entre els seus deixebles cal destacar Montserrat…

Es doctorà en medicina a la Universitat de València 1657, d’on fou catedràtic de curs o de teòrica 1657, de grec 1658, d’aforismes 1666 i de teoria 1673 Deixà l’ensenyament en ésser nomenat regent de diputat de la generalitat 1677-80 El 1678 publicà, a Lió, el manual de medicina Hippocraticae et Galenicae doctrinae de febrium putridarum in principiis per purgationem et sanguinis missionem curatione , dins la línia més tradicional, i a Saragossa Teatro de la verdad y claro manifiesto del conocimiento de las enfermedades de la ciudad de Orihuela del año 1678