Resultats de la cerca

Pertanyé a la Societat de Caçadors de Montcada i Reixac i el Club Esportiu de Catalunya de Recorreguts de Caça Fou campió de Catalunya 1990 amb la seva gossa Viola, en la modalitat de caça menor amb gos Destacà en les modalitats de recorreguts de caça i Compak Sporting, en les quals conquerí diversos títols de campió català i la Copa de Catalunya i fou campió estatal 1994 Amb la selecció espanyola guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Europa 1994 i la de bronze en la Copa del Món Un cop retirat de l’alta competició es dedicà a l’ensenyament de tir

S’inicià al Capellades Hoquei Club i el 1989 passà a l’Igualada Hoquei Club, en el qual desenvolupà la seva carrera, excepte la temporada 1998-99, que fou cedit al Club Esportiu Noia El 1997 debutà en la màxima categoria i guanyà la Lliga Conquerí la Copa d’Europa 1997 amb el dream team igualadí i la Supercopa d’Europa 2000 Fou internacional en totes les categories amb la selecció espanyola i guanyà un europeu juvenil 1994, un júnior 1997 i una Copa de les Nacions sènior a Montreux 2003, any en què fou tercer en el Campionat del Món Es retirà el 2008

Després d’una etapa com a directiu del Futbol Club Barcelona, accedí a la presidència 1946-52 Fou el primer president blaugrana no imposat pel règim franquista Recuperà l’assemblea de socis compromissaris i els símbols de l’entitat El 1949 celebrà les noces d’or del club En l’àmbit esportiu guanyà dues Lligues 1948, 1949, la I Copa Llatina i amb la incorporació del tècnic Fernando Daucik i el fitxatge de Kubala, la Copa del Generalísimo 1951 i les mítiques Cinc Copes 1952 Adquirí uns terrenys per construir un nou estadi, ja que el de les Corts havia quedat petit El…

Format al Collegi dels Maristes de Sant Joan de Barcelona, el 1967 fitxà pel Cerdanyola, amb el qual debutà a la màxima categoria Es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1968, 1969 La temporada 1969-70 jugà a l’Igualada i la següent tornà al Cerdanyola 1970-73, amb el qual fou subcampió de Copa 1973 Fitxà pel Noia 1973-74, 1976-78, el Vilanova 1974-76, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976 i fou subcampió de Lliga, l’Sferic de Terrassa i l’Arenys de Munt, en el qual es retirà a trenta-dos anys Posteriorment, practicà el pitch-and-putt

Format al planter del FC Barcelona, ingressà al primer equip la temporada 1975-76 La següent campanya fou cedit al Màlaga, però retornà al Barça 1977-79, amb el qual disputà 82 partits i marcà 13 gols Guanyà la Copa del Rei 1978 i la Recopa 1979 Fou traspassat a l’Espanyol, amb el qual actuà tres temporades 1979-82, i posteriorment jugà al Valladolid 1982-84, on fou campió de la Copa de la Lliga 1984, i el Farense portuguès 1984-89 En retirar-se, dirigí aquest equip durant gairebé deu anys i altres equips de Portugal i el Marroc Fou una vegada internacional absolut…

Davanter, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1988-94 procedent de l’Atlético de Madrid Amb el Barça disputà 297 partits i marcà 141 gols Guanyà una Copa d’Europa 1992, quatre Lligues consecutives 1991-94, una Copa del Rei 1990, una Recopa d’Europa 1989, una Supercopa d’Europa 1992, dues Supercopes d’Espanya 1991, 1992 i dues Copes de la Generalitat 1990, 1992 Jugà 56 partits i marcà 22 gols amb la selecció espanyola Participà en tres Copes del Món 1986, 1990, 1994 i dues Eurocopes 1988, 1996 Formà part diverses vegades de la selecció d’Euskadi En retirar-se, passà a…

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, destacà en la modalitat de floret, en la qual es proclamà tres vegades campió de Catalunya 1952, 1954, 1961, tot i que també aconseguí medalles en espasa i sabre Fou campió d’Espanya militar de floret 1952 i guanyà la Copa del Generalísimo 1954 formant part de la selecció catalana, amb la qual participà en diversos enfrontaments internacionals Com a àrbitre participà en l’Espanya-Suïssa de la Copa Ciutat de Barcelona 1957 Fou membre de la comissió gestora que regí la Federació Catalana d’Esgrima 1956-59, i…

Entrà a la directiva de l’Igualada Hoquei Club la temporada 1976-77, i en fou el president 1987-92 En el segon any de la seva presidència l’Igualada guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 i en l’últim 1992 conquerí la Lliga, la Copa del Rei i la Lliga Catalana i inicià una etapa daurada que el portaria a ser el millor club d’Europa Els millors anys els visqué com a gerent 1993-2001, etapa en la qual l’Igualada guanyà sis Copes d’Europa, cinc Supercopes d’Europa, tres Lligues, tres Lligues Catalanes, una Copa del Rei i una Supercopa d’Espanya

Membre de la Sala García, del Cercle Eqüestre i del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de Barcelona, s’especialitzà en la modalitat d’espasa S’imposà en diverses proves a la dècada de 1910, com la Copa Torres Gener i la Copa Salut Guanyà el concurs estatal d’espasa 1915, 1916, equivalent dels actuals Campionats d’Espanya Fou jurat de diversos concursos, com un preolímpic de tiradors catalans 1924 El 1913 participà en la creació de l’Associació d’Esgrima de Barcelona i exercí de secretari de la primera junta directiva A l’octubre del 1916 esdevingué…

Ala pivot, formà part de l’Agrupació Esportiva Centelles, la Unió Esportiva Futbol Sala Manlleu i l’Escola Futbol Sala Ripoll Amb aquest últim club guanyà dues Lligues catalanes, tres Supercopes i dues Copes de Catalunya, i participà en la Copa d’Europa de la UEFS A partir del 2004 formà part de la selecció catalana i n’arribà a ser el capità Participà en dos Campionats d’Europa 2004, 2006, en el darrer dels quals aconseguí el subcampionat, en dues Copes de les Nacions i en una Copa del Món 2007 Es retirà el 2009, si bé posteriorment continuà fent de jugador…