Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Gabriel Bracons Singla
Esport general
Arquitectura
Arquitecte.
Fou l’arquitecte de l’estadi de la Nova Creu Alta a Sabadell 1967, ampliat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992
txusinga
Mastologia
Gènere d’artiodàctils remugants de la família dels bòvids, d’uns 60 cm d’alçada a la creu.
Els mascles —cas únic entre els bòvids— tenen quatre banyes, dues de les quals gairebé no assoleixen de fer 3 cm, situades entre les conques orbitals, i les altres dues de posició normal i de 12 cm de llargada Habita a les planes de l’Índia
dic-dic
Zoologia
Antílop nan de la subfamília dels antilopins amb una alçada de 30 a 40 cm a la creu.
Té el cap petit, amb el musell prominent, inflat a la punta Les banyes, d’uns 6 cm, són negres i tenen la base anellada El pelatge varia segons les espècies i és d’un gris falb a les parts superiors del cos i blanc o groc a les inferiors Habita les planures i zones muntanyoses de Somàlia i algunes regions d’Etiòpia
Bonaventura Casals i d’Echauz
Metge de l’Hospital de la Santa Creu i vocal de la Junta de Sanitat de Catalunya (1820).
Exercí una tasca important durant l’epidèmia de pesta del 1823 a Mallorca Per la seva vinculació al liberalisme, emigrà a Amèrica el 1824 S'establí a Arequipa Perú, on exercí l’homeopatia, i no tornà a Barcelona fins el 1863 Inventà diversos aparells, com el casalímetre , màquina pneumàtica exploradora amb la qual donà una nova explicació de les teories de la inflamació, i el casalimagnes , per a assenyalar fluids nerviosos Publicà La única anatomía fisiológico-patológica, fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano 1863
Finalitzada la construcció de la Facultat de Medicina
Medicina
S’acaba la construcció de la Facultat de Medicina, que abandona l’Hospital de la Santa Creu i es trasllada a l’Hospital Clínic
protecció civil
Militar
Organització destinada a la protecció de la població civil i del patrimoni nacional contra els perills inherents al creixement de tècniques d’armeria, nuclears, tant en temps de guerra com de pau i contra els efectes de calamitats públiques.
A l’Estat espanyol forma part de la defensa nacional i integra representants de diversos ministeris i d’institucions públiques, com la Creu Roja
subscripció
Diplomàtica i altres branques
Signatura autògrafa al peu d’un document jurídic de tots els qui l’avalen (autors, confirmants, testimonis, notaris, etc).
A l’alta edat mitjana hom la substituïa normalment per una creu o un altre signe anteposat als noms que inscrivia el notari signatura
lectina
Biologia
Nom genèric d’un grup de proteïnes vegetals que presenten activitat d’anticòs en les cèl·lules animals (produeixen hemoaglutinació) però que no tenen origen immunitari.
Hom creu que en les plantes fan una funció de reconeixement per a les arrels hostes envers bacteris simbiòtics Algunes lectines promouen la mitosi
persignar-se
Fer tres vegades el senyal de la creu amb el dit polze de la mà dreta, l’una al front, l’altra a la boca i l’altra al pit, mentre hom recita ‘‘pel senyal de la santa creu’’, etc.
Rebollet
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, que comprèn la vall de capçalera de l’Adasig, al límit amb el Conflent (la Creu de Marquixanes, 1395 m alt) i amb la vall de Santa Creu, al Llenguadoc (serrat de la Margarida).
El sector septentrional del terme és boscat part meridional del bosc de Boissavila La superfície agrícola el 18% del territori, ocupa 339 ha, de les quals 27 ha són de vinya, 5 d’arbres fruiters, 6 d’hortalisses, 6 de cereals i 284 de pastures i farratge La ramaderia té un cens d’uns 130 caps de boví, 940 d’oví, 75 de cabrum i 25 d’equins El poble 95 h agl i 11 h diss 1982 750 m alt és situat en un coster, a l’esquerra de l’Adasig, bastit al voltant del castell de Rebollet , del qual resten alguns vestigis El municipi comprèn també l’antic veïnat de Plalhobí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina