Resultats de la cerca
Es mostren 39314 resultats
Festival de Música Altaveu
Música
Festival de música celebrat anualment a Sant Boi de Llobregat durant dos o tres dies de la primera quinzena de setembre des del 1989.
Creat a iniciativa de l’Ajuntament de la ciutat, que n'és l’organitzador, hi presenta grups i intèrprets dels Països Catalans, tant consagrats com per als que s’inicien Des d’uns inicis amb un pes significatiu de la Nova Cançó Ovidi Montllor, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, etc ha evolucionat fins a esdevenir acusadament eclèctic, i abastar des del jazz fins a la cançó d’autor en sentit ampli, passant pel rock i el pop , la música popular tradicional, la salsa , el flamenc i els gèneres més experimentals S'hi atorguen els premis Altaveu als artistes, entitats i…
Galàcia
Història
Antiga regió del centre de l’Àsia Menor en poder dels celtes (anomenats gàlates pels grecs) des del començament del sIII aC.
Cridats per Nicomedes I de Bitínia, l’any 278 aC tres pobles celtes els tolistòags o tolistòbogs, els tectòsags i els trocmes passaren d’Europa a Àsia Durant tres anys saquejaren els territoris propers però, derrotats per Antíoc I de Síria, s’establiren a la Galàcia Des de llavors, la Galàcia gaudí d’una fase d’expansió 275-230 aC cap a l’occident de l’Àsia Menor, d’una altra d’estabilització 230-189 aC i, finalment, d’una de submissió a Pèrgam 189-133 aC, al Pont 133-85 aC i a Roma, la qual primerament hi establí un protectorat 85-25 aC i després la convertí en província de l’…
Col·legi de Filosofia
Grup de professors universitaris de filosofia que des del 1976 imparteixen, a Barcelona, un curs lliure i parauniversitari del filosofia.
Des del 1980 els cursos han estat desenvolupats al Casal de Sarrià Entre els seus membres més destacats cal esmentar X Rubert i de Ventós, Eugenio Trias, Jordi Llovet i Antoni Vicens substituït el 1979 per Josep Ramoneda
Assemblea de Catalunya
Organisme unitari de l’oposició antifranquista al Principat, el més ampli des del 1939.
Fou creat per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i sota l’impuls bàsic de comunistes PSUC , socialistes MSC i nacionalistes radicals FNC , PSAN , amb una presència menor de seguidors de Jordi Pujol i demòcrata-cristians UDC la sessió fundacional —clandestina— tingué lloc a l’església de Sant Agustí, a Barcelona, el 7 de novembre de 1971, i l’acord es féu entorn de quatre reivindicacions llibertat, amnistia, restabliment de l’Estatut del 1932, com a via cap a l’autodeterminació, i coordinació amb les forces democràtiques dels altres pobles de l’estat L’…
paraire

Paraire, segons boix popular
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana, des del rentatge fins al perxatge.
El paraire fou essencial en la indústria tèxtil dels Països Catalans des del segle XIII fins a les acaballes del XVIII i el principi del XIX dins la indústria de la llana drap, exercia l’element empresarial i directiu comprava la llana i la donava a treballar als oficis subalterns —teixidors, tintorers, abaixadors— tot reservant-se l’aprest final i la comercialització Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia dels gremis des del segle XV fins al XVII Es diferenciava del draper o comerciant de teixits de llana perquè la seva activitat era essencialment…
ceràmica de Paterna
Ceràmica fabricada a Paterna (Horta del Nord) des del segle XIV.
No consta que a l’alqueria de Paterna quan fou cedida per Jaume I el 1237 al noble aragonès Artal Ferrenc de Luna, es fabriqués cap mena de terrissa Els seus primers terrissers esmentats són els sarraïns Azmet Abencàlip i un anomenat Axalboní el 1317 i el 1320, tots dos canterers El 1364 dos rajolers de Paterna, Abdalà i Jucef Alquitaní, són esmentats amb dos més de noms cristians, en la llista dels qui cobren sumes que els eren degudes per rajoles pintades per a la pavimentació, a Avinyó, de la residència del cardenal francès Audouin Aubert, mort poc abans El 1383 Francesc Eiximenis, al…
La Pinacoteca
Galeria d’art barcelonina, fundada el 1894 pel col·leccionista Gaspar Esmatjes, i situada des del 1928 al Passeig de Gràcia.
S'ha dedicat a la promoció de l’art figuratiu des de tots els seus vessants tècnics, pintura, escultura, gravat, etc i en els més de cent anys d’existència ha presentat moltíssims artistes, alguns dels quals han assolit fama internacional
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya
Excursionisme
Revista cultural publicada des del 1891 al 1938 a Barcelona, com a portaveu del Centre Excursionista de Catalunya.
Fou la continuació de publicacions semblants de L’Excursionista 1878-91, butlletí mensual de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i del Butlletí de l’Associació Catalana d’Excursions 1878-91 Suspès el 1939, reaparegué el 1946, en castellà, amb el títol de Montaña Des del 1970 és en català, Muntanya , i amb el subtítol de Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya Inicialment fou dirigit per Francesc Carreras i Candi Sobretot a les primeres èpoques, hi ha treballs importants, escrits sovint per especialistes, sobre història, arqueologia, art, geologia,…
drag and drop
Electrònica i informàtica
En les interfícies gràfiques, característica que permet especificar accions a base de moure icones des d’una posició a una altra.
L’acció de moure una icona des d’una posició a una altra s’anomena arrossegar, i consta de l’acció d’agafar la icona per començar el seu moviment, el moviment en si mateix estirar i l’acció de deixar anar la icona tirar per indicar la fi d’aquest moviment La manera més habitual d’agafar una icona és apuntant-la i fer-hi mig clic al damunt en el cas d’usar un ratolí això significa polsar-ne el botó, però sense deixar-lo anar el moviment es fa movent el cursor amb el moviment del ratolí i es deixa anar la icona fent el mig clic restant deixar anar el botó del ratolí Amb aquesta…
ciències socials
Sociologia
Conjunt de disciplines l’objecte de les quals és l’estudi dels fenòmens socials des d’una perspectiva científica.
Bé que la realitat social sigui una, cada ciència social n'estudia un camp concret que, a vegades, més que correspondre a una àrea específica d’aquesta realitat, fa referència a una angle o enfocament peculiar des del qual el científic social s’hi aboca Hom considera principalment com a ciències socials l’economia, la demografia, l’antropologia social i cultural, l’etnologia, la sociologia, la psicologia social, les ciències polítiques i la lingüística
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina