Resultats de la cerca
Es mostren 8119 resultats
intercessió
Dret civil
Assumpció d’una responsabilitat patrimonial pròpia en interès exclusivament aliè.
Fins el 1984, el dret civil de Catalunya declarava nulla de ple dret tota intercessió de dona casada a favor del marit, i establia que la dona en general no restava obligada en virtut d’intercessió per altri, bé que aquest darrer benefici era renunciable en tot moment
benefici
Dret civil
Privilegi legal que en determinades circumstàncies neix a favor d’alguna persona i que aquesta pot fer valer per a alliberar-se de situacions que la podrien perjudicar, especialment en l’ordre patrimonial.
La tècnica dels beneficis, com a instrument de protecció patrimonial, és molt peculiar del dret romà, del qual deriven la major part dels beneficis que en el camp del dret privat subsisteixen com a vigents, amb un nom particular cadascun d’ells, gairebé sempre derivats de l’originària denominació llatina
compromissari | compromissària
Dret processal civil
Àrbitre nomenat per a decidir una qüestió litigiosa.
Pot ésser de dret o d’equitat amigable componedor en el primer cas, ha d’ésser lletrat i ha de jutjar conforme al dret en el segon cas, no cal que sigui un expert jurídic i la decisió que ha de prendre és en funció del seu lleial criteri arbitratge
Vicent Calabuig i Carra
Història
Dret
Jurista i polític.
Fou catedràtic de dret romà i de dret civil a la Universitat de València Milità en el partit conservador de Francisco Silvela, i representà al congrés de diputats els districtes d’Alzira, Gandia i València en diverses legislatures També fou senador per la província i per la Universitat de València
associació de pares d’alumnes
Educació
Agrupació en què s’organitzen i són representats els pares d’alumnes d’un centre docent.
Les associacions de pares d’alumnes APA són, en general, el canal de representació dels pares en el consell escolar d’un centre La Constitució de l’any 1978 establí com a dret la intervenció dels pares en el control i la gestió dels centres docents sostinguts per l’administració amb fons públics Posteriorment, la Llei Orgànica del Dret a l’Educació regulà aquest dret Dels anys vuitanta ençà, les associacions de pares d’alumnes s’han significat per l’organització d’activitats educatives que complementen les estrictament escolars i per la contribució a la…
acció
Economia
Dret mercantil
Títol valor que representa una part aíquota del capital d’una societat per accions, resultat de dividir el capital social pel nombre d’accions.
Expressa la condició de soci duna societat anònima, i confereix al seu titular el conjunt de drets i obligacions propis d’aquesta condició Entre els primers destaquen el dret polític d’assistència i vot a les juntes generals, el dret econòmic de participar en els gaunays socials i en la quota de liquidació, i el dret de subscripció preferent de nous títols, en supòsits d’ampliació de capital Entre les obligacions, la principal és la de realitzar el desembossament íntegre del valor de l’acció Les accions poden presentar valors diferents l’inicial és el…
Recognoverunt proceres
Història del dret català
Privilegi concedit als barcelonins per Pere II de Catalunya-Aragó el 1284 pressionat per l’amenaça d’invasió francesa, pel qual confirmava antics costums i privilegis anteriors i atorgava nous capítols i franqueses.
El conjunt forma un cos de cent setze capítols Bon nombre dels costums es referien a dret civil, i mostren la pervivència de la tradició jurídica visigòtica legítima, testament sacramental, etc els nous privilegis contenien diversos extrems sobre drets dels ciutadans, serveis públics, règim municipal i policia urbana de la ciutat, etc El Recognoverunt proceres s’estengué, amb el temps, a bon nombre de les principals ciutats i viles del Principat Girona, Vic, Vilafranca, etc i àdhuc a Sardenya, com a Càller El seu text original, llatí, fou inclòs, posteriorment, a la compilació de…
Manuel Jiménez de Parga y Cabrera

Manuel Jiménez de Parga y Cabrera
© Tribunal Constitucional
Història
Literatura
Política
Història del dret
Advocat, polític i escriptor andalús.
Doctor en dret 1953 Ingressà per oposició a l’Instituto Nacional de Estudios Jurídicos i a l’Instituto de Estudios Políticos Fou professor de dret polític a la Universitat de Madrid i catedràtic de la de Barcelona El 1972 fou elegit degà de la facultat de dret, elecció vetada pel règim franquista fins el 1976 Rector d’aquesta universitat 1976-77, pel juny del 1977 fou elegit diputat per Barcelona com a independent en les llistes d’UCD Després d’un breu pas pel ministeri de treball 1977-78, fou nomenat ambaixador d’Espanya davant l’OIT, a Ginebra Entre d’…
bel·ligerància
Dret internacional
Situació de l’estat que participa en una guerra.
Comporta l’obligació de respectar les normes del dret internacional sobre la guerra El reconeixement d’una situació de belligerància s’ha estès a casos d’insurrecció de territoris colonials contra la metròpolis en les guerres civils, amb l’objecte que la lluita es mantingui dins la norma jurídica del dret de guerra
Jaume Cots i Gorchs
Dret
Jurista.
Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1931 i de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya 1932 Publicà texts de dret romà i medieval Consuetudines Dioecesis Gerundensis , 1929 Les “Consuetuds” d’Horta , 1931 Textos de dret rossellonès, 1932 i la versió catalana del Corpus Iuris Civilis 1933
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina