Resultats de la cerca

Filla de G Octavi i d’Àcia i germana d’August, contragué matrimoni, de primer amb G Claudi Marcel d’aquesta unió nasqué Marc Claudi Marcel i després amb Marc Antoni, el triumvir 40 aC Intentà d’evitar la ruptura entre aquest i el seu germà, però la situació esdevingué impossible i fou repudiada Molt estimada per les seves altes virtuts, un pòrtic davant el teatre de Marcel perpetuà el seu nom

Fill d’una família noble, prengué part en la caiguda d’Aeci, i potser també participà en l’assassinat de Valentinià III 455 Reconegut com a august, obligà Eudòxia, vídua de l’emperador difunt, a casar-se amb ell, i donà la filla d’aquesta, Eudòxia, com a muller del seu fill Palladi En avançar sobre Roma els vàndals de Genseric, es féu escàpol, però fou capturat per la plebs, que l’assassinà bàrbarament

Fill de Felip II August i d’Elisabet d’Hainaut, es casà 1200 amb Blanca, filla d’Alfons VIII de Castella El 1214, quan encara era delfí, derrotà Joan I d’Anglaterra a la Roche-aux-Haines El 1215 li fou oferta la corona anglesa pels barons rebels desembarcà a Anglaterra, però fou derrotat a Lincoln 1217 El 1224 expulsà els anglesos del Poitou i la Gascunya, i el 1226 participà en la croada albigesa

Fill del vicari general d’Atenes i Neopàtria Roger de Lloria Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d’Enghien, però el matrimoni no s’efectuà Ajudà Lluís Frederic d’Aragó per tal de procurar l’obediència dels ducats a Pere III de Catalunya-Aragó Detinguts per Lluís d’Enghien, comte de Conversano, a l’Argòlida, en una nova campanya francesa 1378, era encara presoner el 1381

Filla de Rosa Sensat i Vila Estudià per mestra i després ciències naturals a la Universitat de Barcelona Exercí la docència com a professora de ciències naturals a la Universitat de Barcelona i a diversos instituts d’ensenyament mitjà de Catalunya, entre els quals l’Institut Escola, i a Madrid Fou directora de l’institut Infanta Isabel de Barcelona 1966-74 Escriví Natura I 1969 i Natura II 1970, entre altres obres

Graduada en antropologia 1979 i màster en antropologia social per la London School of Economics 1980 Filla de José Figueres Ferrer fill d’un emigrant català i president de Costa Rica en tres períodes diferents Ocupà diversos càrrecs diplomàtics i polítics al seu país El 1995 creà i dirigí el Centre per al Desenvolupament Sostenible de les Amèriques Des del 2010 és secretària executiva del Programa Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic

A la seva mort el ducat passà al seu oncle François de Luxemburg mort el 1613 La seva neta, Margarida de Luxemburg morta el 1680, vengué Brienne al seu parent Antoine de Loménie, els descendents del qual adoptaren com a cognom el de Loménie Brienne El comtat de Brienne havia passat als Luxemburg pel matrimoni de Marguerite d’Enghien, filla i hereva de Louis d’Enghien, amb Jean de Luxemburg mort el 1397

De tendència sensualista en gnoseologia i partidària de l'hedonisme en moral, l’escola ensenyava que res no és, per naturalesa, just o injust, i que cal que hom s’alliberi de prejudicis i de supersticions En foren principals representants Arete filla d’Aristip de Cirene i el seu fill Aristip el Jove, Teodor de Cirene, anomenat l’ateu , i Hegèsies Al s III aC l’escola cirenaica restà pràcticament absorbida per l'epicureisme

Deixà escrita una Genealogia de la família de Blanes Llur fill i segon marquès Joan Esteve de Blanes i d’Évrard Perpinyà 1702 — 1764 fou comissari de la noblesa del Rosselló 1749-59 La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència

El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt