Resultats de la cerca

Són cargols de mar amb la conquilla en forma de baldufa, de mides variables, molt nacrada a l’interior Tenen un opercle dur i molt espiralat Són summament abundants als litorals de gairebé totes les mars Les espècies indicopacífiques, de 10 a 12 cm, són comestibles les conquilles són emprades per a fer botons A les costes mediterrànies, damunt les roques, és molt freqüent l’espècie Monodonta turbinata , d’uns 2 o 3 cm de diàmetre, amb la conquilla fosca profusament tacada de blanc les conquilles buides són sovint habitades per un bernat ermità L’espècie Turbo rugosum té la conquilla rugosa…

La recuperació d’aquesta informació és factible, sobretot, quan es conserven restes de copròlits o de teixits tous momificats, però també és possible obtenir informació de les anàlisis de sòls i, en el cas de certes infestacions com ara la tènia, en els ossos L’estudi d’aquestes restes proporciona informació sobre la dieta quan es tracta de paràsits associats amb determinats aliments, l’entorn ecològic, sobre la mobilitat humana quan apareixen fora del seu abast habitual, les condicions higièniques i sanitàries, la presència d’animals domèstics i, en termes més generals, sobre…

El trascol és la fracció quantitativament més important de l’aigua de pluja que cau sobre un bosc, ja que representa entre el 60% i el 85% de la precipitació anual Es pot considerar que és l’aigua precipitada que queda després que se n'evapori una part des de les capçades i l’altra rellisqui pels troncs Tots aquells factors que tendeixin a augmentar les pèrdues per l’evaporació directa o l’escolament cortical tendiran a disminuir el trascol El trascol es reparteix d’una manera molt heterogènia dintre del bosc i això obliga a installar-hi un nombre elevat de pluviòmetres per a conèixer amb…

Sovint tenen annexa una zona franca La recuperació econòmica catalana, iniciada vers el 1680, determinà la necessitat de l’establiment d’un port franc a Barcelona, per tal d’estimular el tràfic comercial El Consell de Cent deliberà, el 1701, de sotmetre la petició d’un port franc a les corts catalanes, aleshores reunides davant Felip V, que ho concedí L’inici de la guerra de Successió 1705 n'interrompé la realització, però el rei arxiduc Carles III reiterà la concessió i hom construí l’anomenada Casa del Port Franc, fora de les muralles, a l’actual Barceloneta El seu funcionament…

L’any 1979 fundà amb Òscar Rodríguez la Companyia Ínfima La Puça , amb la qual obtingué una gran popularitat al llarg de vint i cinc anys, amb nombroses actuacions dins i fora de Catalunya Dirigí i protagonitzà també espais televisiu com Picapuça 1986- 1988 i Puçastoc 1989-1990, a més de participar en la direcció de nombroses fires i esdeveniments vinculats al món del clown , que continuà després de la dissolució del grup 2004, entre els quals els festivals Apallasa't de Barcelona Pallassòdrom de Vila-Seca i el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà i la Fira de Teatre…

Nasqué l’any 1987 com a resultat d’una iniciativa pública de la Diputació Foral de Guipúscoa Amb seu a Sant Sebastià, des de l’inici fou dirigit per Xanti Eraso L’activitat del centre s’ha caracteritzat per la creació de programes autònoms i compromesos que, si bé al començament es desenvolupaven a la seu, progressivament s’anaren realitzant fora i sovint en collaboració amb altres centres o collectius tallers per a artistes un espai per a exposicions organització de conferències, seminaris i tallers de treball un centre de documentació sobre art i pensament contemporani una…

N'aparegueren set volums 1928-34, en el darrer dels quals consta com a director Josep Calveras Expressà l’acceptació de qualsevol sistema ortogràfic i inserí estudis lingüístics i literaris Els primers, a cura d’Anfós Par, Francesc de B Moll —que publicà un Suplement català al Diccionari Romànic-Etimològic de Meyer Lübke i un estudi sobre la flexió verbal dels dialectes catalans—, Antoni Griera, Samuel Gili i Gaya, Miquel Batllori, Pere Barnils, Paul Aebischer, H Menhrad, Leo Spitzer i H Kuen Entre els estudis literaris, Manuel de Montoliu insistí sobre les prosificacions de la Crònica de…

Les vesícules seminals són dos petits òrgans simètrics, de forma allargada, situats per sobre de la pròstata, entre la bufeta urinària i el recte Són estructures buides, cobertes interiorment per un epiteli glandular constituït per capes de cèllules en què es produeixen substàncies que són abocades a la llum de l’òrgan i constitueixen una secreció espessa i groguenca anomenada líquid seminal Per fora de l’epiteli hi ha una capa de fibres musculars, la contracció de les quals facilita el buidament de les vesícules seminals El conducte de drenatge de cadascuna de les vesícules…

Vida i obra De formació autodidàctica, s’especialitzà en la minoria jueva del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, sobre la qual publicà diverses monografies Els jueus de Valls i la seva època 1980, Les jueries medievals 1983, Guia de les jueries tarragonines 1984 i La comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt 1986 Fora d’aquesta temàtica redactà el llibre Els antics carrers de Valls 1989Utilitzà les miscellànies dels centres d’estudis per a divulgar la seva recerca, sempre realitzada en base documental, com els Quaderns d’Història Tarraconense 1982-85, Aplec de Treballs de…

Es componia usualment de cinc seccions Le pantalon , L’été , La poule , La pastourelle i Finale , totes elles en compàs binari simple o compost i tempo ràpid Els noms d’aquestes seccions provenien de contradanses específiques i es continuaren mantenint amb noves músiques Les seves melodies eren majoritàriament adaptacions de melodies procedents del repertori popular o operístic El nom deriva de l’espanyol cuadrilla grup de genets, aplicat en els ballets francesos del segle XVIII al conjunt de ballarins que interpretaven una entrée Els conjunts de contradanses en aquests ballets foren…