Resultats de la cerca
Es mostren 2736 resultats
Anna Carbó Colom
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Formada al planter de la UE Mataró, amb la qual es proclamà campiona d’Espanya júnior 2006, debutà com a sènior amb l’Estudiantes de Madrid Posteriorment, fitxà pel Club Baloncesto Ciudad de Burgos, i el 2008, per l’Uni Girona Club de Bàsquet, amb el qual aconseguí l’ascens a la màxima categoria i guanyà la Lliga espanyola 2015 i la Supercopa d'Espanya 2015, a més de la Lliga catalana 2012-15 Internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors, guanyà la medalla d’or en el Campionats d’Europa cadet 2004 i U18 2006 Es retirà l'any 2016 a causa d'una lesió
Jordi Ballús Roca
Esquí
Esquiador nàutic.
Format al Club d’Esquí Sant Ponç, desenvolupà la major part de la seva carrera esportiva al Club Nàutic Sant Pere Pescador – Estadi Màgic Posteriorment, també formà part del Club d’Esquí Nàutic Pallars Jussà i del Club Esportiu la Baells Practicà diferents especialitats i destacà en eslàlom, en què guanyà els Campionats de Catalunya i d’Espanya tant en categories inferiors com en sub-21 i Obert En categoria absoluta, obtingué dos Campionats d’Espanya d’eslàlom 2002, 2003 i dos Campionats de Catalunya de figures 2001, 2002 i d’eslàlom 2006, 2009 Participà en els Jocs Mediterranis…
pressió arterial

Representació esquemàtica de la pressió arterial sistòlia (a dalt) i de la diastòlica (a baix)
© Fototeca.cat
Biologia
Pressió de la sang que circula dins les artèries; depèn de l’energia contràctil del cor, de l’elasticitat de les parets arterials, de les resistències perifèriques i del volum i de la viscositat sanguinis.
La pressió arterial no és constant, sinó que fluctua entre dos valors és màxima en el moment de la sístole del ventricle esquerre i mínima a la diàstole ventricular Les xifres de la pressió arterial són molt variables segons l’edat, el sexe, la constitució, etc Hom considera com a normals els valors de 105 a 145 mm de Hg per a la pressió màxima o sistòlica i de 60 a 90 mm de Hg per a la mínima o diastòlica Les xifres superiors o inferiors a aquestes poden ésser considerades com a anormals, i aleshores hom parla d'hipertensió o d'hipotensió, respectivament
tríada
Religió
En les religions politeistes, grup de tres divinitats vinculades entre elles, la significació del qual varia en cada religió.
La tríada babilònica Anu-Enlil-Ea representa una tripartició del cosmos cel-terra-oceà el mateix s’esdevé en la tríada grega Zeus-Posidó-Hades i en la Trimūrti hindú Altres tríades abracen només una part del cosmos, com la tríada astral babilònica Šin-Šamaš-Ištar Lluna-Sol-Venus L’agrupament pot basar-se en una afinitat, un parentiu, etc Més difícils d’explicar són algunes tríades romanes, com la tríada capitolina Júpiter-Juno-Minerva o l’aventina, com també les nombroses tríades inferiors les parques, les moires, etc, en les quals probablement la sacralitat del número tres és…
suïformes
Mastologia
Subordre de mamífers artiodàctils amb l’estómac no dividit en cambres, i, per tant, sense remugament i dentadura completa amb incisives superiors i canines.
Les incisives inferiors són inclinades cap endavant, i a vegades es troben gairebé en posició horitzontal les canines tenen creixement continu i formen defenses en forma de ganivet, de llargada variable, que surten o no de la boca quan és tancada, i les molars són de tipus binodont, amb els tubercles arrodonits No tenen banyes, les extremitats acaben en quatre dits, cadascun dels quals és envoltat d’un peüngla la pell és gruixuda, amb un pannicle adipós considerable i amb pocs pèls Inclou tres famílies els suids amb el porc , el senglar i la babirussa , els taiasuids amb el…
Antoni Soldevilla Castellsegué
Futbol
Futbolista.
Ingressà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol procedent del Centre d’Esports l’Hospitalet El 1997 debutà a la primera divisió Arribà a ser capità de l’equip, però una malaltia el mantingué temporalment apartat dels terrenys de joc Fou campió de la Copa del Rei 2000 L’any 2005 deixà el club havent jugat 116 partits Posteriorment jugà en diversos equips Polideportivo Ejido, Apollon de Xipre, Amkar Perm de Rússia, Unión Deportiva Marbella, Caravaca, Ontinyent, Batavia Persitara d’Indonèsia i Alcoià, on començà la temporada 2012-13 Formà part de la selecció…
Manuel Serrano Pulido
Futbol
Futbolista.
Format al Masnou, passà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà a l’equip filial, Centre d’Esports l’Hospitalet 1991-94, abans d’anar cedit al Deportivo Alavés 1994-98, on destacà com a davanter golejador, amb 55 gols i un ascens a primera divisió 1998 De retorn a l’Espanyol jugà 51 partits de Lliga durant tres temporades 1998-2001 i es proclamà campió de la Copa del Rei 2000 Després jugà a l’Elx 2001-03, al Castelló 2003-04, al Badalona 2004-05, al Masnou i a l’Alella Fou seleccionat per Catalunya en un partit 1997
Laia Vila Vilajuana

Laia Vila Vilajuana
CLUB D’ESGRIMA SAM
Esgrima
Tiradora i àrbitra.
Membre del club d’esgrima Sala d’Armes Montjuïc, fou campiona d’Espanya en diferents categories inferiors Assolí la medalla de plata en els Campionats del Mediterrani per a menors de divuit anys 2005 i una medalla de bronze 2006 i una de plata 2010 en proves de la Copa del Món júnior En categoria sènior, ha estat campiona de Catalunya individual en sabre 2011, 2012 Amb la selecció espanyola ha disputat quatre Campionats del Món 2005, 2009, 2010, 2011 i set d’Europa 2006-12 Guanyà la medalla de bronze en els Campionats Iberoamericans 2006 És àrbitra autonòmic d’espasa, floret i…
Pedro Valarezo Camps
Beisbol
Jugador de beisbol.
Llançador esquerrà establert a Barcelona des de la infància, s’inicià als equips inferiors del Futbol Club Barcelona A mitjan dècada de 1980 debutà amb l’equip sènior del Club Beisbol Viladecans, on aconseguí diverses lligues Fou internacional amb la selecció estatal i aconseguí la medalla de bronze al Campionat d’Europa 1987, en què fou escollit millor llançador del torneig El 1988 fitxà pels Rangers de Texas, equip on jugà sis partits Fou el primer jugador de beisbol de l’Estat espanyol que jugà en una lliga menor dels EUA Posteriorment tornà a…
fredeluga

Fredeluga
© Xevi Varela
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels caràdrids, d’uns 30 cm de llargada, amb un airós plomall negre vertical a la part superior del cap.
Té el pit, la gola, la cara i la part superior del cap negres, la resta de les parts superiors verda irisada i les parts inferiors i les galtes blanques la cua és blanca, amb una franja negra ampla a l’extrem És gregària i s’alimenta d’insectes, larves, cucs, molluscs i també de gra Nia a terra, sovint en camps conreats la posta és de quatre ous, i durant aquesta època és marcadament territorial Habita al centre i al nord d’Europa i Àsia, i a l’hivern emigra cap al sud és comuna, a la tardor i l’hivern, als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina