Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
monestir de Pinsent

Sant Vicenç de Pinsent
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir (Sant Vicenç de Pinsent) del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), al SE del terme, sota una balma dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera.
De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual…
Montmagastre

Vista panoràmica del turó amb l’església de l’antic Castell de Sant Miquel de Montmagastre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, de població disseminada.
L’antic nucli, actualment abandonat, era als vessants del turó de Montmagastre 764 m alt, coronat pel castell de Montmagastre , que el 1010 o el 1011 fou el primer dels castells conquerits pel comte Ramon d’Urgell, al baix Urgell Ramon Borrell deixà, en morir, la senyoria alodial al seu fill, el comte Berenguer Ramon de Barcelona, el qual, en 1023-26, la deixà en feu a Ermengol II d’Urgell L’església de Sant Miquel de Montmagastre , dotada el 1011, consta com a abadia canonical des del 1085, però el 1098 ja era unida al monestir d’Àger, els abats del qual s’intitularen aleshores…
plana del Rin
Fossa tectònica recorreguda pel Rin entre Basilea i Bingen.
Té uns 300 km de llarg per uns 45 d’ample, encarada al N, entre el Jura a migdia i el massís esquistós renà al N A dreta i esquerra s’aixequen les restes hercinianes —Selva Negra i Odenwald, per una part, i Vosges i Hardt per l’altra— entre les quals tingué lloc l’esfondrament iniciat ja a l’Oligocè El Rin n'és l’eix, potent, que passa de 1 000 m 3 /s a Basilea fins a 1 500 gràcies al Neckar i al Main El fons d’aquesta fossa és un sistema de terrasses sobre materials terciaris fèrtils que potencien una agricultura no pas migrada —tabac i vinyes, sobretot— Però és, a més, un antic…
acetilcoenzim A
Bioquímica
Derivat acetilat CH 3
CO-S.CoA del coenzim A
HS.CoA, en el qual el grup acetil està unit per l’àtom de sofre del 2-am inoetàtiol ...—NH—CH 2
CH 2
—S—COCH 3
formant un S—ester tiòic.
L’acetilcoenzim A és la forma biològicament activa de l’àcid acètic i és a través d’ell que el radical acetil provinent del catabolisme dels glúcids, lípids i proteïnes, passa fàcilment d’una molècula a l’altra, ja sigui per efecturar acetilacions formació, per exemple, de l’acetilcolina o de la N 4 -acetilsulfanilamida, ja sigui per a les síntesis cellulars anabolisme dels àcids grassos i dels esterols, ja sigui per oxidar-se completament i fornir energia pas a anhídrid carbònic i aigua, amb formació d' ATP en el cicle de Krebs L’acetilcoenzim A és…
Sant Quintí de Mediona
Art romànic
Aquesta església, actual parròquia del poble, correspon a la de l’antic priorat de Sant Quintí de Mediona, que va dependre del monestir de Ripoll Segons les notícies de Roc d’Olzinelles, el temple de Sant Quintí ja es documenta el 962 Una altra referència primerenca és de l’any 1021, pel fet que Guilla vengué unes propietats situades al comtat de Barcelona, al terme de Mediona, al lloc de Riudebitlles, prop de l’església de Sant Quintí L’any 1097 consta per primera vegada com a cella o casa monàstica dependent de l’abadia benedictina de Santa Maria de Ripoll Regida per un prior…
Sant Andreu de Castigaleu
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, edifici tardà que manté formes tipològiques alt-medievals ECSA - JA Adell La capella de Sant Andreu és al cim d’un turó al sud de Castigaleu Mapa 32-11 251 Situació 31TCG006734 Per a anar-hi cal prendre la nova carretera, sense asfaltar, de Castigaleu a Lluçars A uns 2 km de Castigaleu, surt una pista només apta per a vehicles tot terreny que s’enfila al turó on hi ha la capella Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i acabada a llevant amb un absis semicircular, obert directament a la nau La porta…
Bernat de Prat
Historiografia catalana
Notari.
Vida i obra Exercí a la ciutat de Vic per autoritat episcopal 1474-1514 i per autoritat reial 1460-1513 De la seva activitat com a notari se’n conserven 27 manuals, 26 llibres comuns, un llibre de núpcies, 4 llibres de testaments i 3 d’inventaris Hi ha referència a una obra historiogràfica, d’abast imprecís i desapareguda ja al s XIX –el canonge Jaume Cullell recorda que ja no la localitzà–, que conegué i de la qual donà notícia l’ Episcopologio de Vich ,del canonge Joan Lluís de Montcada 1694, i més tard també se’n feu ressò Félix Torres i Amat, en les Memorias para…
Sant Gili (Lleida)
Art romànic
Aquesta església fou la parròquia d’un barri o raval del mateix nom situat al nord-est de la ciutat La seva situació exacta es desconeix J Lladonosa i altres autors són de l’opinió que es tractava d’una església situada extramurs, cosa que sembla contradir el primer document que en parla, segons el qual el 1160 Arnau de Montsó i la seva muller Balasqueta van vendre a Perelló i a la seva muller Sibilla un hort que afrontava amb “la muralla de la parròquia de Sant Gili” L’any 1170 Ramon d’Aler i la seva cunyada Maria van vendre a Arnau de Pallerol unes cases que eren a la ciutat de Lleida, a la…
Santa Maria del castell de Calders
Art romànic
Situació Fragment de mur, única resta que hom atribueix a la desapareguda capella del castell A Mazcuñan-F Junyent Les possibles ruïnes de l’església de Santa Maria es troben entre les restes que ens han pervingut del conjunt medieval del castell de Calders, fora de les muralles i a la banda meridional del turó FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Calders Degué ésser sempre la capella del castell, del qual devia dependre El lloc de Calders és esmentat des de mitjan segle X en l’abundosa documentació de Sant Benet de Bages, monestir que tingué moltes…
Proves cutànies
Patologia humana
Les proves cutànies consisteixen en la inoculació subcutània de diversos tipus d’antígens, amb la finalitat d’observar la reacció cutània local que es produeix al cap de 48 hores o 72 Amb aquest tipus de proves hom intenta de detectar si l’organisme d’una persona ja ha estat prèviament en contacte amb un determinat microorganisme Si l’organisme no ha estat prèviament en contacte amb aquest microorganisme, després de la inoculació de l’antigen corresponent es produeix només una lleu reacció d’envermelliment que no depassa 1 o 2 mm de diàmetre, deguda a la resposta inflama-tòria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina