Les proves cutànies consisteixen en la inoculació subcutània de diversos tipus d’antígens, amb la finalitat d’observar la reacció cutània local que es produeix al cap de 48 hores o 72. Amb aquest tipus de proves hom intenta de detectar si l’organisme d’una persona ja ha estat prèviament en contacte amb un determinat microorganisme.
Si l’organisme no ha estat prèviament en contacte amb aquest microorganisme, després de la inoculació de l’antigen corresponent es produeix només una lleu reacció d’envermelliment que no depassa 1 o 2 mm de diàmetre, deguda a la resposta inflama-tòria inespecífica que genera la presència de qualsevol cos estrany en l’organisme. Al contrari, quan l’organisme ja ha estat en contacte amb aquest antigen, al voltant del punt d’inoculació es produeix una petita tumoració o pàpula, també envermellida, d’una grandària que passa dels 2 mm de diàmetre, i que és deguda fonamentalment a la concentració de glòbuls blancs sensibilitzats prèviament per aquest antigen, dit en altres paraules, a la immunitat cel·lular.
En l’actualitat, les proves cutànies s’empren bàsicament per a detectar el contacte previ de l’organisme amb l’agent causal de la tuberculosi, inoculant un preparat antigènic anomenat tuberculina, i més estranyament amb diverses espècies de fongs, inoculant en aquests casos preparacions antigèniques elaborades a partir d’aquests.
El fet que les proves cutànies tinguin un resultat positiu només implica que l’organisme ha estat prèviament en contacte amb l’antigen que s’ha inoculat, ja sigui perquè la persona ja ha experimentat una infecció, o bé perquè ha estat vaccinada, però no indica si el procés infecciós continua o no. Així, les proves cutànies s’utilitzen més com una manera de detectar l’índex d’infecció d’un sector de la població —per exemple l’índex d’infecció que correspon al bacil responsable de la tuberculosi en la població escolar o militar—, que com un procediment per a obtenir la diagnosi etiològica d’una malaltia infecciosa—, per exemple tuberculosi.