Resultats de la cerca

També anomenat el Moro de Zaragoza , és el primer membre documentat d’una llarga nissaga de constructors d’instruments de teclat claviorgues, orgues, clavicèmbals i clavicordis Aconseguí una notorietat tan gran en la construcció de claviorgues, que el Consell de la Ciutat de Saragossa là de càrregues fiscals franquícies de peatge La seva fama arribà tant a les corts de Castella claviorgue de Joan d’Aragó, a 1497 i Portugal claviorgue per al rei Manuel l’Afortunat, 1511, com a les cambres musicals de l’arquebisbe de Saragossa 1511, del cardenal de Toledo Juan de Tavera a 1545, etc…

Tocà a Nova York a partir del 1921, i el 1926 entrà en l’orquestra de Fletcher Henderson El seu període més creatiu s’inicià el 1934, any en què ingressà en l’orquestra de Duke Ellington Durant més d’una dècada, Stewart hi aportà la seva marcada personalitat musical, amb un toc molt expressiu, i la incorporació del recurs half-valve D’aquest període destaquen les interpretacions de Boy Meets Horn 1938, Morning Glory 1940 i Take the ’A’ Train 1941 A partir del 1945 tocà amb Jazz at the Philharmonic i feu una llarga gira per Europa 1947-51 Els anys cinquanta disminuí la seva…

Membre del Reial Club de Tennis de Barcelona, guanyà la Sunshine Cup amb l’equip espanyol 1992 Ha estat guanyador d’un torneig de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Masters Series Roma, 2003 i de nou de l’ATP Tour Porto, 1996 Bolonya, 1997 Gstaad, 1997 Umag, 1997 San Marino, 1997 Bournemouth, 1997 i 1998 Barcelona, 1999, i Palerm, 2001 El 1999 fou jugador de l’equip espanyol de Copa Davis El 1998 assolí la desena posició en el rànquing de l’ATP individual i el 2004, la dues-centes vuitena en dobles, les més altes de la seva carrera Després d’una llarga malaltia 2005-07,…

S’inicià al CN Masnou i, el 1994, fitxà pel CN Sant Andreu Els seus principals entrenadors han estat Jordi Labori, Toni Codina i José Antonio del Castillo Fou campió d’Europa júnior dels 200 m estils 1999 En categoria absoluta, el 2010 tenia més de vint títols de campió d’Espanya, tant en piscina llarga com en curta, i una desena de rècords estatals en les proves de 100 i 200 m estils Disputà quatre Campionats d’Europa en piscina de 50 m 2000, 2002, 2004, 2008 i tres en piscina de 25 m 1999, 2000, 2003 Participà en dos Campionats del Món 2001, 2009 i en els Jocs Olímpics de…

Fundada a la dècada de 1910, organitzà les curses de Pasqua o la Festa de la Bicicleta, des del 1953 La seva activitat estava vinculada amb el velòdrom de Tortosa, que passà a gestionar a partir del 1960 sota la presidència de Ramon Gascó, i on organitzà tot tipus de proves, entre les quals mànegues de la Copa d’Espanya incloent-hi el Gran Premi Internacional de Tortosa 1965, que formà part de la Copa del Món de mig fons Els seus equips donaren noms com Miquel Mas, Miquel Espinós i Guillem Blasco Des del 1987 organitza la Marxa Cicloturista de les Terres de l’Ebre, dins del circuit de …

De jove treballà com a dependent en diversos comerços de la seva ciutat natal, però aviat es traslladà a Barcelona, on es formà al costat de Joan Goula Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1900 amb La favorita , de Donizetti, i poc després es presentà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin El 1905 fou Radamés, d’ Aïda , al Caire i dos anys més tard actuà al Teatro La Fenice de Venècia El 1923 feu una llarga gira arreu del continent americà i al Gran Teatre del Liceu estrenà Marianela , de Jaume Pahissa Abans de la Guerra Civil Espanyola es traslladà a Milà, on inicià la seva…

Fou membre actiu del grup que inicià l’Strong 1910, i jugà també amb el Figueres Sport en els seus inicis Destacà per la seva qualitat tècnica, la velocitat per a recuperar pilotes i un gran xut de llarga distància Jugà de mig centre i en posicions més avançades Formà part de l’època daurada de l’Strong, amb Roca, Bellsolà, Coll i Callicó El 1914 es desplaçà a Barcelona per estudiar medicina i s’incorporà al segon equip del FC Barcelona Aviat passà a formar part de la plantilla del primer equip, amb la qual guanyà el Campionat de Catalunya la temporada 1915-16 Al club blaugrana…

Format a Munic, anà a París 1889 i a Itàlia Malgrat que no descompongué el color, hom el considera —amb Liebermann i Corinth— el gran nom de l’impressionisme a Alemanya, però pel dinamisme, i sovint pel dramatisme, dels seus olis hom l’ha considerat també un precursor de l’expressionisme germànic del s XX La seva obra més difosa és el retrat del cantant D’Andrade en Don Joan 1902, on es posa de manifest la seva pinzellada llarga i sòbriament abarrocada Fou també illustrador de llibres i de revistes de la importància de Simplicissimus i Jugend Es destacà també com a pintor al…

Estudià al seminari de Vic i el 1844 entrà a la Companyia de Jesús, en la qual destacà com a orador sagrat Fou membre i president honorari 1864 del Círcol Literari de Vic Fou un dels precursors de la Renaixença Poemes seus aparegueren en algunes publicacions de l’època, com Eco de la Montaña  1965, i el 1858 Antoni de Bofarull n’inclogué quatre a Los trobadors nous una versió de La destrucció de Sennaquerib de Byron i tres d’originals, entre els quals destaca A la pàtria, després de llarga aussència Publicà una Oda a Balmes en llengua castellana 1865 Bibliografia Salarich i Torrents, Mdels S…

Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid i a Florència Anà a París, i després a Dijon, on féu una llarga estada, període en el qual donà el màxim rendiment al seu ofici influït per la tècnica del seu mestre Rafael Morghen, tractà l’aiguafort i preferentment el burí a la planxa d’acer, amb la qual reproduïa retrats i pintures religioses Dedicà una Mater Christi , de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d’Antoni Rodríguez gravà l' Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d’abril de 1809 Els darrers anys fou sotsdirector de dibuix…