Resultats de la cerca

Fill de Jesús Bartolomé Fou campió d’Espanya de triple salt en pista coberta 1999 i aconseguí el rècord de Catalunya Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Mediterranis de Bari 1997

Vida Estudià piano amb Esperança Forés, deixebla de Joaquim Malats, musicologia amb Miquel Querol i història amb Josep Maria Llorens Aquest darrer ha actuat com a tutor en tota la seva carrera professional Entre els catorze i els trenta-dos anys actuà com a organista en diverses esglésies i a partir dels disset inicià la seva trajectòria com a pedagog, que no ha interromput mai L’any 1980 fundà l’Acadèmia de Música Pau Casals -més tard, Acadèmia Ticià Riera-, centre que dirigí fins el 1993 Fou becat pel Ministeri d’Afers Estrangers i pel de Cultura per a realitzar estudis de paleografia…

Vida Procedent del cinema amateur , durant la dècada del 1940 formà part del Grup del Cinema Tellúric, conjuntament amb els també futurs directors Pere Lazaga i Enrique Gómez Entrà a la indústria cinematogràfica d’ajudant de direcció, fins que el productor Ignasi F Iquino propicià el seu salt a la realització amb el thriller Mercado prohibido 1952 i els musicals Bronce y luna 1952 i Fantasía española 1953 Traslladat a Madrid, posà el seu ofici al servei de l’actriu Silvia Morgan Pasaporte para un ángel , 1953 Duelo de pasiones , 1954 Mañana cuando amanezca , 1954, el futbolista Alfredo Di…

Vida Fill d’un pastisser i hereu d’una llarga tradició artística, a quinze anys anà a estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i s’especialitzà en litografia i dibuix El 1916 debutà en el cinema com a realitzador, director artístic i actor d’almenys dues cintes, Una piedra cae al lago 1916 i El tren de los suicidas 1917, fins que el 1921 escriví, dirigí i protagonitzà Lilian , un western rodat a Lloret de Mar que resultà tot un èxit en fer-se passar per film nord-americà, ja que l’equip utilitzà pseudònims el seu, John Pallears i la productora, Good Silver Film Corporation, de Llorenç…

Vida El 1991 es llicencià en ciències de la informació i estudià fotografia i realització al CECC Des del 1992 conduí un polèmic programa a Ràdio L’Hospitalet intitulat "La espuma de los días", mitjà en què també exercí de crític cinematogràfic També collaborà en revistes d’informació de cinema i coedità i codirigí "ZineShock Revista de cine oscuro y brutal" 1992, sis núm Després d’alguns treballs en vídeo 1991-93, el 1994 realitzà el curt Alicia , com a guionista, director i muntador, que fou seleccionat en diversos festivals internacionals i guardonat amb el premi al millor curt al Festival…

El 1947 guanyà la primera cursa i poc després s’incorporà a l’equip del Frente de Juventudes En esquí alpí es proclamà campió de Catalunya 1951 i d’Espanya 1958, en eslàlom, eslàlom gegant i descens Fou seleccionat per als Jocs Olímpics d’Hivern d’Oslo 1952, però una lesió li impedí disputar cap prova Participà en la fundació del Club d’Esquí de la Vall d’Aran i de l’Escola d’Esquí de Baqueira, on fou monitor fins el 1975 Promocionà l’esquí de fons, i fou campió estatal de la modalitat com a veterà Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991 i la medalla al mèrit…

S’inicià el 1965 participant en diversos torneigs provincials La seva primera competició rellevant fou el Gran Premi Interprovincial d’Espanya, on aconseguí la tercera posició de segona categoria i guanyà la copa d’argent de la federació espanyola per equips El 1973 pujà a primera categoria internacional, on es mantingué fins als anys vuitanta, i el 1982 ascendí a categoria especial Al principi de la dècada de 1980 fou president provincial de la Federació Catalana de Tir Des del 1978 és àrbitre de tir al plat Ha arbitrat un Campionat d’Europa 1980 i un Gran Premi d’Europa Rebé la medalla…

Fou l’impulsor del Club de Tennis del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria i fou secretari de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya També fou secretari del Comitè Olímpic Català, encarregat de presentar la candidatura Barcelona 1924 Fundà la Confederació Esportiva de Catalunya, de la qual també fou secretari També exercí aquest càrrec al Comitè Olímpic Espanyol, des de la seva fundació el 1924 El 1941 fou nomenat secretari general de la Delegación Nacional de Deportes de la FET y de las JONS Com a periodista escriví a les publicacions Tenis i La Jornada Deportiva

Davanter, s’incorporà al Futbol Club Barcelona el 1996 i formà part dels equips C i B durant cinc temporades Amb el primer equip jugà 2 partits de Lliga Jugà cedit al Mallorca B, abans de ser traspassat al Llevant 2002-05 Posteriorment, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 2005-06, amb el qual guanyà la Copa del Rei, i pel Múrcia, el Rayo Vallecano i el Valladolid El 2012 signà un contracte amb el Girona FC Ha disputat un partit amb la selecció catalana

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Formà part del Barcelona B 1996-99 i, posteriorment, jugà al Gimnàstic de Tarragona en dues etapes 2002-05, 2008-10 i el Futbol Club Ascó 2010-11, entre d’altres Fou diverses vegades internacional sub-21 i amateur Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, on obtingué la medalla d’argent