Resultats de la cerca

Al març del 1940 fou nomenat president del Futbol Club Barcelona per decisió del règim franquista sense haver tingut cap relació amb el club Malgrat tot, s’envoltà de directius barcelonistes de tota la vida Sota el seu mandat, el club guanyà la Copa 1942, i al cap d’uns quants dies eludí el descens, en la promoció Tot i presentar la dimissió al juliol d’aquell any, aquesta no fou acceptada per les autoritats estatals i un mes després tornà a la presidència fins a l’agost del 1943, quan tornà a dimitir després de l’11-1 encaixat al camp del Madrid Durant la seva etapa s’ampliaren les graderies…

El 1979 acceptà una oferta del Club Natació Barcelona i començà la seva carrera com a entrenador professional L’any següent passà al Club Natació Sabadell 1980-2004, que convertí en el millor club de natació d’Espanya, fins al punt de classificar onze nedadors per a l’Europeu del 2004 Aquell any la federació espanyola el contractà per entrenar a la Residència Blume de Madrid, on es traslladà amb els seus dos fills nedadors, Olaf i Aschwin Després de desavinences amb la federació espanyola, el 2008 es convertí en el màxim responsable de la natació a Dinamarca, on forjà dues campiones mundials…

Jugava de davanter centre i milità en el Reial Club Deportiu Espanyol en dues etapes 1939-41, 1943-44 Disputà 40 partits de Lliga i marcà 31 gols, i guanyà la Copa 1940 i el Campionat de Catalunya 1940 Jugà 2 partits amb la selecció catalana i marcà 3 gols En retirar-se, exercí d’entrenador El 2011 es batejà el Poliesportiu Municipal de Manises amb el seu nom

S’inicià el 1952, en incorporar-se al setmanari Dicen , del qual arribà a ser director adjunt des del 1974 També collaborà en diaris esportius com As , Sport , Lean , Barça i Don Balón Formà part de la junta directiva de l’Agrupació Espanyola de Periodistes Esportius Publicà Els presidents del Barça 1998 i rebé el guardó La Ploma d’Or de periodisme esportiu 1999

Coneguda com Bella , fou pionera del tennis a Catalunya Installada a Barcelona, començà a practicar aquest esport a l’inici de la dècada de 1920 Es proclamà cinc vegades campiona d’Espanya en categoria individual 1926, 1928, 1931, 1932, 1933 i dues en dobles, fent parella amb Rosa Torras 1931 i amb M C López de Lerena 1932, amb la qual també assolí tres subcampionats 1928, 1933, 1934 També fou subcampiona d’Espanya en dobles mixtos 1928 Participà en els torneigs de Roland Garros i Wimbledon

S’inicià el 1932 a La Veu de Catalunya Treballà per a La Vanguardia 1940-83, on s’especialitzà en esquí i altres esports d’hivern Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual presidí la secció d’esquí 1948-55, també fou secretari fundador del Collegi Català d’Àrbitres 1931-36 Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí i del Comitè Català d’Esports 1934-35 Fou testimoni directe i cronista de les proves i competicions d’esports d’hivern a Catalunya Escriví, juntament amb Margarida Cardona Romeu, Esports de neu a Catalunya 1985, que edità el CEC en el seu…

S’inicià a la Germanor Barcelonina i l’any 1942, amb la victòria en el Campionat de Catalunya de dobles, inicià una trajectòria en què acumulà 24 títols de campió de Catalunya i 20 de campió d’Espanya, fins a la seva retirada, el 1959 Després de la Guerra Civil fou jugador del Club de 7 a 9 1944-49, del PPC Tívoli 1950-53 i del CT Barcino 1954-59 En els Campionats de Catalunya guanyà sis cops el títol individual 1944, 1946, 1947, 1948, 1951, 1958, a més de cinc el de dobles 1942, 1946, 1947, 1955, 1958, quatre el de dobles mixtos 1944, 1955, 1956, 1958 i nou el d’equips, que guanyà amb els…

Els anys quaranta obrí la seva primera botiga de bicicletes a l’Eixample de Barcelona El 1950 adquirí la representació de la marca Campagnolo per a l’Estat espanyol El 1981 obrí la seva segona botiga i exercí de patrocinador dels equips amateurs de l’Esport Ciclista Barcelona El 1985 introduí la bicicleta de muntanya i el 1994 obrí una tercera botiga

Extrem, la temporada 1969-70 fitxà pel Sabadell, provinent del Betis, equip on es formà Amb l’equip vallesà jugà tres temporades a primera divisió i una a segona 1972-73 i formà part de l’equip que, per primera i única vegada en la seva història, participà en una competició europea, la Copa de Fires 1970 Després passà al Múrcia, l’Elx i el Salamanca, tots a primera, i finalment al Palència Fou internacional sub-23

Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona, exercí d’empresari Fou president del Cercle d’Economia 1984-87 i impulsor de la seva fundació, del Patronat de la Universitat Ramon Llull 1994-2001, del qual fou un dels grans impulsors i des del 2013 membre del comitè d’honor, i de la comissió de control de la Caixa —de la qual en fou conseller— Era germà del financer i industrial Joan Corominas S’interessà per la natació arran dels triomfs de la seva neboda, la nedadora Mari Pau Corominas Fou vicepresident de la Federació Catalana de Natació de la mà d’Antoni Monés des del 1967 i n’…