Guatlla

Coturnix coturnix (nc.)

La guatlla (Coturnix coturnix) té la particularitat d’ésser l’única gallinàcia migradora, cosa ben coneguda dels amants de la caça; efectivament, nia i roman tot l’estiu a les nostres terres i baixa després cap a l’Àfrica, quan ve el fred. La seva imatge és característica: de color terrós, ratllada al dors, petita (ateny només 18 cm); igualment n’és el cant de reclam del mascle, que descobreix la seva presència dins dels rostolls i els conreus.

Oriol Alamany.

Durant l’època de la cria, la guatlla ocupa sense excepció els hàbitats que li són adients arreu dels Països Catalans; sempre és un ocell estival i migrador, i nidifica fins i tot en petites illes, com ara Formentera. La presència d’ocells hivernants és indubtable, si bé, segons sembla, ha minvat força en el decurs dels darrers anys, segurament a conseqüència de la davallada d’aquesta espècie. La hivernada és un fenomen que esdevé més comú cap al S. No es coneix a la Catalunya Nord; al Principat han estat capturades guatlles el novembre a l’Urgell, i hom menciona rars hivernants a Aragó; existeix una citació del desembre al Maresme i han estat detectats també diversos ocells alguns hiverns irregulars al Penedès; en general, però, deu afectar molt pocs exemplars i es deu tractar d’un fenomen força irregular. Al País Valencià hom disposa de cites hivernals solament a les comarques meridionals, on és més comú que en altres indrets i, segurament, no tan irregular; a les illes Balears existeixen proves segures d’hivernada: una captura a Mallorca el desembre i dos exemplars anellats a Bolonya (Itàlia) el maig de 1950, recuperats a Mallorca el gener de l’any següent. A més, es considerava hivernant a Menorca, on sembla que encara se'n cacen en aquesta època de l’any, sense que existeixin dades concretes.

Malgrat la manca d’estudis en aquest sentit, és evident que la guatlla ha sofert, no solament aquí, sinó a tota la seva àrea de distribució, una fortíssima disminució deguda, principalment, a les modernes tècniques mecàniques de sega de pastures i cereals que tenen lloc entre el maig i el començament de juliol i que destrueixen nius i llocades; també la caça, legal o il·legal, així com l’obertura de la mitja veda a mitjan agost li és força perjudicial. A més, es coneixen les fluctuacions numèriques que sofreix aquesta espècie d’un any a l’altre. Aquesta disminució generalitzada ha repercutit en el nombre de migradors, actualment molt baix, i ara per ara es desconeixen les famoses arribades massives de migradors a platges, ciutats i altres indrets singulars quan tenia lloc una tempesta.

La guatlla nia en herbassars, pastures, prades altes, camps de conreu farratgers o cerealistes, i fins i tot en vinyes amb vegetació herbàcia i cultius extensos d’hortalisses. Poden viure des del nivell de la mar fins a la mitjana i l’alta muntanya, i ocupar els prats alpins pirinencs, on ha estat citada fins als 2400 m, si bé el més corrent a l’estiu és trobar-la entre els 1900 i els 2300 m d’altitud.

El pas primaveral es produeix des de mitjan abril, ocasionalment una mica abans, fins a mitjan maig, i declina fins al començament de juny, mentre que l’autumnal pot iniciar-se al començament d’agost, atènyer el punt culminant el setembre i perllongar-se fins a l’octubre. Les postes són dipositades el maig i el juny i, com altres gal·liformes, els polls de la guatlla volen al cap de pocs dies d’haver nascut, la qual cosa els permet de fugir dels seus predadors.