Resultats de la cerca
Es mostren 2685 resultats
pintura antiincrustant
Química
Pintura emprada com a capa d’acabat per al buc dels vaixells (de fusta o de ferro), per sota de la línia de flotació.
Les pintures antiincrustants tenen per objecte evitar la proliferació de vegetals algues i d’animals bàlans i nombroses espècies de celenterats, equinoderms, anèllids, artròpodes i molluscs que s’adhereixen i s’incrusten al buc, el deterioren i alenteixen notablement la marxa de la nau Per assolir llur objectiu les pintures antiincrustants són preparades amb lligants no totalment impermeables a l’aigua i contenen substàncies tòxiques que en dissoldre's lentament emmetzinen els éssers adherits al buc Els tòxics més universalment emprats i més actius són l’òxid mercúric, l’òxid cuprós i el verd…
Eulogi de Queralt
Música
Guitarrista.
Últim marquès de Campomayor Estudià a Friburg i Lovaina i es llicencià en matemàtiques a Barcelona Afeccionat a la música, estudià al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué com a professors a Joan Lamote de Grignon i a Felip Pedrell, Ernest Macià violí, i Pau Casals violoncel Atret per la guitarra, el 1916 inicià els cursos i pràctiques d’aquest instrument Formà part de conjunts musicals de cambra, a Madrid Se n'anà a París 1919-24, on amplià estudis Després marxà a Londres, i es dedicà a l’ensenyament musical El 1928 arribà a l’Argentina, on oferí concerts de guitarra a l’…
Josep Lluís Prada i Farrero
Construcció i obres públiques
Constructor.
Construí edificis d’habitatges al carrer de Castillejos, a Barcelona, per a l’empresa Ramon Farriol, realitzà altres construccions a la Pobla de Segur 1956-59 i a Tolosa, a l’empresa constructora del seu avi, Josep Farrero i Ruiz 1956-59 Home emprenedor, fou fundador de diverses empreses constructores i immobiliàries En un altre àmbit, s’especialitzà en el manteniment i decoració d’edificis, a Barcelona El 1979 marxà a Amèrica i s’establí a Guayaquil Equador, on havia estat contractat per a installar marbre d’Europa al Banco Central de l’Equador També treballà en els edificis del…
Víctor Navarro i Capell
Dansa i ball
Coreògraf.
Fou membre de l’Esbart de Sarrià on aprengué danses de Catalunya, València i les Illes Balears Estudià dansa clàssica i espanyola a l’Institut del Teatre i s’integrà al Ballet del Gran Teatre del Liceu Marxà a Madrid, on treballà al Teatro de la Zarzuela Posteriorment, formà part del Ballet Gulbenkian de Lisboa, i féu viatges per França, Bèlgica i Holanda, on s’estrenà com a coreògraf A mitjan dècada dels setanta emigrà al Brasil, convidat pel Ballet Municipal de Sâo Paulo s’hi establí i amb el temps esdevingué director d’aquesta institució Artista emprenedor, pocs anys més tard…
Albert Grau i Dolcet
Música
Músic.
Un any abans de la fi de la Guerra Civil, marxà a França amb la seva família L’any 1948, emigrà a Veneçuela, i s’establí a Caracas Hi treballà en l’àmbit de la seva professió, i el 1967 fundà la Schola Cantorum de Caracas, que dirigeix des d’aleshores, i que el 1974 guanyà el primer premi del prestigiós concurs internacional Guido d’Arezzo Amplià els seus estudis a Itàlia, on estudià direcció d’orquestra amb Sergiu Celibidache 1972-73 El 1989 fou nomenat director del cor juvenil i grup instrumental de l’Escola de Música Juan Manuel Olivares cap principal de la càtedra de direcció…
Josep Ponç i Maçana
Filosofia
Cristianisme
Literatura catalana
Filòsof, teòleg, canonista i poeta.
Jesuïta 1746, ensenyà als collegis de Cordelles 1760 i de Betlem Barcelona El 1764 marxà a Cervera, com a professor de filosofia al Collegi de Sant Bernat i el 1766 era catedràtic de filosofia suarista de la Universitat, on establí amistat amb Josep Finestres i Llucià Gallissà Exiliat a Itàlia el 1767, hi ensenyà filosofia, història, dret i teologia, i hi publicà nombroses obres, principalment de dret canònic, en llatí i en italià Aplicà a l’estudi del dret canònic el nou mètode de la romanística del segle XVIII És autor de Dissertatio historico-dogmatica de materia et forma sacrae…
,
guerra d’Àfrica
Història
Conflicte armat entre Espanya i el Marroc (1859-60).
La declaració de guerra, que tingué lloc el 22 d’octubre de 1859 amb motiu de la destrucció per part dels rifenys d’unes fortificacions recentment construïdes a la zona de Ceuta, es produí quan el cap del govern espanyol Leopoldo O'Donnell es trobava en una situació parlamentària difícil i motivà un gran entusiasme popular Fou organitzat un exèrcit expedicionari d’uns 40 000 homes, manat per O'Donnell Les operacions començaren al novembre, amb una marxa des de Ceuta cap a Tetuan, al llarg de la qual tingueren lloc la batalla de Los Castillejos 1 de gener de 1860, Tetuan 4 de febrer i Wad-Ras…
David Vann
Literatura
Escriptor nord-americà.
Passà la infantesa a Alaska però, amb la separació dels pares, marxà amb la seva mare a Califòrnia Fou en la distància que patí el suicidi del seu progenitor, un trauma adolescent que algun temps després alimentaria la novella curta Legend of a Suicide 2008 Durant els dotze anys que aquesta collecció de narracions trigà a trobar editor, treballà com a capità i constructor de vaixells, i fruit d’aquesta experiència aparegué la memòria A Mile Down The True Story of a Disastrous Career at Sea 2005 Sukkwan Island , una novella que explica de nou la història de Legend of a Suicide ,…
Jean-Pierre Jeunet
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Després de començar a treballar com a realitzador d’anuncis publicitaris, conegué el dibuixant i dissenyador Marc Caro Tots dos signaren els curtmetratges d’animació L’évasion 1978 i Le manège 1980, aquest últim guanyador d’un premi César al millor curt Els seguiren una sèrie de guardonats curts −el més reeixit dels quals fou Foutaises 1989−, fins que debutaren en el llargmetratge amb Delicatessen 1990, una imaginativa comèdia que posà les bases d’un univers caracteritzat pel to fantasiós, el barroquisme visual i l’humor negre A continuació dirigiren conjuntament La cité des enfants perdus…
Parmalat
Economia
Empresa agroalimentària i lletera italiana.
Fou fundada a la dècada del 1960 a partir d’una botiga d’alimentació de la família Tanzi, de Parma Calisto Tanzi, que n'heretà la direcció el 1961, començà una política d’expansió a altres ciutats italianes i, impulsada per les innovacions fou una de les primeres a utilitzar els brics als anys setanta i la diversificació, es convertí en una de les primeres multinacionals de l’alimentació El 1990 entrà a cotitzar en borsa Al desembre del 2003, amb presència a 139 països, una plantilla de més de 36000 empleats i uns ingressos al voltant dels 7 600 milions d’euros, protagonitzà una de les més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina