Resultats de la cerca
Es mostren 1383 resultats
Facund Rolf Morral i Illing

Facund Rolf Morral i Illing
© Família Morral
Enginyer català d’origen alemany.
Estudià a l’Escola Industrial de Terrassa, on, el 1925, obtingué el peritatge en química Emigrà a Cuba i fixà la seva residència a l’Havana Hi treballà en el ram de la tintoreria i en altres camps Posteriorment, anà als EUA, on el 1926 ja estava establert Hi feu estudis d’enginyeria electrònica al Massachusetts Institute of Technology, on es graduà el 1932 Aquell mateix any s’installà a Suècia, on treballà com a investigador a la Universitat d’Estocolm A Barcelona fundà, amb el professor Jimeno i Castells d’Elizalde, de la Universitat de Barcelona, l’Institut de la Metallúrgia i de la…
xarxa
Tecnologia
Conjunt constituït per un nombre determinat d’aparells autònoms, de natura mecànica, elèctrica, acústica, etc, i els circuits que els uneixen.
desenganxament
Geologia
Separació de dues unitats rocoses a favor d’una discontinuïtat mecànica, com pot ésser el contacte entre roques de diferent competència.
bullir
Ésser un líquid agitat a semblança de l’aigua quan bull, a causa d’una fermentació, d’una agitació mecànica, etc.
tipografia

Diverses tipografies
Disseny i arts gràfiques
Art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils.
Des del punt de vista del disseny, la tipografia es distingeix del grafisme tant per la limitació dels seus mitjans signes alfabètics i peces d’ornamentació tradicionals vinyetes, filets, bigotis, florons, culdellànties, etc com per la seva “neutralitat” respecte al text mentre que el grafisme, lligat ordinàriament a una finalitat propagandística, reforça l’impacte psicològic del text mitjançant una gamma molt variada de recursos, la tipografia es limita a vehicular-lo d’una manera totalment imparcial Tot i que el grafisme i la tipografia poden concórrer en el disseny de texts breus etiquetes…
llum
Física
Agent físic que constitueix una de les formes possibles d’energia, que és capaç d’impressionar els òrgans de la vista i permet de veure els cossos que l’emeten.
La llum és constituïda per radiacions electromagnètiques, i, bé que en realitat ocupa un interval molt petit en l'espectre electromagnètic conegut, aquest interval ha estat el més estudiat al llarg dels segles pel fet que l’aparell detector forma part de la fisiologia humana Els darrers cent anys, però, hom ha estès l’estudi a qualsevol tipus de radiació electromagnètica , les propietats de la qual són una generalització de les de la llum Gràcies a la sensació de color, l’ull arriba a distingir les diferents parts de l’espectre visible 3800 - 7800 Å Per extensió i per les seves propietats…
Jacint Ramon i la màquina de vapor de Francesc Sanpons
Retrat de Francesc Sanpons, constructor de la màquina de vapor de Jacint Ramon Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII, J Agustí Jacint Ramon era un fabricant d’indianes de Barcelona, fill d’un fabricant d’indianes i pare d’un que també ho serà Coneixem, per tant, tres generacions dedicades plenament a l’estampació La primera pertany totalment al segle XVIII Sabem que el 1791 es prorrogà la vida social de la companyia Pau Ramon i Fill, que tenia tres socis El fill era precisament Jacint Ramon que, tot just començat el segle XIX, és membre de la Reial Companyia de Filats de Barcelona…
motor tèrmic
Tecnologia
Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia química d’un combustible per mitjà de la combustió d’aquest.
La calor despresa en la combustió és transformada en energia tèrmica del fluid actiu , el qual produeix un treball mecànic en un procés d’expansió Aquesta calor pot ésser produïda al si del fluid actiu, i en aquest cas hom els anomena motors endotèrmics, de combustió interna o, simplement, de combustió , o bé externament a aquest fluid, i aleshores hom els anomena motors exotèrmics o de combustió externa En els motors endotèrmics la combustió pot ésser contínua com és el cas dels motors de reacció o bé pot produir-se per un seguit d’explosions és el cas dels motors d’explosió Otto, dièsel o…
astronomia teòrica
Astronomia
Denominació emprada sovint per a designar l’estudi i la descripció del moviment dels cossos celestes a partir de la mecànica celeste
.
mesura dèbil
Física
Tècnica del camp de la mecànica quàntica que permet mesurar una variable d’un sistema quàntic sense pertorbar-lo de manera apreciable.
El 2011 un equip de físics canadencs aconseguí mesurar amb aquesta tècnica el moment i la posició de fotons individuals mitjançant un experiment amb un interferòmetre de doble escletxa Aquesta fita no contradiu el principi d’incertesa enunciat per Heisemberg
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina