Jacint Ramon i la màquina de vapor de Francesc Sanpons

Retrat de Francesc Sanpons, constructor de la màquina de vapor de Jacint Ramon (Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII, J. Agustí).

Jacint Ramon era un fabricant d’indianes de Barcelona, fill d’un fabricant d’indianes i pare d’un que també ho serà. Coneixem, per tant, tres generacions dedicades plenament a l’estampació.

La primera pertany totalment al segle XVIII. Sabem que el 1791 es prorrogà la vida social de la companyia Pau Ramon i Fill, que tenia tres socis. El fill era precisament Jacint Ramon que, tot just començat el segle XIX, és membre de la Reial Companyia de Filats de Barcelona i estampa teles en un local del carrer de Sant Pau de Barcelona.

Però si ha passat a la història no és pas per la producció d’indianes que efectuà, sinó per la seva preocupació per la filatura de cotó, per la introducció de les primeres màquines de filar angleses a Barcelona i també pel motiu d’haver fet construir la primera màquina de vapor aplicable a la filatura, vint-i-set anys abans que ho fes la societat Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia.

L’any 1805, Jacint Ramon s’adreçà a Francesc Sanpons i Roca (1756-1821), un metge afeccionat per la mecànica. L’industrial li demanà que dirigís la construcció "de una bomba de fuego que deseaba tener en su casa para cardar, hilar, subir agua y executar otras operaciones en su fábrica, conforme habia ohido decir que lo executa la famosa Máquina de Manchester en Inglaterra."

La màquina de vapor que construí Sanpons era del tipus Newcomen, el més primitiu, aparegut quasi feia un segle. Continuava utilitzant-se per a pouar aigua. El model construït tenia molts defectes, especialment el gran consum de carbó —un mineral rar i difícil de trobar aleshores—, el fort sotragueig en el moviment del balancí que transmetia la força i el soroll de les cadenes. La potència de la màquina era petita: no arribava als 2 cavalls de força.

Això no obstant, Jacint Ramon havia comprovat que allò podia funcionar i Francesc Sanpons que la seva teoria tenia una utilització pràctica i que podia millorar la màquina. S’acordà la construcció d’una segona màquina de vapor més petita, millorada pel mateix Sanpons. Aquesta "se ensayó con aplicación a dos efectos útiles en la misma casa fábrica de D. Jacinto Ramon. En el primero de estos ensayos se hizo que el modelo, comunicando sin intermedio el movimiento de rotación de una máquina inglesa, hilase perfectamente el algodón con muchísima igualdad, mayor aún que la que se consigue con las maquinas de esta clase movidas por cavallerías."

Primera màquina de Newcomen construïda a Anglaterra el 1712. Jacint Ramon, fabricant d’indianes, féu construir una màquina de vapor d'aquest tipus per a la seva fàbrica. L’experiència no continuà en declarar-se la guerra del Francès (1808).

Malgrat aquest èxit inicial, Jacint Ramon decidí que la màquina s’apliqués a pouar aigua d’un pou. Aquesta aigua era elevada fins a ser descarregada sobre els caixons d’una roda hidràulica. L’industrial s’havia portat el salt d’aigua a casa, en ple Raval barceloní. Sembla que d’aquesta manera la força obtinguda donava un moviment més uniforme.

L’experiència s’acabà aquí, ja que el 1808 s’inicià la guerra del Francès i les activitats industrials quedaren afectades per les lluites i per uns anys trasbalsats. Després, no hi havia carbó per cremar a les calderes de la màquina de vapor. Calgué esperar que es tranquil·litzés una mica el país i que morís Ferran VII perquè un altre industrial reprengués la iniciativa.

El fill de Jacint Ramon, que s’anomenava Pau com l’avi, no devia seguir la indústria.

Aquesta experiència única ens és coneguda gràcies a la Noticia de una nueva bomba de fuego redactada pel mateix Francesc Sanpons, nomenat catedràtic de Mecànica a l’Escola que tenia la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona (1806). Una memòria on es proposava que s’imités el seu exemple. Però la guerra també aturarà aquests propòsits, i no tan sols els aturarà, sinó que es perdrà la Noticia, durant cent setanta-cinc anys, fins que en surti una còpia a l’arxiu dels descendents del savi mecànic.

Bibliografia

  • Agustí i Cullell, J., Ciència i Tècnica a Catalunya en el segle XVIII o la introducció de la màquina de vapor, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1983.