Resultats de la cerca
Es mostren 3190 resultats
Johann Christoph Gottsched
Música
Crític, assagista i dramaturg alemany.
Estudià teologia, filosofia i ciències naturals El 1725 esdevingué professor a la Universitat de Leipzig, de la qual fou rector des del 1739 Des d’aquesta posició es convertí en un dels principals portaveus de la illustració germànica Advocà per la renovació de les lletres segons principis racionalistes d’ascendència francesa, tal com exposa en la seva obra principal Versuch einer critische Dichtkunst 'Assaig d’una art poètica crítica', 1730 Probablement conegué JS Bach, el qual li musicà algunes lletres d’encàrrec Trauer-Ode , ’Oda fúnebre', i una cantata, perduda, en honor del…
veu blanca
Música
Veu cantada dels nens i, per extensió, totes les veus femenines.
La tradició del cant infantil té l’origen en la prohibició a les dones de participar en actes litúrgics musicals fins ben entrat el Barroc D’aquesta manera, les parts agudes de les composicions polifòniques, fora de tessitura per a les veus masculines, i les intervencions solistes per a soprano o contralt foren executades habitualment per veus infantils pueri cantores o per falsetistes artificials homes que imiten la veu femenina cantant en veu de falset A partir del segle XVI aquestes parts agudes també foren interpretades pels falsetistes naturals, els castrati És molt…
toluè
Química
Hidrocarbur aromàtic present en el quitrà de carbó com a constituent dels olis lleugers.
És un líquid incolor i inflamable, d’olor benzènica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb l’aigua, que té una densitat de 0,8669, bull a 111°C i es congela a -95°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per reforming catalític del petroli Presenta un comportament químic similar al del benzè, però és més reactiu en l’anell i pot experimentar oxidacions amb facilitat a la cadena lateral És emprat en la preparació de gasolines d’índex d’octà elevat, com a producte de partida en la preparació de benzè, fenol i caprolactama i d’una gran varietat de productes químics, entre els…
parc natural de l’Alt Pirineu
Espai natural
Parc natural creat per la Generalitat de Catalunya l’1 d’agost de 2003 a les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell.
És el més extens de Catalunya La seva superfície suma 69 850 ha, 61 540 de les quals corresponen al Pallars Sobirà el 55,2% de la superfície de la comarca i 8 310 ha, a l’Alt Urgell el 5,7% del total de la comarca La creació d’aquest parc respongué a la voluntat de protegir els valors geològics, biològics, ecològics, paisatgístics i culturals inclosos en el seu àmbit i establir un règim d’ordenació i de gestió adreçat al desenvolupament sostenible d’aquest territori Entre els valors naturals del parc destaquen zones d’interès geològic, com ara l’estany de Certascan, que és l’…
Nature

Exemplar de la revista Nature (24 de gener de 2008)
Revista científica britànica fundada el 1869 pertanyent al grup Macmillan
.
En la fundació hi tingueren una gran importància l’empresari editorial Alexander MacMillan, l’astrònom Norman Lockyer , primer editor de la revista, i Thomas Henry Huxley , els quals maldaren per convertir-la en un instrument de comunicació científica per al públic no professional i alhora que superés els cercles aleshores molt restringits dels especialistes De periodicitat setmanal, ha esdevingut una referència mundial en diversos camps de les ciències naturals Pels articles publicats, curosament avaluats per un comitè editorial científicament qualificat, és una de les…
geomorfologia
Geomorfologia
Part de la geodinàmica externa que s’ocupa de l’estudi de les formes de la superfície terrestre i de les forces que les originen, és a dir, de les formes del relleu terrestre.
Com totes les ciències de la natura, la geomorfologia tracta, en primer lloc, de descriure els diversos tipus de formes naturals per tal d’intentar d’explicar-ne després l’origen i l’evolució Un dels factors decisius en l’evolució morfològica del relleu és l’erosió, per la qual cosa una bona part de la geomorfologia tracta de l’estudi dels fenòmens erosius Els darrers anys, en els quals aquesta ciència ha experimentat un progrés espectacular, hom presta una gran atenció a la influència del clima dins els sistemes erosius geomorfologia climàtica Les lleis de la geomorfologia…
pla de Beret

Estació d’esquí de Baqueira Beret
© Fototeca.cat
Gran pla, a 1 860 m d’altitud, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de Salardú, propietat dels pobles de Salardú, Tredòs, Gessa, Unya i Bagergue.
Té 4 km de longitud des de l’ull de la Garona a la cabana dels Gavatxos i és cobert de prats naturals, els més extensos de la Vall d’Aran Els prats s’eleven en molts indrets fins als cims de les muntanyes que formen, a l’est, l’anomenat massís de Beret tuc de Saumet, tuc de Baciver, cap de Varimanya Hi acudeixen a pasturar uns 40 000 caps de bestiar, propi i foraster, en gran part boví i cavallí, a més del transhumant que es dirigeix a Montgarri i a Varimanya És travessat per una carretera forestal que des de Salardú i Bagergue es dirigeix a Montgarri i a Esterri d’Àneu A més de…
butà
Química
Alcà present en el gas natural i en el petroli.
El producte, obtingut com a subproducte de la refinació del petroli o de la manufactura de benzines naturals, constituït pels seus dos isòmers n-butà CH 3 —CH 2 —CH 2 —CH 3 punt d’ebullició -0,5°C i isobutà CH 3 2 CHCH 3 punt d’ebullició -11,7°C, és incolor, molt inflamable, d’olor feble i d’un poder calorífic de 29 300 kcal/m 3 a 15,5°C Hom l’expèn a bastament, mesclat amb propà, en bombones de diverses capacitats i de fàcil transport, com a combustible d’usos domèstics i industrials, especialment als llocs mancats de forniment de gas ciutat També és emprat en motors d’explosió, per raó…
Barry Commoner
Ecologia
Biòleg i activista pel medi ambient nord-americà.
Doctor en biologia per la Universitat de Harvard 1941, fou professor de fisiologia de les plantes a la Universitat de Washington de Saint Louis, Missouri 1946-80 Al final dels anys cinquanta es destacà per la seva oposició a les proves amb armes nuclears El 1966, fundà el Centre per la Biologia Natural dels Sistemes, un dels primers centres privats al món d’estudis d’ecologia Fou editor de Science Illustrated Magazine Aconseguí ressò internacional amb llibres sobre protecció del medi ambient com Science and Survival 1966, The Closing Circle Nature, Man, and Technology 1971, The Poverty of…
Antoni Pinazo
Biologia
Educació
Pedagog i naturalista.
Jesuïta des del 1766, fou exiliat l’any següent a Itàlia de primer s’establí a Ferrara, on el 1777, al cap de quatre anys d’haver estat suprimida la Companyia de Jesús, fou ordenat de sacerdot A Màntua, ensenyà lletres i ciències al Regio e Ducale Ginnasio escola pública de segon ensenyament, del qual fou inspector director del 1784 al 1799 Publicà tres Dissertazioni sobre ciències naturals Màntua 1788 i tres de caire pedagògic Verona, 1792, ultra qualque escrit teològic i poemes ocasionals en llatí, italià i castellà Havent retornat a València el 1799, fou novament exiliat El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina