Resultats de la cerca

Fou primer geògraf reial 1719 i membre de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres i de l’Académie des Sciences La seva cartografia és el resultat de l’avaluació crítica de totes les fonts de què disposava L’obra més important d’Anville és el conjunt de mapes de la Description géographique de la Chine del jesuïta JB du Halde 1735 Publicà els seus mapes més importants en un Atlas Géneral 1737-1780

Reuní nombrosos manuscrits i publicà per primera vegada el text i la traducció francesa de l’ Avesta 1771

Publicà un llibre de Pièces de clavecin, Principes de l’accompagnement , cinc Fugues pour l’orgue i un Quatour sur le Kyrie pour l’orgue Més que per l’originalitat, la seva obra és interessant des del punt de vista tècnic

Titular de l’orgue de Saint-Merry 1705, organista de la capella reial 1721 i finalment de Saint-Barthélemy 1733 Fou deixeble de Jean-Baptiste Moreau Compongué, amb un estil semblant al de Corelli, les obres següents Sonates en trio 1705, Les caractères de la guerre, ou suite de symphonies 1718, alguns aires 1718-19, Sonates de violon 1721, Pièces de clavecin 1724-34, Premier livre de pièces d’orgue 1739 També publicà un llibre de Principes de l’accompagnement du clavecin 1718

Treballà en temes de mecànica celeste pertorbacions, problema de 3 i n cossos, moviment de la Lluna Publicà les Nouvelles tables trigonométriques fondamentales El 1919 fou nomenat membre de l’Académie Française

Considerat el precursor dels treballs de Gay-Lussac en afirmar, un segle abans que aquest, l’existència d’un estat de repòs absolut que situà a una temperatura equivalent a uns -240° de la nostra escala Celsius Precursor, també, de Charles Augustin Coulomb en formular que la resistència al fregament entre dos cossos és independent de la superfície de contacte però proporcional a la força que els hi manté Els seus treballs el portaren a millorar l’exactitud dels aparells existents per a mesurar pressions i temperatures Membre de l’Académie de Sciences el 1699

Començà la seva carrera al Théâtre Quotidien de Marsella i al Jo Tréhard, de Caen, on signa el seu primer gran muntatge, Électre 1966, de Sòfocles Dirigí el Théâtre National de Chaillot 1981 i concorregué regularment al Festival d’Avinyó El 1988 és nomenat administrador general de la Comédie Française, on dirigeix els seus darrers espectacles Escenificà un extens repertori d’obres de teatre i òperes, en les quals el decorat i l’escenografia era més que un complement de l’actor i del text

En una primera etapa del seu pensament, exemplificada en l' Economie libidinale 1974 proposa, partint de Freud, una relectura del marxisme, del qual destria els veritables elements innovadors, juntament amb la descripció del poder del capital, i dels elements encara hegelians i cristians La segona etapa del seu pensament s’obre amb La condition post-modèrne , probablement la primera i més valuosa descripció de la postmodernitat, definida com a moment de crisi i de deslegitimació dels valors a les societats més desenvolupades arran de la devaluació del que Lyotard anomena “grans relats” els…

El 1900 fou nomenat professor al Collège de France, on tingué un èxit sense precedents Membre de l’Institut de France des del 1901, entrà a l’Académie Française el 1914 El 1928 obtingué el premi Nobel de literatura Morí durant l’ocupació alemanya, havent donat la seva “adhesió moral” al catolicisme La seva filosofia vitalista s’inscriu dins les tendències antipositivistes del començament del segle Hereu alhora de l’espiritualisme de Jules Lachelier i de l’evolucionisme de Herbert Spencer, s’oposà tanmateix al neokantisme del primer i al positivisme del segon Enfront d’aquestes tendències, que…

Professor de l’Ècole des Chartes i secretari general de la Table Ronde des Archives fou director de diverses colleccions històriques i de l' Atles historique Les seves obres més importants són Recueil des actes d’Eudes, roi de France 888-898 1967 i Les sources de l’histoire économique et sociale du moyen âge 3 volums, 1968-84 Ha estudiat temes concernents als Països Catalans, com La prétendue dissidence de l’épiscopat catalan et le faux concile de “Portus” de 886-890 1961 i La place des États de la Couronne d’Aragon dans l’économie internationale du début du XV e siècle,…