Resultats de la cerca

Estudià a París i a Anglaterra i ingressà a la carrera diplomàtica Escriví poemes Lampes à Arc , 1920, però es decantà vers la novella Ouvert la nuit , 1922 Fermé la nuit , 1923, evocant un món cosmopolita Amb Lewis et Irène 1924 aconseguí un dels seus èxits més notables També escriví llibres d’impressions de viatges i de reculls de cròniques Bucarest , 1935 Majorque , 1963

Publicà poesia, de caràcter principalment simbolista Les poèmes des décadences , 1899, narrativa L’amoureuse initiation , 1910 i peces dramàtiques Scènes de Don Juan , 1906 Miguel de Mañara , 1912 Influït per doctrines diverses —tradicions pitagòriques i òrfiques, ocultisme judeocristià, illustració preromàntica—, escriví assaigs filosòfics Ars Magna , 1924, treballs d’exegesi La clef de l’Apocalypse , 1938 i estudis d’antropologia històrica Les origines ibériques du peuple juif , 1933

Estudià a Mèxic i als EUA Sotsdirector de l’Orquesta Sinfónica de México 1929-35, el 1937 visità la zona republicana de l’Estat espanyol com a director Autor d' Homenaje a García Lorca 1935, Siete canciones de García Lorca 1938 i dels poemes simfònics Esquinas 1930, Ventanas 1931, Sensemayá 1937, estrenat a Barcelona el 1966 i ballets com El renacuajo paseador 1935 i La coronela 1939

Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867 Collaborà a El Fénix , Las Bellas Artes i El Pensamiento de Valencia amb articles i poemes Fou degà del collegi d’advocats de València 1874-76 i 1894-99, diputat a corts 1885 i director de la Societat Econòmica d’Amics del País 1872-79 i 1884-86

Poeta parnassià en Les lendemains 1885 i simbolista en Poèmes anciens et romanesques 1890, assoleix finalment un estil com més va més personal, ple de sentiment i melangia Les medailles d’argile 1900, La cité des eaux 1902, Vestigia flammae 1920 i Flamma tenax 1928 Escriví també novelles i contes plens de fantasia i misteri, com La double maîtresse 1900 i sobretot Le mariage de minuit 1903

És considerada la primera poetessa en llengua afrikaans la seva obra tingué ressò també als Països Baixos, on residí des del 1961 Die stil avontuur ‘L’aventura silenciosa’, 1939, de caràcter intimista, fou la seva primera obra important Seguiren Die ander dors ‘L’altra set’, 1946, Tussensang ‘Interludi’, 1950, Balans ‘Balanç’ 1963, Bestand ‘Residu’, 1982, Versamelde Gedigte ‘Poemes reunits’, 1990 i Tydverdryf/Pastime 1996, entre d’altres

Autor de poemes religiosos, com l’ Oració feta en nom del comanador Estela a Déu lo Pare i la Comèdia de la sagrada passió de Jesucrit , i d’un llarg comentari en prosa catalana a una cançó de Juan Rodríguez del Padrón Actuà com a jutge en el debat poètic del grup de Bernat Fenollar que se celebrà a València poc després del 1472

Malgrat la tècnica neoclàssica de les seves odes, inspirades en Horaci Versei , ‘Poemes’, 1813, l’exuberància dominada, el pessimisme i l’apassionament patriòtic han fet que sigui considerat un dels més importants preromàntics del seu país El tema de les seves elegies, les millors del gènere en hongarès, és la fugacitat de la vida També conreà l’epístola, on reflectí els ideals racionalistes de la Illustració

Membre de la noblesa valenciana A partir del 1593 intervingué com a membre a les sessions de l’Acadèmia dels Nocturns, on adoptà el nom de Lluvia hi participà amb diverses composicions poètiques en castellà Algunes d’aquestes composicions es recolliren posteriorment al Cancionero de la Academia de los Nocturnos València 1905-12 També es conserven dos poemes seus al Cancionero del Duque de Estrada

Bisbe catòlic de Seinai, és autor d’estudis de filologia i dialectologia lituanes i de nombrosos poemes, amb els quals inicià els temes romàntics al seu país Anykščiu šilelis ‘El bosc d’Anykščiai’, 1858, on compara la llengua amb el bosc destruït per la industrialització, Artoju giesmés ‘Cants del pagès’, 1860, poesia liricoreligiosa, i Kelioné Petersburgan ‘Viatge a Petersburg’, 1859, elegia del passat nacional