Resultats de la cerca
Es mostren 34898 resultats
mosca daurada

Mosca daurada
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters, de la família dels crísids, d’uns 8-10 mm de llargada, amb el cap i el tòrax blaus i l’abdomen roig. Són molt vistoses, a causa de la brillantor metàl·lica de llurs colors.
Ponen els ous dins els nius d’abelles i de vespes Les larves, en néixer, es nodreixen de les larves dels hostes Són molt comunes en els llocs secs i assolellats dels països de l’Europa sud-occidental i abunden als Països Catalans
acabament
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l’obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc.) fins que presenten l’estat necessari per a la venda o per a l’ús final.
Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…
sanatori
Medicina
Nom donat als establiments situats en llocs adequats que posseeixen unes condicions climàtiques determinades, on els malalts són sotmesos a un règim curatiu especial o de convalescència.
Són destinats especialment al tractament de malalties cròniques, com la tuberculosi pulmonar, la lepra, les afeccions cardíaques, les nervioses i mentals, etc, per mitjans principalment higiènics, o al restabliment de la salut alterada després de malalties diverses Malgrat el sentit genèric del mot, era utilitzat sobretot per a designar els sanatoris antituberculosos Llur installació als Països Catalans fou afavorida per una sèrie de publicacions científiques com les d’A Bassols i Prim Climatoterapia española de la tuberculosis pulmonar, 1888 i sobretot la revista Contra la Tisi , que…
anivellació trigonomètrica
Geografia
Anivellació en què són dirigides visuals inclinades a les mires col·locades en els punts que hom anivella; hom mesura l’angle que forma la visual amb l’horitzontal i determina la diferència d’altitud resolent el triangle rectangle format a cada lectura.
Aquest mètode segueix en precisió i en ús el geomètric, i els aparells emprats són el cercle vertical dels teodolits, el clisímetre i l’eclímetre
tortuga carei

Tortuga carei
Johnmartindavies (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Rèptil queloni marí, que ateny quasi un metre de llargada; el dorsal, que no és completament ossificat, té forma de cor i és recobert de làmines còrnies imbricades de color groc, jaspiat de color negre verdós; les plaques del cap i de les extremitats són de color terrós fosc.
Les extremitats anteriors són grosses i transformades en veritables aletes proveïdes de dues ungles S'alimenten de tota classe d’animals marins molluscs, peixos, etc Aquestes tortugues són molt apreciades per la bellesa de les làmines còrnies del dorsal, que constitueixen la matèria coneguda comercialment amb el nom de carei , utilitzada per a fabricar pintes, botons, barnilles de ventalls, etc Les tortugues careis viuen a les mars de les zones tropicals i intertropicals, especialment a les costes de l’Amèrica Central, de l’Àsia meridional i d’Austràlia
aldolasa
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos enzims (que havien estat anomenats liases
) que intervenen en el metabolisme dels glúcids i d’alguns aminoàcids i són capaços de trencar enllaços carboni-carboni (mitjançant una reacció inversa de la condensació aldòlida
o una reacció similar).
Les principals aldolases són la cetosa-1-fosfat-aldolasa, la fructosa-difosfat-aldolasa i d’altres d’especificitat restringida que tenen com a substrat els fosfats de l’hidroxioxobutirat, de l’eritrulosa, de la ribosa i de la desoxiribosa, així com la L -treonina i la L -allotreonina
identitat social
Antropologia
Conjunt de qualitats de similitud gràcies a les quals les persones es classifiquen a si mateixes o són classificades pels altres en categories socials sota la base d’algun tret comú i particular.
En aquest sentit es diu que tenen identitat les famílies, les comunitats, els grups ètnics, les classes socials i les nacions Es considera que el món social és format per diferents categories amb relació a les quals els seus membres es defineixen a si mateixos La identitat social no s’analitza com un element interior, privat i permanent de l’individu, sinó com un procés social d’interacció, en el qual el sentiment de pertànyer a una categoria es reforça pel sentiment de diferència respecte les altres En determinades societats, aquestes categories són més fixes perquè hi ha poca mobilitat…
sèrie de Balmer
Física
Conjunt de ratlles de l’espectre atòmic de l’hidrogen, que corresponen a les transicions al nivell de nombre quàntic principal n=2; són a la regió visible i a la de l’ultraviolat proper de l’espectre.
Els valors de les diferents longituds d’ona són donats per l’expressió l/λ= R H 1/2 2 -1/ N 2 , essent R H la constant de Rydberg per a l’àtom d’hidrogen R H =109 737 cm - 1 i N un nombre enter més gran que 2 Aquesta equació, deduïda empíricament per JJ Balmer, no rebé una interpretació teòrica correcta fins a l’adveniment del model de l’àtom de Bohr
cíclic | cíclica
Música
Dit d’una cèl·lula musical generadora (melòdica, rítmica o harmònica) per la qual el conjunt de motius o temes, anomenats també cíclics, que apareixen en els diversos moviments d’una obra, esdevenen emparentats entre ells i són causa de la unitat total.
Dit també del mateix procediment de composició que fa ús d’aquests temes i de qualsevol forma musical amb aquest desenvolupament temàtic En són exemples excellents les obres instrumentals de César Franck
digàstric | digàstrica
Anatomia
Dit dels músculs que són carnosos a tots dos extrems i tenen un tendó al mig, de manera que són dividits en dos ventres, dues porcions musculars.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina