Resultats de la cerca
Es mostren 34893 resultats
S
Química
Símbol derivat del llatí sinister, que indica que els substituents d’un centre quiral són ordenats en el sentit contrari al del gir de les agulles del rellotge, quan hom aplica a l’esmentat centre el procediment de la regla de la seqüència.
Es contraposa al símbol R i tots dos són emprats per a indicar la configuració absoluta dels centres quirals
claudàtor
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels signes [ ] usats per a incloure-hi quelcom interpolat en un text, que no forma part del context (una referència, una variant, una correcció, etc), i en matemàtiques, per a indicar que diferents quantitats són sotmeses a una mateixa operació.
Els usuals són per a indicar què sobra, i < > incloent què cal afegir En diplomàtica i còdexs mancats, o 〚〛designen compleció L’ús de per a desfer una abreviació no és recomanable, fora d’un cas ambigu ayn o any
identitat social
Antropologia
Conjunt de qualitats de similitud gràcies a les quals les persones es classifiquen a si mateixes o són classificades pels altres en categories socials sota la base d’algun tret comú i particular.
En aquest sentit es diu que tenen identitat les famílies, les comunitats, els grups ètnics, les classes socials i les nacions Es considera que el món social és format per diferents categories amb relació a les quals els seus membres es defineixen a si mateixos La identitat social no s’analitza com un element interior, privat i permanent de l’individu, sinó com un procés social d’interacció, en el qual el sentiment de pertànyer a una categoria es reforça pel sentiment de diferència respecte les altres En determinades societats, aquestes categories són més fixes perquè hi ha poca mobilitat…
mosca daurada
Mosca daurada
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters, de la família dels crísids, d’uns 8-10 mm de llargada, amb el cap i el tòrax blaus i l’abdomen roig. Són molt vistoses, a causa de la brillantor metàl·lica de llurs colors.
Ponen els ous dins els nius d’abelles i de vespes Les larves, en néixer, es nodreixen de les larves dels hostes Són molt comunes en els llocs secs i assolellats dels països de l’Europa sud-occidental i abunden als Països Catalans
ràl·lids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, de 13 a 52 cm, que tenen el dit posterior molt curt i més alt que els altres, el coll i la cua curts, els tarsos alts, els dits llargs, el bec estret i curt o poc llarg, i són d’aspecte compacte.
No són sociables, almenys a l’època de cria, i habiten a prop de l’aigua, en aiguamolls, llacs i prats humits Nien a terra, preferentment en canyars, i els polls són nidífugs Comprèn 132 espècies, que pertanyen principalment als gèneres Fulica, Porzana, Rallus, Porphyrio i Gallinula , i que habiten arreu del món, llevat dels pols
nepticúlids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, la característica més destacada de la qual és llur mida molt reduïda. Són considerats els microlepidòpters més petits, i alguns dels seus membres no arriben a 1 mm de longitud en estat de repòs.
Les erugues són minadores de fulles i, del mig miler d’espècies existents arreu, als Països Catalans es destaca el gènere Stigmella
anivellació trigonomètrica
Geografia
Anivellació en què són dirigides visuals inclinades a les mires col·locades en els punts que hom anivella; hom mesura l’angle que forma la visual amb l’horitzontal i determina la diferència d’altitud resolent el triangle rectangle format a cada lectura.
Aquest mètode segueix en precisió i en ús el geomètric, i els aparells emprats són el cercle vertical dels teodolits, el clisímetre i l’eclímetre
tortuga carei
Tortuga carei
Johnmartindavies (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Rèptil queloni marí, que ateny quasi un metre de llargada; el dorsal, que no és completament ossificat, té forma de cor i és recobert de làmines còrnies imbricades de color groc, jaspiat de color negre verdós; les plaques del cap i de les extremitats són de color terrós fosc.
Les extremitats anteriors són grosses i transformades en veritables aletes proveïdes de dues ungles S'alimenten de tota classe d’animals marins molluscs, peixos, etc Aquestes tortugues són molt apreciades per la bellesa de les làmines còrnies del dorsal, que constitueixen la matèria coneguda comercialment amb el nom de carei , utilitzada per a fabricar pintes, botons, barnilles de ventalls, etc Les tortugues careis viuen a les mars de les zones tropicals i intertropicals, especialment a les costes de l’Amèrica Central, de l’Àsia meridional i d’Austràlia
sèrie de Balmer
Física
Conjunt de ratlles de l’espectre atòmic de l’hidrogen, que corresponen a les transicions al nivell de nombre quàntic principal n=2; són a la regió visible i a la de l’ultraviolat proper de l’espectre.
Els valors de les diferents longituds d’ona són donats per l’expressió l/λ= R H 1/2 2 -1/ N 2 , essent R H la constant de Rydberg per a l’àtom d’hidrogen R H =109 737 cm - 1 i N un nombre enter més gran que 2 Aquesta equació, deduïda empíricament per JJ Balmer, no rebé una interpretació teòrica correcta fins a l’adveniment del model de l’àtom de Bohr
segon principi de la termodinàmica
Física
Principi que diu que les transformacions termodinàmiques més probables que poden tenir lloc en un sistema aïllat són aquelles en les quals la variable extensiva, anomenada entropia (S), augmenta o roman constant, segons que la transformació sigui irreversible o reversible, respectivament.
El segon principi ja fou enunciat per Carnot el 1824, restringit a les màquines tèrmiques, i afirmava que, per a produir treball a partir d’energia tèrmica, cal disposar d’una diferència de temperatures Hom l’escriu formalment d Sg0 Tenint en compte aquesta relació, Clausius, que considerà que el segon principi era un postulat, afirmà que, atès que hi ha una munió de transformacions termodinàmiques que són irreversibles, l’entropia de l’Univers tendeix a un valor màxim, en arribar al qual desapareixen tots els fenòmens tèrmics Clausius justificà, doncs, la fi del món amb el…