Resultats de la cerca
Es mostren 49546 resultats
Biblioteca i Arxiu de Montserrat
Historiografia catalana
Biblioteca del monestir de Montserrat, actualment una de les més importants de Catalunya tant per la seva magnitud com per l’antiguitat de moltes de les obres.
Disposa d’un fons integrat per més de 275 000 volums, 30 000 fullets, 3 700 llibres del segle XVI, 1 380 manuscrits, 369 incunables, 17 000 gravats, 72 atles i 500 mapes antics Apareix documentada ja al segle XI, encara que l’incendi provocat l’any 1811 per les tropes napoleòniques dirigides pel mariscal Suchet durant la guerra del Francès feu desaparèixer bona part dels llibres Llevat d’algunes peces, el fons actual de la biblioteca s’inicià durant el període de reconstrucció del monestir, especialment durant l’abadiat del P Antoni M Marcet, i continuà creixent amb els abadiats posteriors…
judaisme
Pregària davant el mur de les lamentacions de Jerusalem
© Fototeca.cat
Judaisme
Religió dels jueus, fundada per Abraham i fonamentada en un pacte entre Jahvè i els patriarques i la seva posteritat (aliança).
Enfront del naturalisme politeista dels pobles veïns, el poble d’Israel, escollit precisament per rebre i difondre la veritat revelada, proposà un monoteisme estricte Ultra el seu caràcter absolutament unitari, Déu és definit com l’ésser transcendent i sobirà, creador a partir del no-res, sant, just, omniscient i totpoderós Jahvè ha creat el món en un acte lliure de bondat, i l’home, dotat d’una ànima immortal i creat a la seva imatge, reflecteix la llibertat divina Aquesta llibertat comporta la responsabilitat de l’home envers les seves pròpies accions, i el premi o el càstig…
jo
Psicologia
Unitat dinàmica que constitueix l’individu conscient de la seva pròpia identitat i de la seva relació amb el medi; és, doncs, el punt de referència de tots els fets psíquics.
oxidació de lligants
Construcció i obres públiques
Combinació dels lligants bituminosos amb l’oxigen atmosfèric, que provoca l’enduriment del betum o del quitrà, la disminució de la seva penetració i normalment l’augment de la seva fragilitat.
La velocitat d’oxidació es relaciona amb les característiques del lligant, la temperatura ambiental i la facilitat de la mescla a l’entrada d’aire
misteris d’Eleusis
Mitologia
Celebracions rituals gregues en honor de Demèter consagrades al record del mite del rapte de la seva filla Persèfone per Hades i de l’ensenyament que la deessa donà, a Eleusis, a Triptòlem.
L’esplendor dels misteris data del s VII aC Hom els celebrava pròpiament a la tardor grans eleusínies , però n'hi havia també una preparació —de caire catàrtic i amb un ritu solemne d’iniciació— a la primavera petites eleusínies El rapte de Persèfone, la recerca que en féu la seva mare i el pacte final amb Hades la jove passaria sis mesos amb Hades i sis més amb Demèter comportaven simbolitzacions de mort-resurrecció i d’immortalitat, bé que originàriament tenien un significat simplement agrari Processons, banys sacres i dejunis, com també sacrificis i jocs atlètics, precedien…
Joan de Serrallonga
Joan de Serrallonga, segons un gravat romàntic
© Fototeca.cat
Història
Nom popular amb què és conegut Joan Sala i Ferrer, bandoler nyerro i cap de quadrilla esdevingut famós per la seva actuació i pel mite creat sobre seu per la literatura barroca i romàntica.
Era el cinquè entre nou germans, quatre dels quals es dedicaren al bandolerisme Es casà amb Margarida Tallades, àlies Serrallonga 1618, pubilla del mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm Selva, d’on prengué el cognom o apellatiu de Serrallonga, que passà com a cognom als seus fills Abans del 1622 participà en alguns petits robaments amb els seus germans i altres bandolers de Viladrau, fins que fou denunciat per Miquel Barfull 1622 Quan l’anaven a detenir es defensà i matà a trets el seu delator Un cop fora de la llei, es dedicà més intensament a robaments i segrest amb la banda dels…
vista
Biologia
Sentit animal integrat per òrgans de molt diferent constitució i funcionament capaços no solament de captar la llum i la seva intensitat, sinó també de reproduir la imatge de l’objecte emissor de llum pròpia o reflectida.
Els òrgans de la vista són els ulls i els ulls composts, que en principi són omatidis reunits, i hom no pot considerar que ho siguin altres òrgans fotoreceptors, com els estigmes i els ocels, que només capten llum i variacions de la seva intensitat
marquesat de Quirra
Història
Títol senyorial concedit al regne de Sardenya el 1604 a Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader i a la seva muller Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, novena comtessa de Quirra i del Castell de Centelles.
En morir 1674 el darrer dels Carròs de Centelles, deixà hereus els Borja, ducs de Gandia Però s’inicià una serie de plets amb els comtes de Cervelló durant els quals ambdues parts s’intitularen marquesos de Quirra Finalment fou adjudicat als comtes de Cervelló El comtat de Quirra havia estat concedit el 1363 a Berenguer Carròs i de Ribelles , que havia estat senyor del castell de Quirra des del 1349 per donació del rei Per mort vers el 1401 de la seva filla i segona comtessa Violant, el títol passà al fill d’aquesta i de Berenguer Bertran, que prengué el nom de Berenguer Carròs…
el Paral·lel

Edificis del Paral·lel, caracteritzats per porxos als seus baixos
© Fototeca.cat
Història
Via de Barcelona estesa entre Hostafrancs i la mar, tangent en la seva part més propera a aquesta amb el nucli antic de la ciutat.
Definida ja al pla Cerdà 1855 com a límit sud-oest de la ciutat i l’Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec El nom de Parallel el va rebre de l’astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el parallel 41° 44’ de latitud N, hi ha sobreviscut —es recuperà oficialment el 1980— als imposats oficialment segons les èpoques d’avinguda del Marquès del Duero proposat el 1874 per VBalaguer i de Francesc Layret 1931-39 A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval —porta de Santa Madrona—, i a l’altra per la central…
mantega

Mantega
© Comstock
Alimentació
Producte gras, sòlid i homogeni, obtingut mecànicament en batre i amassar, amb modificació biològica o sense, la llet o la seva crema.
Ha de tenir un mínim d’un 80% de greix i un màxim d’un 16% d’aigua També inclou petites quantitats d’altres components de la llet La crema o nata, que conté d’un 30 a un 35% de greix, pot ésser àcida o dolça, segons que procedeixi de la separació espontània o de la centrifugació en desnatadores En el primer cas hom obté la mantega àcida , i en el segon la industrial, la mantega dolça La batuda és feta a les mantegueres, segons diferents models, capacitats i intensitat i ritmes d’agitació Gràcies a la batuda es trenquen els glòbuls de greix de la crema, que se solidifica tot formant dues…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina