Resultats de la cerca
Es mostren 1376 resultats
El domini dels núvols
La boira permanent Zonació altitudinal de la vegetació a les zones de muntanya tropicals A mesura que augmenta l’altitud, la selva es fa més baixa, menys complexa i menys diversa La progressió típica va de la selva de terra baixa a la selva submontana, després la selva montana i el bosc subalpí, i finalment una vegetació baixa herbàcia o arbustiva, abans d’arribar a la zona de neus perpètues El bosc de muntanya més típic és l’anomenat bosc nebulós gamma de verds, que es fa a la zona subalpina o montana, entre els 1 000 i els 3 000 m, i que es pot trobar aproximadament en el mateix marge d’…
moviment directe
Astronomia
Moviment de rotació d’un cos del sistema solar, que vist des del seu pol nord (relatiu al pla de l’eclíptica), s’esdevé en el sentit contrari al d’avanç de les busques del rellotge.
D’entre els planetes, només Venus i Urà no tenen moviment directe, ans el tenen retrògrad
efecte Poynting-Robertson
Astronomia
Efecte de la radiació solar que origina la caiguda de les petites partícules que envolten el sol a òrbites menors, i per mitjà d’una caiguda en espiral, són dirigides vers el centre de l’astre.
Les partícules són originades constantment per collisions d’asteroides i per restes de cometes
sistema ptolemaic

A dalt: posició dels planetes en el sistema ptolemaic; a sota, a l’esquerra: moviments d’un planeta interior (Lluna, Mercuri, i Venus; el centre de l’epicicle, C, es manté sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol); a sota, a la dreta: moviment d’un planeta exterior (Mart, Júpiter i Saturn; la recta que uneix C i el planeta es manté sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol)
© fototeca.cat
Astronomia
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.
Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les diferents dimensions…
còmput
Cristianisme
Sistema de càlcul que determina la categoria de cada any (normal o bixest) i l’escaiença de les festes mòbils cristianes (que es regeixen pel curs de la lluna, com entre els jueus) en l’any solar.
L’actual és el vinculat al calendari gregorià
Els rituals d’any nou
“Sempre és bell començar Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món” JOAN MARAGALL, Escrits en prosa , “Començament” 18 de novembre de 1905 L’any nou i la creació del món El mitòleg romanès Mircea Eliade, en el seu estudi sobre el temps sagrat, assenyala que “el cosmos és concebut com una unitat vivent que neix, es desenvolupa i mor el darrer dia de l’any, per renéixer a l’any nou El cosmos reneix cada any, perquè cada any nou el temps comença « ab initio »” El món es renovella anualment retroba cada any la seva…
Hospital de la Santa Creu
Pati interior de l'Hospital de la Santa Creu
© Fototeca.cat
Medicina
Hospital general de la ciutat de Barcelona.
Aixecat en 1401-06, en el solar situat entre els dos camins del Llobregat actuals carrers del Carme i de l'Hospital abans de confluir al Pedró, on hi havia hagut l'antic hospital d'en Colom, fundat el 1219, del qual es conserva una part de l'edificació El Consell de Cent decidí la seva construcció el 1401 per a unir els antics hospitals ciutadans d'en Guitard segle X, ampliat el 1024 i el 1047 i transformat en l'hospital de la Santa Creu i Santa Eulàlia del qual prengué el nom el nou hospital, el d'en Marcús erigit el 1150, el dels Mesells o dels Llebrosos fundat al segle XII pel bisbe…
massa
Física
En la mecànica clàssica, magnitud invariable definida com la relació constant que hi ha entre tota força que s’aplica a un punt material i l’acceleració que aquesta li produeix.
Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos coincideixen, resultat d…
aïllament tèrmic
Construcció i obres públiques
Aïllament destinat a frenar el pas de calories a través dels tancaments d’un edifici per tal de facilitar la conservació de la seva temperatura interior; l’eficàcia d’aquest aïllament suposa un estalvi de l’energia que cal per a absorbir o produir calories.
Per a aconseguir un aïllament cal protegir els paraments que tanquen el local que hom vol isolar amb materials de característiques poroses, és a dir, formats per una unió de celles de parets primes plenes d’aire en algun cas a l’interior hi ha un altre gas L’aire és un bon aïllant, però, en canvi, el fet d’ésser un gas fa que presenti fenòmens de convecció que faciliten el transport de calories Quan aquest aire queda molt compartimentat, presoner dins les celles d’un material porós, els fenòmens de convecció només poden presentar-se a l’interior de cada cella, i per això els materials…
fotoquímica
Química
Part de la química que té per objecte l’estudi de la interacció entre un fotó ( quàntum
de llum) i una molècula, amb els canvis físics i químics que en resulten.
A diferència de les reaccions tèrmiques que transcorren entre molècules en llurs estats electrònics fonamentals tot i que llurs energies de vibració, de rotació i de translació són en els marges alts d’una distribució de Maxwell-Boltzman, les reaccions fotoquímiques tenen lloc en molècules en llurs estats electrònics excitats, que són obtinguts per absorció d’un fotó En fotoquímica interessen els fotons de longitud d’ona λ entre 200 i 800 nm, per dues raons en primer lloc, perquè el contingut energètic d’aquests fotons equival a la diferència d’energies que hi ha entre l’últim orbital ocupat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina