Resultats de la cerca
Es mostren 3395 resultats
da capo
Música
Locució -abreujada D.C.- que indica que cal repetir la peça des del principi i acabar on aparegui el mot fine o fins a trobar un signe específic (ex. 1 o ex. 2) que mostra que cal saltar fins a la següent aparició del mateix signe.
Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
RDS
Electrònica i informàtica
Servei suplementari de transmissió digital de dades a baixa velocitat que s’inclou en el senyal múltiplex d’àudio en les emissores de ràdio analògiques en modulació de freqüència.
Definit per la Unió Europea de Radiodifusió, naixé com a sistema d’ajut a la sintonització automàtica dels receptors de ràdio en FM dels automòbils, per a evitar la distracció del conductor Es tracta d’un sistema jeràrquic i estructurat que s’utilitza per a transmetre el llistat de freqüències dels reemissors de ràdio d’una mateixa cadena, enviar l’indicatiu de l’emissora, gestionar els avisos de trànsit, alhora que permet enviar missatges curts de radiotext o utilitzar el seu canal transparent de dades per a diverses aplicacions
llengua d’especialitat
Lingüística i sociolingüística
Subsistema de la llengua que s’ocupa de llenguatges per a propòsits específics, propis d’un camp o àmbit particular.
Aquesta denominació s’utilitza per a fer referència als recursos lingüístics orals i escrits textuals, sintàctics, lèxics i morfològics i els no lingüístics símbols, fórmules, noms científics usats en àmbits professionals concrets Aquests recursos s’emmarquen fonamentalment en el context d’ensenyament i aprenentatge de llengües en una situació d’ús concreta Aquests llenguatges s’imparteixen en forma de cursos en llengües estrangeres i en la llengua pròpia En són exemples els cursos de llenguatge mèdic o econòmic, els cursos de negocis, de turisme o d’administració d’empreses
ṭabl
Música
Instrument de percussió popular del nord d’Àfrica, format per un cos cilíndric llarg, amb una membrana a cada extrem.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon cilíndric de dues membranes Pot tenir diverses mides, i sol ser tocat en posició horitzontal, mentre és sostingut amb una o més corretges de cuir o fibra pel darrere de la nuca o les espatlles de l’instrumentista Aquest utilitza una baqueta flexible per un costat i directament la mà per l’altre És l’instrument que acostuma a donar el suport rítmic a la zurnā aeròfon de doble llengüeta El nom de ṭabl és utilitzat també, de manera genèrica, per a designar tots els tambors àrabs
Josep Tomàs Pau Santol
Literatura catalana
Filòleg i erudit.
Eclesiàstic, fou vicari de Banyuls de la Marenda i professor de la Institució Sant Lluís Gonçaga Visqué més de trenta anys a París, on estudià gramàtica i llengües Publicà en fascicles, a la revista perpinyanenca “L’Esperance” 1883, l’ Essai sur la langue catalane , estudi, amb mètode comparatista, dels orígens i les vicissituds de la llengua catalana A “Le Courrier de Ceret” 1883 publicà un treball sobre els goigs catalans i s’interessà per la història local del Rosselló, a la qual dedicà diversos estudis i monografies Utilitzà el pseudònim de Rajah de Times
Joan Baptista Artau i Girbau
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
Deixà inacabats els estudis de medicina i fou empleat municipal Utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga i l’acrònim Rauta i collaborà a La Campana de Gràcia En castellà escriví drames fulletonescos, entre els quals cal citar Frutos de la deshonra i El guardián de los muertos , ambdós amb F Gassó, El suplicio de una reina i La víctima y el verdugo En català escriví monòlegs i sainets costumistes, entre els quals Una calaverada 1877, La sogra 1879, Lo fill de l’oncle estr 1879 i SM 1886, Lo casament de la noia, etc
,
Fundació Ramon Noguera de Girona
Esport general
Entitat social de Girona.
Fundada l’any 1965 amb el nom d’Associació Angelus, pretén millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intellectual a través d’activitats lúdiques i esportives L’any 1995 es convertí en fundació i adoptà el nom actual Disposa de seccions esportives d’esquí, bàsquet i futbol sala Utilitza les installacions del pavelló de Santa Eugènia i les pistes de l’Escola Eiximenis Entre els seus esportistes hi ha l’atleta Cristina Colón, campiona d’Espanya de 5000 m llisos i subcampiona de 3000 m el 2010
ciberassetjament
Educació
Assetjament que utilitza mitjans tecnològics de comunicació com el telèfon mòbil, el correu electrònic o bé internet.
Consisteix en l’enviament, per part de l’assetjador, de missatges amenaçadors o bé en la difusió, a través de la xarxa, de notícies o comentaris difamatoris o vexatoris, o també revelacions íntimes de l’assetjat sense el seu consentiment És especialment freqüent entre la població adolescent ciberassetjament escolar
pintoresc | pintoresca
Literatura
Dit del llenguatge o de l’estil que hom utilitza per a descriure vivament, animadament, les coses.
xifratge de clau simètrica
Electrònica i informàtica
Sistema d’encriptació que utilitza la mateixa clau per a la codificació i la descodificació de dades.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina