Resultats de la cerca

Estudià música a Viena i el 1922 debutà a Zagreb com a Charlotte Werther Posteriorment cantà a la seva ciutat natal, a Viena i a Frankfurt, ciutat on fou dirigida per C Krauss, amb qui es casà El 1930 es traslladà a Viena i cinc anys més tard a Berlín, on cantà a la Staatsoper Del 1937 al 1944 formà part de la companyia de l’Òpera de Munic Estrenà diverses òperes de R Strauss Arabella , 1933 Friedenstag , 1938 Capriccio , 1942, de qui es convertí en especialista, amb memorables interpretacions en Electra , El cavaller de la rosa i Ariadne auf Naxos D…

Format a TelAviv, completà els estudis de direcció a Viena amb H Swarowsky El 1980 debu-tà amb l’Orquestra Simfònica de Viena i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Bavaresa, iniciant així una intensa activitat que el dugué al capdavant de les millors orquestres del món i a grans escenaris operístics com la Staatsoper de Viena, la Deutsche Oper an Rhein de Frankfurt i d’altres Del 1987 al 1993 fou titular de l’Orquestra Simfònica de Düsseldorf i el 1992 fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica d’Israel, càrrec en el qual romangué fins a la seva…

La seva formació es desenvolupà a França i a Itàlia, inserint-se dins el corrent manierista de Fontainebleau Il Correggio i Il Parmigianino influïren el seu art Treballà a Viena i a Praga Conreà els temes mitològics, històrics i religiosos a la manera italiana El Kunsthistorisches Museum de Viena té una bona mostra de la seva producció

Ensenyà a la Universitat de Viena i, després de la invasió nazi 1938, a la de Berkeley Inicialment intentà d’aproximar l’associacionisme a la nova psicologia de la forma rebé després les influències del cercle de Viena i de la psicoanàlisi A més de diversos articles, publicà, en collaboració amb Th Adorno, The Authoritarian Personality 1950

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena amb Emil von Sauer Després de la Segona Guerra Mundial, fou professor del Conservatori del Caire 1922-25 i posteriorment del Conservatori de Brusselles 1957-61, ciutat on traslladà la seva residència Ha estat solista amb les orquestres simfòniques de Londres, Viena, Varsòvia, Estocolm, Berlín, Madrid, Zuric, etc

Duc de Cadore i comte de Nompère Diputat de la noblesa als Estats Generals del 1781 Molt apreciat per Bonaparte, que el nomenà conseller d’estat, ambaixador a Viena 1801, ministre de l’interior 1804 i, finalment, ministre d’afers estrangers 1807-11 Ocupant aquest càrrec, promogué l’abdicació dels Borbó d’Espanya i signà el tractat de Viena del 1809

Estudià literatura, piano i musicologia a les universitats de Michigan i Yale Interessat especialment pel lied , prosseguí la seva formació a la Musikakademie de Viena amb Erik Werba, que impartia classes sobre el tema, i també amb Kurt Schmidek i Hilde Langer-Rühl Considerat el successor del pianista Gerald Moore, es convertí, com ell, en pianista acompanyant de grans liederistes europeus, com Elly Ameling, Gundula Janowitz, Aafje Heynis, Dietrich Fischer-Dieskau, Martti Talvela o Jessye Norman, especialment durant la temporada de concerts que ell mateix organitzà a Viena…

Pont d’enllaç entre l’època gòtica i la barroca dins la pintura flamenca, representa una reacció contra el rafaelisme, car, si d’una banda presenta trets renaixentistes, de l’altra imposa una temàtica interessada pel poble flamenc i la natura que l’envolta, la qual cosa definí aquesta escola en el futur Entre el 1552 i el 1554 féu un viatge per terres de França i d’Itàlia, plasmat en diverses obres, essencialment dibuixos, com La muntanya Martinswand Kupferstichkabinett, Berlín i La vista de Waltersburg Bowdoin College Museum of Fine Arts, Brunswick, EUA El 1555 dibuixà, per tal de gravar-los…

Visqué molts anys a Roma 1730-42, on rebé la influència dels mestres barrocs italians, especialment de Bernini De retorn a França, ingressà a l’Acadèmia 1749 És autor del bust de Nicolas Vleughels Musée Jacquemart-André, París, de la Tomba del cardenal Languet de Gergy església de Saint-Sulpice, París i de la Tomba dels arquebisbes de Viena catedral de Viena del Delfinat

És centre cultural, bisbat catòlic i, juntament amb la seva demarcació, gaudeix d’un estatut peculiar Indústries de maquinària, plàstics i paper Monestir benedictí el 760, fou del 1700 al 1780 un dels principals centres del barroc, estil plasmat en la catedral de fàbrica romànica, en la casa de la ciutat i en moltes altres esglésies i construccions