Resultats de la cerca
Es mostren 24790 resultats
vèrtebra

Tipus de vèrtebra humana: A, cervical; B. dorsal; C, lumbar (1, cos vertebral; 2, arc medul·lar; 3, apòfisi espinosa)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les peces òssies que envolten o substitueixen el notocordi dels vertebrats i formen, en conjunt, un eix ossi, l’anomenada columna vertebral
.
Cada vèrtebra consta d’un cos vertebral, un parell de projeccions dorsals que s’uneixen posteriorment per a formar un arc neural, per on passa la medulla espinal, una apòfisi espinosa i un parell de projeccions ventrals En els vertebrats inferiors, peixos i amfibis, i a la cua dels rèptils i els mamífers, les projeccions ventrals s’uneixen per a formar l’arc hemal, per on passen els vasos sanguinis A tots dos costats hi ha sovint apòfisis transversals, que a la regió anterior del cos s’articulen amb tubercles costals Segons com sigui la superfície dels cossos vertebrals, hom…
cadell

Cadell
Jean and Fred (CC BY 2.0)
Fitopatologia
Entomologia
Insecte ortòpter, de la família dels gríl·lids, d’uns 5 cm de llargada, de color bru, amb el protòrax recobert per una cuirassa quitinosa forta.
El primer parell de potes és molt desenvolupat i constitueix un òrgan excavador, amb el qual l’insecte obre galeries subterrànies, on habita i cerca l’aliment, que es compon de cucs, larves, arrels i tubercles El cicle evolutiu dura uns dos anys La femella pon els ous sota terra, dels quals neixen els cadells a la primavera Durant l’hivern es colguen a terra, i a la primavera següent construeixen galeries superficials hom diu aleshores que llauren i ocasionen danys importants A la tardor del mateix any atenyen la forma adulta Ataquen moltes plantes d’horta patata, pastanaga,…
austronèsic
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües, també anomenades malaiopolinèsies, originària de la península indostànica i àmpliament difosa a l’àrea del Pacífic.
Comprèn més de 300 llengües, dividides en dos grups l’indonesi uns 125 milions de parlants, que inclou, entre d’altres, el malai , el javanès , el tagàlog i el malgaix i el grup dit oceànic més d’un milió de parlants, que comprèn les llengües micronèsies, les melanèsies i les polinèsies 650000 parlants, essent aquest darrer el subgrup més important, que conté, entre d’altres, el tahitià , el hawaià , el maori , el fijià , el palauà i el samoà Característiques principals i comunes són l’estructura morfològica aglutinant i el simple sistema fonemàtic Té una gran majoria de mots…
hidrogenació
Química
Reacció que s’esdevé entre l’hidrogen molecular i un compost orgànic en presència d’un catalitzador.
Hom pot diferenciar-ne dos tipus la d’addició o de saturació , en la qual l’hidrogen s’afegeix a un doble o triple enllaç sense trencar-lo, i la destructiva o hidrogenòlisi Els composts acetilènics fixen amb facilitat dues molècules d’hidrogen en presència d’un catalitzador, i els composts carbonilats, com els aldehids i les cetones, són reduïts amb facilitat a l’alcohol corresponent La hidrogenació catalítica és la producció de combustibles líquids per hidrogenòlisi del carbó Fou emprada durant la Segona Guerra Mundial i té aplicació en l’obtenció de l’alcohol metílic i…
electrodinàmica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia les accions entre els corrents elèctrics, especialment les forces exercides entre conductors pels quals circula un corrent elèctric.
De fet, constitueix un capítol particular de l'electromagnetisme Experimentalment hom pot comprovar que corrents parallels i del mateix sentit s’atreuen, i que els de sentit contrari es repelleixen la força exercida entre ells és donada per les lleis de Laplace Així, entre dos fils conductors i parallels recorreguts per un mateix corrent I separats per una distància d , la força d’atracció o repulsió que un d’ells, considerat de longitud infinita, exerceix sobre un element l de l’altre és F = 2×10 - 7 I 2 l/d Aquesta expressió constitueix la base de la definició de l'ampere i de…
tecnígraf
Disseny i arts gràfiques
Tecnologia
Aparell de dibuix tècnic que permet de traçar línies rectes de qualsevol inclinació sobre qualsevol punt de la superfície d’un tauler de dibuix.
Consisteix en un parell de regles perpendiculars un dels extrems dels quals és fixat sobre un pom giratori proveït d’un goniòmetre Aquest conjunt és fixat sobre un mecanisme que en garanteix un desplaçament rigorosament parallel i que pot ésser o bé un sistema de parallelograms articulats —compensats per un contrapès— o bé una mena de pont, recolzats sobre els cantells superior i inferior del tauler, que guiat per un carril pot desplaçar-s’hi d’un extrem a l’altre mentre que el conjunt dels dos regles pot simultàniament desplaçar-se de dalt a baix del tauler guiat per un altre…
responsori
Música
Cristianisme
Peça litúrgica que consisteix en el cant d’uns versets, normalment de salm, per part del solista, al qual respon l’assemblea o el cor amb una tornada.
Antiga manera de cantar els salms, ha restat reduït a un o dos versets amb tornada que hom executa després de les lectures de l’ofici diví Són recollits en el responser Als nocturns de matines revesteix una gran riquesa melòdica responsori llarg , mentre que és molt simple després de la capítula responsori breu , als altres oficis diürns Els de les grans festes, sobretot Nadal i Setmana Santa, foren tractats polifònicament per grans mestres TL de Victoria, Narcís Casanoves, etc L’obligatorietat de la recitació diària de l’ofici, així com el res privat, ha portat al costum…
regressió
Geologia
Retracció o contracció de l’àrea coberta pel mar amb relació a les terres emergides.
Aquest fenomen és causat per un aixecament de les àrees continentals epirogènesi o per un descens generalitzat del nivell del mar eustatisme o tots dos alhora També pot ésser produït, a nivell de mar constant, per una progradació o sedimentació molt activa, com la d’un delta Les grans glaciacions esdevingudes durant el Quaternari o Plistocè produïren regressions generalitzades eustàtiques per efecte de l’acumulació de grans masses de glaç sobre els continents Estratigràficament, una regressió roman enregistrada dins la sèrie estratigràfica per un canvi vertical ascendent de…
quantó
Física
Denominació genèrica dels objectes descrits específicament per la mecànica quàntica.
Són quantons les partícules “de matèria”, com els electrons, i les partícules “d’energia”, com els fotons Així, el terme quantó descriu genèricament totes les partícules que, en el marc teòric de la mecànica quàntica, palesen la paradoxa conceptual anomenada dualitat ona-partícula que hom intentà, sense èxit, de resoldre amb el terme “ondícula” Hom no ha de confondre aquest terme amb el de quàntum, que designa el valor elemental amb què varia una magnitud física quantificada és a dir, de variació discontínua o a salts Un quantó pot ésser bàsicament de dos tipus fermió ó bosó D’…
pterobranquis
Zoologia
Classe d’estomocordats, de dimensions reduïdes, que són marins, sedentaris, filtradors i colonials o pseudocolonials.
Tenen el cos dividit en protosoma , amb un petit disc preoral, mesosoma , amb diversos braços que formen un lofòfor ciliat amb el qual capturen l’aliment, i metasoma , amb l’intestí en forma de U Tenen un gangli nerviós dorsal i l’aparell circulatori és format per una vesícula i un vas dorsal i diversos vasos laterals Comprèn dos ordres, el dels rabdoplèurids, amb el gènere Rhabdopleura , i el dels cefalodíscids , amb el gènere Cephalodiscus , que es diferencien dels anteriors per presentar un disc adhesiu a nivell de metasoma i per la presència de casos d’hermafroditisme i…