Resultats de la cerca
Es mostren 26072 resultats
cerificador
Apicultura
Aparell destinat a l’obtenció de la cera de les bresques mitjançant l’acció calorífica dels raigs solars.
Sol constar d’un caixó de fusta rectangular, que conté una cubeta de xapa de ferro i una tela metàllica formant doble fons, sobre la qual hom diposita les bresques i els fragments Té un tapa de vidre, o millor dues, que tanquen hermèticament, sobre les quals incideixen els raigs solars, que fonen la cera
escarabat pudent
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels tenebriònids, d’uns 2-3 cm de llargària, de protòrax gros i èlitres convexos, soldats entre ells per la línia mitjana i acabats en una punxa obtusa.
Té les potes llargues i primes Viu en els soterranis, a les bodegues i clavegueres i en llocs foscs i humits, on es nodreix de substàncies orgàniques En advertir un perill, emet un raig d’un líquid irritant i resta immòbil Les espècies B mortisaga, B gigas, B lethifera , etc, són comunes als Països Catalans
Claude Buffier
Educació
Filosofia
Cristianisme
Filòsof, teòleg i educador jesuïta francès, bé que nascut a Polònia.
El seu pensament, que es mou dins l’àmbit del cartesianisme i de l’empirisme anglès, és considerat com un precedent de l’ escola escocesa del sentit comú La seva obra principal és el Traité des premières vérités 1717 La seva filosofia influí l’escola escocesa té punts de contacte amb la de Thomas Reid
Castell de Guils (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Guils, en una de les valls del Cantó, té documentat un castell el 1159, en la cèlebre donació del comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç No es coneixen restes del castell, però el lloc de Guils fou important i era seu d’una batllia que agrupava Vila-rubla, Solans, Rocamora i Sant Magí
Mare de Déu de Montgoi (Vilaverd)
Art romànic
Santuari marià de la parròquia de Sant Martí de Vilaverd situat en un petit turó al nord-oest del poble L’actual edifici ha estat datat al segle XV, bé que té moltes refaccions modernes És el successor d’una capella anterior, d’època romànica, de la qual es tenen referències des del 1214
mapamundi

Mapamundi, 2008
© Fototeca.cat
Cartografia
Mapa que representa la superfície de la Terra dividida en dos hemisferis.
A l’antiguitat hom ja en construí, bé que només se’n conserven a partir de l’edat mitjana, entre els quals té un gran interès l’Atles català Des del segle XVI els mapamundis són establerts matemàticament projecció de Mercator Actualment, hom utilitza les projeccions de Mercator, l’ortogràfica, l’estereogràfica, etc projecció
coeficient d’absorció
Física
Magnitud característica de cada medi absorbidor per a cada freqüència (o energia) de la radiació que hi incideix.
Indica la fracció d’intensitat de radiació que s’absorbeix per unitat de longitud reconeguda dins el medi En el cas d’un feix collimat de partícules beta, probabilitat que una partícula experimenti collisió per unitat de recorregut S'indica per la lletra μ i té les dimensions de l’invers d’una longitud
dodecilbenzensulfonat de sodi
Química
Denominació genèrica dels composts d’acció detergent obtinguts per sulfonació i posterior neutralització dels isòmers de cadena lateral de dodecilbenzè.
D’acord amb la natura lineal o ramificada del grup dodecil, els dodecilbenzensulfonats són biodegradables o no Des d’un punt de vista industrial, té una gran importància el dodecilbenzensulfonat de cadena lineal, per a la preparació del qual hom empra, en darrer terme, dodecè lineal obtingut per polimerització de Ziegler-Natta de l’etilè
rellotge d’estels
Tecnologia
Instrument, consistent en una plantilla que, situada a poc més d’un pam de la cara, permet de veure l’Estel Polar a través d’un foradet situat a la part central i permet de mesurar amb un braç mòbil, l’angle que formen altres estels (per exemple els de l’Ossa Major) amb la vertical de la Polar.
Unes escales mòbils, en què hi ha un calendari i el disc de les hores, efectuen automàticament l’equivalència entre l’hora sidèria mesurada i l’hora solar Hom en té notícies des del s XI, que fou descrit per Gerbert i Llull, i fou emprat àmpliament en els vaixells durant l’època dels descobriments
ballet de Déu
Folklore
Dansa popular catalana de caire cerimoniós i auster i de melodia suau i seriosa, pròpia de dies de festa, abans o després de l’ofici.
Té nombroses variants i una notable antiguitat Ha estat anomenat també ballet de quatre , per tal com les parelles s’hi agrupaven de dues en dues Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit