Resultats de la cerca
Es mostren 8489 resultats
Orpí

Santa Càndida d’Orpí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la vall mitjana de la riera de Carme, accidentat per la Serralada Prelitoral Catalana.
Situació i presentació El terme municipal d’Orpí té una extensió de 15,23 km 2 i els seus límits coincideixen amb els de l’antiga senyoria del castell i terme d’Orpí Limita al S amb la Llacuna, a l’W amb Santa Maria de Miralles, al N amb els municipis de Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, a l’E amb el terme de Carme i a tocar un punt al pujol d’Orpinell, al SE, amb el municipi penedesenc de Mediona Alt Penedès És situat al sector meridional de la comarca i de la Conca d’Òdena, a la vall mitjana de la riera de Carme, que corre en direcció W-E pel centre del territori, entre les…
Miralcamp

Vista de Miralcamp
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell límit amb les Garrigues i l’Urgell, al centre de la plana oligocènica d’Urgell, recoberta per dipòsits quaternaris i regada pel canal del mateix nom.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Torregrossa W, Mollerussa NW, Golmés NE, Vilanova de Bellpuig E i amb un enclavament del terme de Juneda SW, Puiggròs S i Arbeca SE, aquests darrers de les Garrigues Va pertànyer al Segrià fins l’any 1988 En direcció NW, i prop de Miralcamp, circula el fondo de les Borgetes El poble de Miralcamp és l’únic nucli de població agrupada del terme Les principals partides són les del Fondo, els Vilars, Bellfort, la Plana, els Colls i el Pla Pel que fa a les comunicacions, una carretera local uneix el poble amb Mollerussa i continua vers el S fins a…
Vilamacolum

Església parroquial de Santa Maria de Vilamacolum
JoMV (CC0)
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de Sant Pere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N, principalment, són regats per nombroses séquies…
Vespella de Gaià

Vespella de Gaià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a l’esquerra del Gaià, de relleu moderadament accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri (256 m alt.).
Situació i presentació Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre Baix Penedès, la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions 256 m s’alcen al bell mig del territori Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per…
monestir de Valldigna
Abadia
Important abadia cistercenca (Santa Maria de Valldigna), dins el municipi de Simat de la Valldigna (Safor), actualment en ruïnes.
Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…
Ginestar

Ginestar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme de Ginestar, d’una extensió de 15,86 km 2 , és situat a la meitat meridional de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre, riu que fa de límit de tramuntana amb el terme de Benissanet A llevant i a migdia termeneja amb Tivissa, i al sector de ponent amb Rasquera al SW el límit segueix el curs irregular de la riera del Comte i Miravet al NW el termenal, que passa per la riba esquerra de l’Ebre, exclou de Ginestar el banc de sorra dit l’Illa, deixat pel riu El territori forma part de la cubeta o depressió de Móra, ja que és situat en la seva part meridional…
Fontcoberta

Fontcoberta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la capçalera de la riera de Garrumbert, afluent del Terri per l’esquerra; drena també el terme la riera de la Farga.
Situació i presentació Al N confronta, per la riera de Centenys, amb el municipi d’Esponellà i, a ponent, per la riera i l’estany d’Espolla amb Porqueres A migdia afronta amb Cornellà del Terri i, a llevant, per sota del puig de Santa Caterina, amb Vilademuls, municipi amb el qual limita també al NE, sota el puig de Sant Roc, ja dintre Vilademuls Bona part del terme és ocupada per boscos de pins i alzines i sotabosc amb matollar de diverses espècies El terme comprèn els pobles de Fontcoberta, cap de municipi, i Vilavenut, els veïnats d’Espasens, Fares, la Farrès, Figueroles i la urbanització…
Colera

Vista de Colera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Colera, de 24,35 km 2 , és a la costa septentrional de la comarca, a l’extrem de llevant de la serra de l’Albera, on aquesta serralada pirinenca pren contacte amb la mar Comprèn els vessants orientals de la serra de la Balmeta, que fa de límit, per l’W, amb el terme de Llançà i el de Rabós Els punts més alts són el puig d’Esquers 606 m, al SW, i el puig de les Barbes del Boc 742 m, al NW Aquest darrer cim és ja a la frontera que separa l’Empordà del Rosselló El municipi es comunica per la carretera N-260 de Figueres a Portbou, que segueix de prop…
Clariana de Cardener
Clariana de Cardener
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb el Bages.
Situació i presentació Té forma de mitja lluna i el sector N segueix la vall del Cardener fins a la seva unió amb el riu Negre o riera de Solsona, que forma una afrau o congost, mentre que el sector S comprèn la vall de la riera d’Anglerill, afluent del riu Negre i de la rasa del Reboll, al Cardener Dins la comarca limita amb els termes de Navès NE, Olius NW i Riner W El Cardener també forma un congost excavat en la plataforma estructural que fou aprofitada per a la construcció 1949-54 del pantà de Sant Ponç, el primer de la conca del Llobregat, inaugurat posteriorment 1964 Regula els cursos…
restauració

El monestir de Sant Llorenç de Sous en ple procés de restauració (2013)
© JoMV
Art
Procés o conjunt d’intervencions progressives que, de forma simple o combinadament, tenen per objectiu de prolongar l’existència dels béns culturals, millorant, fins al màxim, llurs condicions físiques.
Concepte i abast Puix que el procés d’envelliment d’una obra és irreversible i s’inicia tot seguit de la seva creació, la paraula restauració, conceptualment massa ambiciosa, es va substituint per la de conservació, ja acceptada en el món anglosaxó, que, tot i ajustant-se molt més a la realitat, inclou la idea d’una acció preventiva Actualment, i com a pas transitori vers una homologació universal de la paraula conservació, existeix una accentuada tendència, en el món llatí, a delimitar la valor de la paraula restauració a la intervenció quirúrgica en els béns culturals i a reservar al mot…