Resultats de la cerca
Es mostren 68266 resultats
camèlia
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres o arbusts, de la família de les teàcies, de fulles verdes tot l’any, alternes, coriàcies i de flors sèssils grans de 5 a 7 sèpals i de 5 a 9 pètals soldats, que comprèn unes 10 espècies nadiues de l’Àsia tropical i subtropical, algunes de les quals foren introduïdes a Europa a partir del s XVIII.
Són plantes que floreixen durant la tardor i l’hivern hom les conrea per l’elegància del fullatge i la vistositat de llurs flors, sense peduncle, que cal muntar sobre una tija Es reprodueixen per esqueix o capficant-les i llurs llavors fan peus aptes per a empeltar De les tres espècies més conreades, la C japonica , originària del Japó, és la més estesa té el port piramidal i una alçada de 4 a 6 m fa flors grans, inodores, vermelles, roses o blanques les fulles són ovals o ellíptiques, lluents comprèn nombroses varietats La C reticulata , oriünda de la…
orquestra de corda
Música
Grup instrumental format íntegrament per membres de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un mestre concertador i un conjunt de normes a seguir, i la distribució en quatre parts: primers i segons violins, violes i violoncels (tot i que hi pot haver divisi), amb un o més instruments doblant els violoncels a l’octava inferior (contrabaixos).
D’acord amb aquestes característiques, el primer compositor que emprà una orquestra de corda fou Arcangelo Corelli a la Itàlia de la segona meitat del segle XVII Si, en canvi, es considera que l’orquestra de corda no ha d’incorporar els dos darrers trets, aleshores el seu origen s’hauria de situar a França, a l’entorn de l’any 1600, amb els grups que donaren origen als cèlebres 24 Violons du Roi vegeu orquestra Malgrat que actualment pot semblar del tot natural que l’orquestra estigui formada a l’entorn del violí, als segles XVI i XVII la situació era completament diferent A Anglaterra…
interferència
Lingüística i sociolingüística
Canvi lingüístic en qualsevol nivell d’una llengua (fonològic, morfosintàctic, lèxic) per innovació, pèrdua o substitució d’algun dels seus elements, motivat directament per l’influx d’una altra llengua, particularment si aquesta darrera és utilitzada sovint pels parlants de la primera.
Hom pot també parlar d’interferència lingüística quan, dins una mateixa llengua, es produeix un canvi lingüístic en algun dialecte o algun registre de llenguatge per influx d’algun altre
Catarroja

Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al sud del barranc de Xiva o riu de Xest, anomenat també barranc o torrent de Catarroja, que forma el límit amb el terme de Massanassa, estès en direcció NW-SE fins prop de l’Albufera (enclou una franja de terra poblada de joncs i canyars).
L’agricultura, de regadiu 1130 ha, ocupa gairebé la totalitat del terme hom utilitza una xarxa de séquies en gran part derivades de la séquia de Favara, amb aigua del Túria, que travessa el terme vers l’Albufera, parallela al riu de Xest l’aigua del subsol és també aprofitada a través de nombrosos pous El taronger 270 ha es dona al sector occidental, més alt i de terres més soltes les hortalisses, al voltant del poble, al sector central l’arrossar unes 480 ha ocupa el sector més oriental, la zona de marjals pròxima a l’Albufera, i actualment va en regressió davant el blat de moro Hi predomina…
traçador
Física
Química
Dit de la substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla.
Quan el traçador és format únicament per un isòtop d’un dels núclids de la substància l’evolució de la qual hom vol seguir, és anomenat també indicador radioactiu i traçador isotòpic Hom empra generalment radioisòtops per a aquesta finalitat El procés d’introducció del traçador en una molècula és conegut com a marcatge , i hom diu aleshores que el compost en el qual s’ha introduït el traçador és marcat Els composts marcats tenen essencialment les mateixes propietats físiques i químiques que les formes ordinàries Els traçadors més comunament emprats són el 1 4 C, que emet…
enceb
Militar
Dispositiu que conté una petita quantitat d’un explosiu primari, molt sensible, i que va proveït d’una metxa (enceb pirotècnic), d’una resistència elèctrica o d’uns elèctrodes (enceb elèctric) que en produeixen l’explosió.
L’enceb, en explotar, produeix una forta elevació de la temperatura i una ona de xoc que provoca l’esclat de l’explosiu més estable Els productes emprats usualment com a enceb són el fulminat de mercuri i, especialment, l’azida de plom A vegades hom hi incorpora un reforçant o multiplicador, generalment de tetralita Hom classifica els encebs en una escala numèrica segons el pes d’explosiu que contenen
cicle de les quintes
Música
Sèrie de dotze quintes ascendents —o descendents— que, en el sistema temperat, formen un cercle tancat, en el qual hom va trobant els dotze graus de l’escala cromàtica i l’ordre d’accidents de les armadures que determinen les escales clàssiques major
i menor
.
Aquesta progressió encadena totes les tonalitats majors i menors cada tònica esdevé la dominant o la subdominant de la tònica següent
biliverdina
Bioquímica
Pigment tetrapirròlic de color verd que es troba a la bilis, al fetge, a la melsa i a la medul·la òssia d’alguns animals, juntament amb la bilirubina; és obtinguda en la degradació del grup porfirínic o hemo de l’hemoglobina.
La seva fórmula és C 3 3 H 3 4 N 4 O 6 És el precursor de la bilirubina i confereix a la bilis vesicular el color verdós que li és propi La bilis dels amfibis i dels ocells només conté biliverdina
trànsit
Antropologia
Dissociació simbòlica de la consciència en què el cos apareix com a pont entre el món terrenal i el món sobrenatural sota els estats de possessió, de mèdium o de xaman.
Dins l’antropologia, s’analitza com aquests estats es manifesten de maneres distintes d’acord amb els contextos culturals de cada societat, canalitzant finalitats absolutament heterogènies tant en termes d’afirmació de l’estructura social com en termes de ruptura, tant en termes de compensació simbòlica de situacions de conflicte com en termes articuladors d’estratègies empíricament transformadores A grans trets, en el cas de la possessió i l’estat mediúmic, és una entitat aliena, o més d’una, que investeix el cos de la persona en estat de trànsit, mentre que en el xamanisme és…
esfenacodonts
Paleontologia
Grup de rèptils fòssils, que comprèn els pelicosaures proveïts de llargues apòfisis vertebrals que formen una mena de cresta curta (en l’esfenacodont) o de fins 1 m (en el dimetrodont).
Aquests animals, pertanyents al clade Pelycosauria inclòs dins dels Synapsida , es poden diagnosticar per la presència de dues autapomorfies l’existència de dents implantades en alvèols de gran profunditat i la possessió d’un maxillar que es troba inflat en la superfície interna i dorsal, amb relació a l’emplaçament de les dents caniniformes Un gènere de rèptil esfenacodont, Dimetrodon , es coneixia només al Permià d’Amèrica del Nord Recentment n'ha estat descrita per primera vegada una nova espècie, D teutonis , procedent del Permià inferior de Gotha, Alemanya central Aquesta troballa dóna…