Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Henryk Szeryng
Música
Violinista polonès naturalitzat mexicà.
Fou deixeble de Carl Flesch a Berlín i prosseguí els estudis de violí a París amb Jacques Thibaud També a París, feu estudis de composició amb Nadia Boulanger Debutà a Varsòvia l’any 1933 i fou violí solista de l’Orquestra Simfònica de Varsòvia Vinculat al govern polonès a l’exili, es traslladà a Amèrica per ajudar els nombrosos refugiats polonesos Durant la guerra oferí concerts a les tropes aliades El 1946 inicià la seva activitat docent al Conservatori de Mèxic, i dos anys després obtingué la nacionalitat mexicana Artur Rubinstein, amb qui coincidí el 1954 en un concert a…
,
Joan Baptista Subirana i Subirana
Arquitectura
Arquitecte.
Es titulà el 1930, després d’haver fet estudis a Barcelona, Madrid i al Politècnic Superior de Berlín Doctor en ciències exactes Al començament de la seva carrera guanyà un concurs de cases barates convocat per l’ajuntament de València, i construí edificis d’aquestes característiques a Cartagena, així com grups escolars a Madrid i Valladolid Membre actiu i soci director del GATCPAC 1931-33, collaborà habitualment fins a l’esclat de la guerra civil amb JLSert i JTorres i Clavé, amb els quals realitzà, entre altres projectes i obres, la Casa Bloc i el Dispensari Antituberculós 1934…
William Styron
Literatura
Escriptor nord-americà.
Participà en la Segona Guerra Mundial i, posteriorment, treballà en el camp editorial i com a mestre El 1951 publicà la seva primera novella, Lie Down in Darkness , que pel to tràgic i l’estil el portà a ser considerat un representant típic de l’Escola del Sud, caracteritzada per la influència dominant de Faulkner Seguiren The Long March 1956 i Set This House on Fire 1960 El 1968 obtingué el premi Pulitzer amb The Confessions of Nat Turner , en el qual, a partir de documents històrics reconstruí una revolta dels esclaus negres de l’any 1831 liderada pel cabdill d’aquest nom,…
Andrònic II Paleòleg
Història
Emperador de Bizanci (1282-1328).
Fill de Miquel VIII de Teodora Ducas Fou associat a l’imperi 1273 pel seu pare per fer front a les escomeses dels turcs a l’Àsia Menor, prengué al seu servei la Companyia Catalana de Roger de Flor La victoriosa campanya asiàtica d’aquesta host no tingué resultats estables a causa de l’assassinat del seu cap els turcs prosseguiren llur expansió D’altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l’imperi almogàver Andrònic II annexionà el despotat de Valàquia 1318 protegí la colònia genovesa contra Venècia Rescindí la unió de l’Església d’Orient amb Roma Lió 1274 i…
Ermengol Amill i Moliner

Signatura d’Ermengol Amill
Història
Militar
Militar.
Feu estudis a Tarragona, fou mestre a Agullana i després seguí la carrera militar Coronel del regiment de fusellers de muntanya Sant Ramon durant la guerra de Catalunya contra Felip V, actuà els anys 1713 i 1714, sobretot al Vallès, al Maresme i al Llobregat Els seus esforços conjuminats amb els de Josep de Moragues i el marquès de Poal per aixecar el país contra els exèrcits ocupants foren contrarestats per l’estratègia dels mariscals Bracamonte, Vallejo i González Després de la capitulació de Cardona setembre 1714, en la qual fou amnistiat, es posà al servei del coronel Vallejo…
Lluís Almerich i Sellarès
Literatura
Periodisme
Teatre
Periodista, novel·lista i autor dramàtic, més conegut pel pseudònim de Clovis Eimeric.
Autodidacte, es lliurà durant més de trenta anys al periodisme, sobretot a la premsa de Barcelona i de Lleida Collaborà a En patufet i després a La Nuri , redactà el Calendari d’En Clovis 1927, i, amb el pseudònim de Macià Floris , i sobretot, amb el de Clovis Eimeric o amb el seu nom, conreà la novella infantil El cavaller de la creu, El minyó del cop de puny, etc i especialment la novella rosa Amb el cor no s’hi juga , 1925 La puntaire , 1926, que també escenificà La taverna d’en Mallol , 1927 La bolxevica , 1928, etc Aquestes obres, properes a la literatura de consum, però no exemptes…
,
Alfons II de Provença
Història
Comte de Provença (1185-1209).
Fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó i de Sança de Castella L’any 1185, Alfons I li cedí els comtats de Provença i de Millau, Gavaldà i Roerga, però a causa de la seva edat foren administrats per un procurador El testament del rei de Catalunya-Aragó 1196 hi afegí els seus drets sobre Montpeller Tres anys abans, havia estat signat el contracte matrimonial d’Alfons amb Garsenda, neta primogènita de Guillem IV, comte de Forcalquier, que la dotà amb la major part dels seus dominis La revocació per Guillem IV de part d’aquesta donació provocà la guerra amb Alfons, que reclamà la…
Niceto Alcalá Zamora y Torres

El president de la República, Alcalá Zamora, a la signatura de la Llei de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
© Fototeca.cat
Política
Dret
Polític i jurista.
Fou elegit diputat el 1905 com a membre del Partido Liberal En fraccionar-se aquest, s’incorporà al grup de García Prieto, que el nomenà ministre de foment 1917 i de guerra 1922 El 1930 es declarà republicà i formà part del comitè revolucionari Com a cap d’aquest comitè, exigí el traspàs de poders després del triomf electoral de l’abril del 1931 i presidí el govern provisional Davant les posicions laiques i reformistes de la majoria parlamentària, dimití octubre, però, dos mesos més tard, acceptà la presidència de la república Durant el seu mandat es mantingué en una posició conservadora i…
Domènec Aguirre
Història
Història del dret
Jurista i polític.
Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona 1691 i magistrat a l’audiència del Principat de Catalunya Topà amb el virrei Velasco i fou destituït dels seus càrrecs Des del 1705 collaborà en l’administració de Carles d’Àustria fou membre de la junta de València, regent d’Aragó, membre de la junta de guerra i del consell assessor de la reina Elisabet, etc, fins que, el 1713, sortí de Barcelona amb la cort de la reina Posteriorment continuà als rengles antifilipistes fora del país president del consell de Nàpols, membre del consell d’Espanya És autor de diverses obres…
Carles Grandó

Carles Grandó
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Poeta, dramaturg i escriptor.
Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El…
,