Resultats de la cerca

Dirigida pel metge de la societat Josep Girona i Trius, d’una gran capacitat d’organització, adquirí ràpidament importància com a obra mutualista i com a centre quirúrgic Començà a prestar els seus serveis clínics en una torre de Sant Gervasi, amb capacitat per a nou llits Aviat 1906 es traslladà al carrer de Còrsega, on estigué fins el 1917, que passà a l’actual Palau de la Mutualitat, al carrer de Sant Antoni Maria Claret En foren protectors entusiastes Eduardo Dato i els barons de Griño A partir del 1939, amb l’adquisició de la clínica de Vic, inicià una etapa d’expansió per…

Tracta de l’agricultura del País Valencià, amb un especial interès pels problemes de l’exportació i per la situació dels mercats exteriors, sobretot de l’Europa occidental Darrerament inclou també seccions i monogràfics sobre l’agricultura i l’agrocomerç d’altres comunitats autònomes espanyoles Editat per Sucro SL, fou fundat per Josep Ferrer i Camarena, que l’ha dirigit, amb Martí Domínguez i Barberà Entre l’1 de maig i el 21 de desembre de 1966 aparegué com a suplement dominical del diari Al Dia , publicat per la mateixa empresa, que també edita l' Anuario Hortofrutícola…

Fill de Josep Serra i Bonal, estudià amb ell, amb Lluís Millet i Enric Morera Escriví la seva primera sardana el 1923 Guanyà dos premis Concepció Rabell amb Trio en mi 1926 i amb Variacions per a orquestra i piano 1928, així com diferents premis dels concursos Sant Jordi amb Impressions camperoles 1926, La fira, Glossa del ball de les gitanes i La presó de Lleida És autor d’una cinquantena de sardanes d’una qualitat extraordinària, com La primera volada 1921, Infantívola 1922, Tendresa, Joiosa, Rocaborba i Apassionada totes del 1936, etc Dels seus poemes simfònics destaca…

Format a Llotja, fou deixeble de Fèlix Mestres Completà estudis a París, on exposà El 1923 presentà un retrat eqüestre del rei i unes natures mortes a la Sala Parés de Barcelona Copià els mestres del Museo del Prado a Madrid 1927 Exposà repetidament a les Galeries Augusta 1947-52 i en altres sales barcelonines S’especialitzà sobretot en figura, i també en flors i natures mortes El seu estil matisa l’impressionisme amb l’academicisme Era sordmut És pare de  Carmina , actriu i directora de teatre, i Josep Maria Segimon i Valentí Barcelona, 5 de juny de 1942 - 10 de novembre de 2025, artista i…

Es llicencià en dret per la Universitat de València i es doctorà en ciències econòmiques per la de Madrid Catedràtic de política econòmica a Bilbao 1970, dos anys després es traslladà a València, on fou degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Autor de diversos llibres sobre política econòmica Por un socialismo de izquierdas , 1976  Socialismo y crisis Reflexiones para una alternativa , 1980, el 1970 ingressà al Partido Socialista del Interior PSI, antecedent immediat del Partido Socialista Popular i fou després president de la Federació del PSP del País Valencià Elegit…

Vinculat des del 1931 als sectors d’acció o “grups específics” del moviment llibertari, combaté durant la Guerra Civil de 1936-39 i, en acabat, s’exilià a França El 1943 retornà clandestinament i inicià, amb els seus germans Josep l’Hospitalet de Llobregat, 1909 – Barcelona, 1949 i Manuel l’Hospitalet de Llobregat, 1927 – Barcelona, 1950, la lluita armada a la zona del Barcelonès, fins a esdevenir el màxim —i mític— exponent de la guerrilla urbana antifranquista Després d’un parèntesi a França 1949-55, reprengué la lluita però, mancat del suport orgànic de la CNT-FAI, acabà…

Format a l’Escolania de Montserrat amb Benet Esteve i Josep AMartí Professà l’any 1757, i després anà al monestir de Montserrat de Madrid, on estrenà moltes de les seves obres amb un gran èxit a la capella reial De retorn a Montserrat, fou nomenat 1768 mestre de l’Escolania i de la capella de música, càrrecs que exercí fins a la mort Fou autor d’obres instrumentals, sonates i altres peces per a instruments de teclat, així com d’un concert per a fagot i orquestra d’estil clàssic Compongué dues misses per a veus i orquestra, dos Magnificat , a sis i a set veus, el segon amb baix…

Germà de Josep Maria Valls i Vicens Amic de Torras i Bages, fou soci fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del Cercle Artístic de Sant Lluc Collaborà regularment des del 1878 a La Renaixença i, més ocasionalment, a La Veu del Montserrat i a L’Olotí 1896-98 Entre el 1883 i el 1893 guanyà diversos accèssits als Jocs Florals de Barcelona De contingut patriòtic és de destacar  Davant l’estàtua d’En Casanova , poema llegit en una vetllada dedicada a Rubió i Ors considerat el probable origen del tradicional homenatge de l’ Onze de Setembre  i religiós, la…

Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del…

Fill de poeta Josep Tharrats Estudià a Barcelona i Madrid i amplià estudis a Ginebra, París i Copenhaguen, on treballà amb L de Broglie i Niels Bohr Fou catedràtic a Salamanca 1954 i Barcelona 1956-59 Participà en diversos congressos internacionals sobre física teòrica i nuclear, branques en què s’especialitzà Fou un dels fundadors de la Junta d’Energia Nuclear Obtingué els premis Leonardo Torres Quevedo 1951 i Juan de la Cierva 1953 El 1961 s’installà a Veneçuela fou professor a la Universitat de Zulia i a la Universitat Central de Veneçuela El 1966 es traslladà a Puerto Rico,…