Resultats de la cerca

El seu cognom és grafiat habitualment Xammar Formà part del consell reial, i fou assessor del batlle de Barcelona Era doctor en dret, professor de dret canònic a l’estudi general de Barcelona i cònsol de llotja El fet d’ésser assessor de la batllia general féu que, l’any 1641, fos declarat enemic del Principat, però pocs anys després fou rehabilitat És autor de les obres De officio iudicis et advocati 1639, Civilis doctrina de antiquitate et religione, regimine, privilegiis et preheminentiis inclitae civitatis Barcinonae 1644, obra reimpresa el 1688 amb addicions de Mont-ras, amb…

Format a Llotja Barcelona i amb Agapit Vallmitjana Conreà l’orfebreria i l’aquarella, art que continuà practicant poc o molt durant la seva vida Es donà a conèixer com a escultor amb Segle XIX —més coneguda per Torero ferit Museu d’Art Modern de Barcelona—, guanyadora de segona medalla a Madrid 1871 Feu nombroses obres detallistes de terra cuita Pagesos catalans , Museu d’Art Modern de Barcelona i retrats Elisa Masriera, Marià Fortuny , Museu d’Art Modern de Barcelona És autor, a Barcelona, de la Quadriga ~1882 de la Cascada…

Es traslladà a Barcelona és conegut pel fet d’haver-se fet càrrec de l’obra inacabada que Bernat Martorell deixà a la seva mort 1452 signà contracte amb la vídua i el trencà dos anys més tard una de les clàusules li permetia d’acceptar treballs amb independència de l’obrador El coneixement de la seva obra es basa en el retaule dels Sants Cosme i Damià de la seu de Barcelona i una part de la taula central i la predella del de les Santes Clara i Caterina de la mateixa seu D’aquestes obres es pot deduir que fou un pintor d’inspiració flamenca, de qualitats mitjanes, amb poca…

Enginyer químic per la Universitat de Wiesbaden En morir el seu pare, Josep Antoni Muntadas i Campeny 1880, accedí a la direcció de L’Espanya Industrial Fou tinent d’alcalde de Rius i Taulet durant els preparatius de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Alfons XIII el creà comte de Santa Maria de Sants 1908 Client i amic dels pintors del seu temps, la seva important collecció —iniciada el 1894— sobresortí, però, per les peces medievals obres de Bernat Martorell, Jaume Huguet, Pere Garcia de Benavarri, Fernando Gallego, Aine Bru, etc fou exhibida parcialment…

Fill i successor de Reza I de l’Iran, de la dinastia Pahlawī , estudià a Teheran i a Suïssa Entronitzat el 1943, menà una política declarada d’occidentalització que li comportà l’animadversió del clergat xiïta del país el qual, emparant-se en l’autoritarisme i la corrupció del seu règim, organitzà l’oposició i la revolta popular que finalment l’enderrocà per a instaurar una teocràcia islàmica a l’Iran 1979 Estigué casat amb la princesa Fawzieh d’Egipte de la qual es divorcià el 1948, amb Soraya Bakhtiari 1951 divorci el 1958 i amb Farah Diba 1959, de qui tingué Reza, nascut el…

La seva figura apareix repetidament en la literatura grega des d’Homer Fou cap de l’exèrcit grec que assetjà Troia per venjar el rapte de la muller del seu germà Menelau Ilíada Per tal que els vents fossin favorables a les seves naus hagué de sacrificar una filla Ifigènia a Àulida , d’Eurípides i, en tornar de la guerra, la seva muller Clitemnestra prengué el fet com a excusa per a assassinar-lo en complicitat amb el seu amant Egist Agamèmnon , primera part de l' Orestea d’Èsquil Aquest conflicte ha estat vist, modernament, com un reflex de l’antiga lluita del…

És el més conegut dels anomenats Young British Artists que dominaven l’escena anglesa durant els noranta La mort és el tema central del seu treball, i se’l coneix sobretot per les seves sèries Natural History , en les quals, animals morts com taurons, ovelles o vaques són preservats en formol La venda d’una d’aquestes peces per 10 milions de dòlars, el 2004, el convertí en el segon artista viu més car, després de Jasper Johns, a qui superà el 2007 quan vengué For the Love of God , una calavera humana autèntica recoberta amb 8601 diamants incrustats per 50 milions de lliures…

Desenvolupà gran part de la seva carrera a la modalitat d’escala i corda a la posició de dauer, arribant a ser un jugador de referència durant la dècada dels noranta tant en modalitat individual com formant equip amb el seu germà José Maria , Sarasol II El seu palmarès inclou sis campionats del Trofeu Individual Bancaixa 1992, 1993, 1994, 1996, 1997 i 1999, tres campionats del Circuit Bancaixa per equips 1992, 1997 i 1998 i un Campionat Nacional d’escala i corda 1992 Com a membre de la Selecció Valenciana de Pilota té un Torneig de les 5 Nacions 1993, on fou…

Collaborà activament en la creació d’internet, específicament en els aspectes d’estandardització i de noms de domini Fou l’editor dels Request for Comments RFC, els documents que defineixen els protocols i estàndards relacionats amb Internet També fou un dels impulsors del sistema de noms de domini DNS, que permeté que els serveis i els ordinadors connectats a Internet es puguin identificar per un nom i no per una adreça IP, molt més difícil de recordar Ocupà diversos càrrecs, entre els quals cal esmentar el de director de l’organisme que controla l’assignació de noms i adreces d’internet, la…

Es formà com a ajudant de direcció de Marcel Carné, i també amb els màxims exponents de la Nouvelle Vague, Godard i Truffaut, el qual fou el seu principal mentor El 1976 dirigí el seu primer llargmetratge, La meilleure façon de marcher , al qual seguiren Dites lui que je l’aime 1977, Garde à vue 1981, Mortelle randonnée 1983, L’effrontée 1985, La petite voleuse 1988, L’Accompagnatrice 1992, Le sourire 1994, La classe de neige 1998 amb el qual guanyà el Premi del Jurat de Canes, La Chambre des magiciennes 2000, Betty Fisher et autres histoires 2001, La petite Lili…