Resultats de la cerca

Deixeble de Carlo Cignani Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868 El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com JB Fischer von Erlach Retornà a Bolonya el 1717, i en la seva darrera…

Es llicencià 1954 i es doctorà 1965 a Barcelona Fou professor de patologia general a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, catedràtic a la de La Laguna 1979 i catedràtic a la UAB 1980 Fou president de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1971-73 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1982-90, i director de les revistes Endocrinología 1977 i Medicina clínica 1983 El 1993 ingressà com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina El 1985 fou elegit membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis…

Format al Club Natació Catalunya, s’especialitzà en proves de braça Fou doble campió d’Espanya d’hivern en 100 i 200 m braça 1961, 1962 i campió d’Espanya d’estiu en 200 m braça 1960, 1961 El 1961 establí la primera plusmarca espanyola de 100 m braça, rècord que millorà el 1963, mentre que el 1962 establí el rècord estatal dels 200 m braça Entre el 1961 i el 1963 fou dinou vegades recordista estatal i onze vegades recordista català En l’àmbit internacional participà en el Campionat d’Europa 1962 El 1963 rebé la placa d’honor de la Federació Espanyola de Natació i la medalla al…

Obtingué el títol l’any 1944 a l’escola de veterinària de Saragossa i es doctorà per la Facultat de Veterinària de Lleó el 1960 El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976 Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1951, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la qual fou secretari general 1960, acadèmic supernumerari de la Real Academia de Ciencias Veterinarias de España 1978 i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares Fou també membre corresponent de la Reial…

El 1324 prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca Fou el veritable cap de la família Castellnou —frustrat ja el títol vescomtal— i el capitost dels contraris, nombrosos entre els nobles, al regent Felip de Mallorca Aquest establí per la força nous castellans a Montbram i a Vall de Sant Martí, i Dalmau, des de Montferrer, entrà en revolta oberta contra el regent i prengué part activament en la guerra civil que tingué lloc al Rosselló La rebellió fou sufocada el 1327 però, no obstant això, restà sense efecte la citació de Dalmau a la cort del veguer de Perpinyà Present el 1328 a les festes del…

Bisbe de Sigüenza 1436-46, arquebisbe de Toledo 1446-82 i membre del consell reial d’Enric IV de Castella Secundà l’acció, a Castella, de Joan II de Catalunya-Aragó Procurà d’impedir la intervenció d’Enric IV, proclamat rei dels catalans aixecats contra Joan II, i representà Castella en les converses preliminars de la sentència arbitral de Baiona 1463 Promogué la deposició del sobirà a Àvila i la proclamació com a rei de l’infant Alfons 1465 a la mort d’aquest 1468 seguí el partit de la infanta Isabel intervingué decisivament en la conclusió del seu matrimoni amb el príncep…

Els evangelis diuen que era descendent de la casa de David, que habitava a Natzaret i que era fuster És commemorat el 19 de març, i com a patró dels obrers, l’1 de maig És considerat patró de l’Església universal La seva iconografia, molt abundant, va sempre lligada, d’acord amb els evangelis canònics o apòcrifs, amb Maria i Jesús El seu culte, antic a Orient, no es difongué a Occident fins a la baixa edat mitjana, i aconseguí posteriorment una gran devoció popular En foren els especials propagadors els carmelitans descalços, anomenats per això josepets És testimoni d’aquesta penetració a…

Fill d’ Alfons III Es casà amb Elisabet , filla de Pere II de Catalunya-Aragó Intervingué en els conflictes castellans de la minoria de Ferran IV, i per la pau d’Alcañices 1297 li foren reconegudes les conquestes que havia fet El 1304, sota el seu arbitratge, se signà la pau entre Castella i Jaume II de Catalunya-Aragó, per la qual la frontera de la corona catalanoaragonesa s’estenia fins a Guardamar S'afrontà amb la noblesa i el clericat i recuperà molts feus arrabassats a la corona durant el regnat del seu pare Fou un gran repoblador, preocupat pel desenvolupament…

Llicenciat i doctorat a Barcelona, fou professor adjunt de patologia general de la Universitat de Barcelona, fins que en fou expulsat arran de la Caputxinada del 1966 Posteriorment anà als Estats Units, on feu recerca i investigà a Ann Arbor Universitat de Michigan fins el 1970 En tornar fou nomenat director de l’ICE i catedràtic de patologia general de la Universitat Autònoma de Barcelona Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya, fou director general de promoció de la salut de la Conselleria de Sanitat i de l’Institut d’Estudis de la Salut 1981- 82 Autor d’ El…

El seu objectiu ha estat fomentar i divulgar la investigació científica, cultural i artística de l’Anoia amb projecció sobre tot Catalunya Els socis s’agrupen en les diverses seccions d’estudi arqueologia, història, filologia, art, etc La direcció i l’administració del Centre es fa sota la supervisió d’una assemblea general i d’una junta directiva, escollida cada tres anys Organitza conferències, recitals, exposicions, excavacions i ha publicat una cinquantena de llibres i fascicles d’autors com Josep Iglésies, Antoni Carner, Josep Fontana i Miquel Térmens També ha curat la protecció i la…