Resultats de la cerca
Es mostren 16514 resultats
címbalom
Música
Saltiri folklòric hongarès, anomenat també cítara hongaresa, de forma trapezoidal i de grans dimensions, el més llarg dels costats paral·lels del qual fa uns 130 cm, i el més curt uns 85 cm.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara Es toca en posició horitzontal, aguantat per unes potes d’un metre d’alçada, amb macetes folrades de feltre Encordat amb cordes de metall, la seva extensió va del re-1 al mi5 Els models de concert disposen d’apagadors accionats amb un pedal Construït des del 1874 a Budapest per la firma Schunda, és un instrument de gran potència sonora, incorporat a l’orquestra per compositors del segle XX com ara Z Kodály, B Bartók i I Stravinsky Al Museu de la Música de Barcelona se’n conserva un exemplar de l’esmentat constructor
Discurs estilístic
A Enciclopèdia Catalana, el català estàndard és l’usual, i el registre lingüístic de cada text culte, divulgatiu, colloquial s’adaptarà a qui va dirigida l’obra Cal advertir les incongruències que presentin textos escrits en una varietat altra que la central o textos escrits en un registre colloquial En casos particulars, indicats especialment per l’editor de l’obra, admetem l’ús d’altres varietats dialectals i vetllem per la seva coherència Així mateix, pretenem la redacció d’un llenguatge no discriminatori i, doncs, preferim l’ús de formes collectives que inclouen els dos…
Cabussó gran
Aquesta espècie nia a zones temperades de l’Amèrica del Sud Les dues úniques citacions conegudes a Europa han estat fetes als Països Catalans un exemplar fou caçat al delta del Llobregat el 150208 i un altre ho va ser, probablement a la primera dècada d’aquest segle, a Cullera Ribera Baixa Segons sembla, aquesta no és una espècie que realitzi moviments migratoris, per la qual cosa se suposa que eren individus importats del continent americà A més, la coincidència de les dates i la proximitat geogràfica de les dues citacions fetes, són indicis d’aquesta suposada importació
La Gran Bretanya autoritza una vacuna contra la Covid-19
Medicina
L’organisme britànic per a la supervisió sanitària aprova la vacuna contra el virus de la COVID-19 desenvolupada per la farmacèutica Pfizer/BioNTech És la primera vacuna aprovada per les autoritats sanitàries a Europa i a l’Amèrica del Nord i els tests apunten que té una efectivitat de fins al 95% El 30 de desembre la Gran Bretanya aprova la vacuna d’AstraZeneca i el 31 de desembre la Xina dona llum verda a la vacuna desenvolupada pel grup estatal Sinopharm Russia va aprovar la vacuna Sputnik a l’agost, abans de la fase final del protocol de proves
Societat de Caça de la Vall de Camprodon
Caça
Agrupació de caçadors de Camprodon.
Fundada el 1950, durant els primers anys organitzà competicions de tir al plat i tir al colom És la titular de vuit àrees privades de caça, creades l’any 1969, que ocupen 16000 ha de superfície entre els municipis de Camprodon, Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars, Molló i Sant Pau de Segúries En la dècada de 1980 es va crear la Reserva Nacional de Caça de Freser – Setcases, que afecta la totalitat del municipi de Setcases i part del de Vilallonga El nombre de socis oscilla al voltant de 300, tot i que als anys vuitanta era lleugerament superior
Travessa Matagalls-Montserrat
Curses de muntanya i d’orientació
Caminada d’alta resistència.
Organitzada pel Club Excursionista de Gràcia, es creà el 1972 en memòria del mossèn Jaume Oliveras Brossa És un tipus de cursa de muntanya, puntuable per a la Copa Catalana de caminades de resistència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que va de la serralada del Montseny al massís de Montserrat Fou biennal i des del 1989 s’organitza anualment El 1998 la sortida es desplaçà a Collformic, al peu del Matagalls La distància és de 81,05 km, que cal cobrir en menys de vint-i-quatre hores, i ha aplegat al voltant de tres mil participants
La Rambla
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona des del 10 de febrer de 1930.
De tarannà catalanista i popular i d’aparició setmanal, fou continuadora del setmanari esportiu La Nau dels Esports El seu fundador fou Josep Sunyol i Garriga i en foren directors Josep M Massip, Lluís Aymamí i Joaquim Ventalló Tingué prestigiosos periodistes com Vicenç Bernades, Enriqueta Séculi, Domènec de Bellmunt, Xavier Picanyol, Rossend Calvet, i dibuixants com Castanys, Opisso i Quelus En algun període, per a esquivar la censura, va adoptar el títol de La Rambla de Catalunya El seu lema era ‘‘Esport i ciutadania’’ En esclatar la Guerra Civil es convertí en diari i…
Josep Puntas Jensen

Josep Puntas Jensen (al mig)
AF CEC / IGNASI CANALS TARRATS
Escalada
Escalador.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i membre del CADE des de la seva fundació el 1942 Va pertànyer al grup de membres de CEC que el primer terç del segle XX innovà en els àmbits de l’escalada i l’esquí Company de Lluís Estasen i Jofre Vila, realitzà primeres ascensions a Montserrat i al Pedraforca Realitzà escalades a diferents massissos alpins, com l’Oberland 1922, el Mont Blanc 1925, 1928 el Delfinat 1926 i el Monte Rosa 1928 També cal destacar la seva passió per la fotografia i el seu fons a l’arxiu del CEC
Marina Prat Vidal

Marina Prat Vidal
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Començà a córrer com un exercici de rehabilitació als 30 anys Tot i això, arribà a ser campiona d’Espanya de marató 1989, 1990 i de 20 km en ruta 1988, 1989, així com campiona de Catalunya de marató 1993, 1994, 1996 i de mitja marató 1993 Va rebaixar cinc vegades el rècord català de marató i també tingué el rècord d’Espanya de mitja marató Fou nou vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en marató en el Campionat d’Europa 1990 Guanyà tres vegades la Cursa d’El Corte Inglés de Barcelona 1988, 1989, 1990
Vicent Calabuig Sans
Handbol
Jugador d’handbol.
Començà a jugar al club valencià del Marcol Sempre en la posició d’extrem esquerre, jugà quatre temporades amb el Granollers, club amb el qual aconseguí el primer títol europeu de l’handbol català, la Recopa 1976 Posteriorment passà al FC Barcelona, equip on jugà quatre temporades i amb el qual guanyà dues Lligues 1980, 1982 i una Copa del Rei 1983 Va concloure la seva trajectòria professional al Marcol Com a internacional jugà 71 partits amb la selecció espanyola i assolí el Campionat del Món B 1979 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980