Resultats de la cerca

Aquest castell s’aixecava vora la riera de Llanera, afluent del Llobregós, al sector oriental del municipi de Llanera Les primeres notícies històriques que en tenim són del 7 de març de l’any 1002, en una donació d’un alou en el “ castro Lenera ” a “ Brizole ” L’historiador Joan Serra i Vilaró fa referència al testament del bisbe de Vic Arnulf, del 29 de juliol de 1010, en el qual dóna a Sant Pere de la Seu de Vic el “ castrum de Lanaria ”, juntament amb la seva parròquia i tot el seu terme El 13 de juliol del 1035, Guifré ven a Ponç unes vinyes “ in castro Lanera ” Del mateix any és la venda…

Fragment del foli 87v, amb una caplletra “T”, la millor del còdex amb tot un conjunt d’elements del màxim interès i entrellaçats, motius vegetals, caps de gos A la base, aguantant amb el llom el pal de la lletra, un mamífer amb el cos curvat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 44, és el núm 44 del catàleg de Gudiol * correspon a un volum de 152 folis de 33,5×26 cm, escrit a dues columnes, en lletra Carolina molt correcta, amb rúbriques en vermell Ens trobem novament davant una producció autèntica de l’ scriptorium de Vic, amb una data exacta, 1064, i que es pot atribuir sense cap…

Situació Esglesiola romànica que alguns autors identifiquen amb la capella del castell de Cornellà F Tur La capella de Sant Antoni és situada dins el conjunt urbà de Cornellà del Terri, molt a prop de la plaça, a la banda de llevant S’hi accedeix per la carretera de Banyoles a Girona, a 5 km de la primera i a la vora dreta del Terri Un cop arribats a la plaça de Cornellà, cal deixar el vehicle i accedir-hi a peu uns 50 m Mapa L39-12296 Situació 31TDG849600 JMC-JRM Història No es disposa, ara com ara, de notícies històriques referents a aquesta capella del castell, que molt probablement…

Situació Façana de la primitiva església romànica de Sant Cebrià de Flaçà, aprofitada en construir l’actual edifici F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià és emplaçada en el nucli antic de la població de Flaçà, situada sobre la carretera de Girona a Palamós Mapa L39-12296 Situació 31TDG963556 MLlC-JAA Història El terme de Flaçà Flociano apareix en una donació de terres que el levita Oliba féu al monestir de Santa Maria de la Grassa, que alguns autors daten al segle IX, però que molt probablement cal situar a l’any 921, al regnat de Carles el Simple També s’esmenta en altres donacions…

Situació Restes d’aquest casal medieval situat al cim d’un turó al vessant oriental de la muntanya del Bres ECSA - J Bolòs Casa forta situada al cim d’un turó, al vessant oriental de la muntanya del Bres, davant del pla del Mas d’en Duran, solcat per la riera de Riudecols Mapa 33-18472 Situació 31TCF314582 A l’entrada de Riudecols, venint de Reus, a mà esquerra, surt una pista que segueix la llera del riu Uns centenars de metres més enllà abandonarem el riu, anirem cap a la dreta, passarem pel costat d’una granja i seguirem per entremig d’uns camps d’oliveres i d’avellaners fins a arribar a…

Situació Algunes mostres de ceràmica altmedieval i de destrals o relies d’aixada de pedra polibasàltica, que es localitzaren al jaciment JF Clariana El jaciment arqueològic de Rocafonda, situat dins el veïnat del mateix nom, es troba a l’extrem N de la ciutat de Mataró, a la confluència entre la carretera de Valldeix i la plaça pintor Cusachs, a la part baixa del turó de Vista Alegre Mapa 37-15393 Situació 31TDF545998 JFCR Dipòsits Durant la breu excavació que hi dugué a terme l’any 1981 la Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme, es descobriren unes restes de construccions, un…

Situació El pont de Sant Joan les Fonts, vist des de llevant Tot i que ha estat refet segurament diverses vegades, alguns fragments de la construcció tenen un aparell d’època romànica J Bolòs Pont construït damunt el riu Fluvià, al costat de l’església romànica de Sant Joan Aquesta construcció, que degué ésser feta possiblement en relació amb l’església parroquial i amb el priorat de Sant Joan, devia servir, a més, per a comunicar amb facilitat la Vall de Bianya i la via que anava d’Olot cap a Besalú Mapa 257M781 Situació 31TDG596736 Des de la carretera que va d’Olot i la Canya vers Besalú,…

Situació Basament d’una possible torre al cim del tossal on hi hagué el vilatge ECSA-JBolòs Les restes del vilatge abandonat de la v all de Grau són 1 km al sud-oest de Carratalà, damunt d’un tossal que s’alça sobre el riberal irrigat pel Segre Mapa 31-16 415 Situació 31TBF864957 Anant d’Aitona a Seròs, després de la carretera que mena a la “Cova del Pare Palau”, surt a mà dreta una altra pista, que hem de seguir uns centenars de metres Després haurem de pujar a peu fins al cim del turó que hi ha a mà esquerra, al nord de la carretera que va d’Aitona a Seròs JBM-JIR Nucli urbà Dalt del turó…

Situació Absis d’aquest popular santuari marià situat a poca distància de la població de la Roca d’Albera ECSA - A Roura El santuari de Santa Maria de Tanyà és situat a uns 500 m al nord del poble de la Roca d’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 30” N - Long 2° 56’ 6,6” E Hom hi arriba per la carretera D-2, en direcció a Sant Genís de Fontanes PP Història L’església de la villa Tagnane 875, dependència de l’església d’Elna des del segle IX, és esmentada per primera vegada l’any 1371, en què la dona de Pere Pasqual, del castell de la Roca, feu un llegat a aquesta església L’any 1538,…

Es llicencià en dret i criminologia, i els anys cinquanta, sota pseudònims diversos, publicà novelles de gènere westerns , terror, etc L’any 1967 publicà El cazador , la seva primera novella ja en un estil propi, en la qual posa de manifest una acusada inclinació per la paràbola, el grotesc i les situacions absurdes, motiu pel qual sovint hom n’ha indicat la influència de Kafka A banda de la novella esmentada, és autor també de Ceguera al azul 1969, El unicornio 1971, Los enemigos 1974, El castillo de la carta cifrada 1979, Amado monstruo 1984, Historias mínimas 1988, El cazador de leones…