Resultats de la cerca

Competí pel RCD Espanyol, el FC Barcelona, el CN Barcelona i el CA Stadium Fou campió d’Espanya de triple salt 1949, 1955 i salt de llargada 1949, i assolí tres subcampionats estatals en la primera prova i dos en els 110 m tanques En els Campionats de Catalunya guanyà nou vegades el concurs del triple salt 1949, 1951-55, 1957, 1958, 1959, i fou campió dels 110 m tanques 1948, 1949, 1959, el salt d’alçada 1947, 1948 i el de llargada 1957, 1958, el relleu 4 × 100 m 1948, 1947 i el decatló 1957 Millorà tres vegades el rècord de Catalunya de triple salt entre el 1949 i el 1957

S’inicià a les files del Club Atlètic Vic, on desenvolupà tota la seva carrera Després de proclamar-se campió estatal juvenil de cros 1983, l’any següent obtingué els títols català, espanyol i mundial júnior de camp a través Fou el darrer atleta blanc que guanyà aquesta prova internacional Patí un accident laboral que estroncà una prometedora carrera Tornà a la competició, però en l’àmbit popular Amb tot, destaquen les victòries en la cursa d’El Corte Inglés 1986 –ja l’havia guanyada el 1984–, dos títols de campió català de 10000 m 1987, 1991 i un de cros per equips, amb el CA…

Se l’anomena també ATP-fosfohidrolasa Manifesten aquesta activitat fosfatàsica la miosina, l’actomiosina, els mitocondris, els microsomes i les membranes cellulars En alguns casos l’activitat ATPàsica resulta activada pel Ca +2 o pel Mg +2 , i en altres per ambdós ions, i és inhibida per la ubaïna Hidrolitza també el trifosfat d’inosina ITP i altres trifosfats de nucleòsids la seva especificitat de substrat depèn de la presència dels ions divalents esmentats i d’altres monovalents com el Na + i el K + És conegut també un altre enzim d’activitat similar a la de l’…

Durant la joventut freqüentà l’aeròdrom de Ca n’Oriac 1928-33 i l’aeròdrom Canudas 1934-36 Fou membre de la secció de vol sense motor de l’Aeroclub de Catalunya i participà en diverses jornades de vol a vela, com la Setmana de Vol sense motor de Sabadell 1935 Obtingué el títol de pilot sense motor 1935 i el de pilot civil 1936 Als anys quaranta inicià la seva collaboració amb l’Aeroclub de Sabadell, tot i que no rebé una nova llicència de pilot del Ministeri de l’Aire fins el 1954 A partir de llavors començà a exercir com a professor de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Morí en…

Té la seu principal a la Ca n'Ortadó, on hi ha una exposició permanent que, amb vocació didàctica, fa un recorregut per la història local a través de l’evolució i la transformació del paisatge i el poblament de la zona des de la prehistòria fins a l’actualitat Els fons del museu són formats per un seguit de colleccions molt variades, el contingut de les quals procedeix principalment de les excavacions arqueològiques realitzades al terme municipal Hi ha també una collecció d’objectes agrícoles i estris d’època contemporània fruit de donacions i d’adquisicions fetes per l’…

Vida i obra Format al Seminari de Vic, posteriorment amplià els estudis a Barcelona cursant dret civil i canònic Estigué vinculat a diversos càrrecs eclesiàstics del bisbat de Girona des del 1879, presidí la junta auxiliar gironina per a la restauració del monestir de Ripoll i fou collaborador assidu de l’Associació Literària de Girona La seva afecció a l’arqueologia el portà a publicar L’Episcopologio Ampuritano Precedido de una reseña histórica y arqueológica de Ampurias ca 1897, resultat de les seves pròpies recerques dels materials emporitans amb un mètode avançat per a l’…

El topònim Goscons també fa referència a una força casa forta homònima actualment dita  Ca l’Arquer que formava part d’una quadra adscrita jurisdiccionalment al castell de Montpalau Ca l’Arquer s’aixecà sobre l’antiga casa forta dels Goscons a la fi del segle XIII, al costat de la capella romànica sota l’advocació de Santa Maria de Goscons , protectora d’aquest alou Aquesta força es fonamentà sobre la vila romana del Baix Imperi, que dominava el pas que unia la via Augusta amb l’interior camí de Vallalta, i de la qual queden interessants restes arqueològiques sitges de gra, restes d’àmfores…

Les races principals són l’afganesa, la russa borzoi , l’anglesa whippet , la persa slugui , la italiana greyhound i l’eivissenca ca eivissenc o llebrer eivissenc Aquest últim, és un gos de quest, àgil, de salt potent i d’olfacte excellent, autòcton de les Balears, concretament d’Eivissa, però estès per la resta dels Països Catalans encara que molt creuat Els mascles amiden a la creu entre 60 i 66 cm i tenen un pes mitjà de 22,5 kg les femelles, més dòcils, fan de 57 a 63 cm i pesen uns 19 kg El pelatge és blanc, ros o vermell, amb les varietats de pèl llis, dur o llarg D’…

Es formà al Club Atlético San Vicente - Universitat d’Alacant i debutà amb el primer equip l’any 1990 Entre el 1992 i el 1994 jugà amb el Futbol Club Barcelona Posteriorment, tornà al CA San Vicente en diverses etapes 1994-98, 2001-02, 2004-05, i també jugà al Sharkia Hockey Club d’Egipte 1999, al Rot-Weiss Köln alemany 2000, a l’Old Loughtonians Hockey Club d’Anglaterra 2001, al CD Universidad Complutense 2003 i al Chennai Veerans de l’Índia 2006 Fou 246 vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, on guanyà la medalla de plata, els…

Desenvolupà tota la seva carrera al CN Barcelona, excepte el tram final, que vinculà al CA Vic Entrenà en diferents etapes a la URSS i a Itàlia Fou doble campió d’Espanya 1975, 1981 i tres vegades de Catalunya 1980, 1981, 1988 en 100 m També fou campió català 1977 en 4 × 100 m, prova en què aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1975 En pista coberta, fou campió d’Espanya 1975, 1979, 1980, 1981 i de Catalunya 1980 en 60 m, prova que disputà en set Campionats d’Europa 1975-78, 1980-82 Va batre els rècords d’Espanya i de Catalunya de 50 m en pista coberta i de 100…