Resultats de la cerca

Fill del rei Bosó I de Provença, el qual succeí En lluita amb el seu rival, el rei Berenguer I d’Itàlia, aquest finalment l’enderrocà del tron d’aquest país i el cegà Berenguer I, aleshores, cedí Provença a Hug d’Arles

Succeí el seu pare, el rei Carles III , sota la regència de la seva mare, Margarida de Durazzo , el 1400 derrotà Lluís II de Nàpols, el 1403 volgué, sense èxit, ocupar el tron d’Hongria Ocupà Roma 1408, però el 1410 en fou expulsat per l’antipapa Joan XXIII i Lluís II, i perdé Hongria Envaí Roma novament 1413, però morí sobtadament

Assolí el tron en vèncer el rei Mahāpadma Nanda de Magadha i estengué els seus dominis pel nord de l’Índia així inicià el gran imperi que continuaren Bindusāra i Aśoka És citat a les relacions gregues contemporànies que han permès de fixar la cronologia antiga índia com a Sandrocottos Derrotà Seleuc Nicàtor 305 aC, que pretenia de recuperar les conquestes d’Alexandre el Gran, i convingué amb ell un tractat de pau Establí la capital de Pāṭaliputra Segons la tradició, tingué com a ministre Kauṭilya o Chāṇakhya, autor de l' arthaśāstra

Presoner dels danesos, el 1519 fugí a Suècia, on dirigí la lluita d’emancipació Després de l’expulsió dels danesos fou proclamat rei pel Riksdag de Strängnas 1523 Convertit al luteranisme, confiscà els béns de l’Església Catòlica per pagar les despeses de la guerra d’alliberament Practicà una política centralitzada, i reprimí els avalots populars Dalecàrlia, 1533 Convertí Suècia en un estat monàrquic hereditari Örebro, 1540 per línia masculina 1544 Signà tractats amb França 1544 i amb Rússia, que, juntament amb un exèrcit permanent i una forta armada, asseguraren la integritat…

Proclamat voivoda de Cracòvia 1667, després de vèncer els turcs a la batalla de Khotin 1673 succeí el rei Miquel I El 1683 tornà a derrotar els turcs a Kahlenberg, i així contribuí a l’alliberament de Viena Les seves campanyes militars arribaren fins a Moldàvia i Bessaràbia 1684-85 Més tard, abandonat pels seus aliats austríacs, hagué de cedir a les pretensions de Rússia pel tractat de Moscou 1686 Influït per la voluntat de la seva muller, Maria Casmira d’Arquien, no sabé enfrontar-se a la noblesa

Fill de Felip II de Castella i de la seva quarta muller, Anna d’Àustria El seu pare s’esforçà a educar-lo per a les tasques de govern, però en restà descoratjat per l’abúlia i el desinterès del seu hereu Aquest, en arribar al tron, confià immediatament els afers a un privat, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja , futur duc de Lerma, el qual aprofità les seves atribucions gairebé omnímodes per a beneficiar parents i amics i per a enriquir-se escandalosament El rei anà a València tot seguit hi jurà els furs tanmateix, no hi tingué corts fins el 1604 i hi contragué…

Fill i successor de Francesc I, el 1780 succeí la seva mare Maria Teresa —que l’havia associat al tron el 1765— com a rei d’Hongria i de Bohèmia, arxiduc d’Àustria, duc de Milà i sobirà dels Països Baixos Es casà de primer amb Elisabet de Parma, i després amb Maria Josepa de Baviera Prototip del dèspota illustrat, emprengué considerables reformes de tota mena, des de la burocràcia a l’educació, passant pel dret i l’agricultura Volgué unificar els seus dominis sota el signe del germanisme, i no dubtà a trasplantar famílies germàniques en terres de Galítsia i Hongria amb designis…

Segon fill de Felip IV de França i de Joana I de Navarra, fou nomenat regent a la mort del seu germà Lluís X 1316, i, en morir el fill pòstum d’aquest, es féu consagrar rei a Reims 1317, amb l’ajut dels Estats Generals, que declararen la incapacitat de les dones per a succeir en la corona Lluità contra les ambicions de la noblesa, i sotmeté Lluís de Nevers 1317 i els borgonyons i xampanyesos 1318 a més, aturà la guerra de Flandes 1320 Reforçà l’administració del regne, desenvolupà les milícies urbanes i perfeccionà l’organització financera

Com a príncep d’Astúries intervingué en la guerra civil a favor o bé dels infants d’Aragó o bé del seu pare la seva participació en la batalla d’Olmedo 1445 fou decisiva, com també en la confabulació que donà lloc a l’execució del conestable Álvaro de Luna Fou dominat pel seu favorit Juan Pacheco, marquès de Villena, figura clau per a comprendre certes actituds i decisions del rei, de l’oligarquia nobiliària i de la política castellana durant més de trenta anys Entre el 1454 i el 1464 es destacaren diverses projeccions de gran abast, les quals, però, restaren sense efecte per la…

Fill i successor de Carles I de Nàpols i de Beatriu de Provença Príncep de Salern, vicari del regne 1283 per absència de Carles I 1284 promulgà el nucli fonamental de la legislació angevina de Nàpols, lluità contra les forces de Pere II de Catalunya-Aragó, que el derrotaren diverses vegades i el feren presoner el 1284 Encarcerat a Messina, quan succeí el seu pare 1285 fou traslladat a Catalunya recobrà la llibertat mitjançant el pacte de Canfranc 1288, pel qual renuncià a Sicília Però en fou coronat rei 1289 i la lluita fou represa fins a la treva de Gaeta 1289 i acabà amb el…