Resultats de la cerca

Estudià dret a Santiago i, fracassada la revolució gallega del 1846, es refugià a Portugal, d’on fou expulsat en publicar el poema Himno dos povos ‘Himne dels pobles’, 1850 Figura destacada als inicis del desvetllament cultural gallec del s XIX, deixà una obra, desigual, bé que molt popular, que hom reuní en Poesías gallegas y castellanas 1889

Dedicat a la modalitat mar-costa, aconseguí diverses medalles als Campionats d’Espanya de clubs Alguns dels seus membres obtingueren la categoria d’alta competició de la federació espanyola i participaren en Campionats del Món Han destacat Jaume Riambau, Ferran Guirro, Óscar Álvarez, Santiago Caralt, Josep Antoni Menguiano, Josep Parada, Josep Miquel Castillo i Josep Díaz

L'etarra Santiago Arrospide Sarasola, més conegut per Santi Potros, surt de la presó de Topas, Salamanca, després de passar 31 anys  empresonat Santi Potros, condemnat a més de 3000 anys de presó, va ser el membre de la cúpula d’ ETA que va organitzar l’atemptat d’Hipercor, a Barcelona el 1987, en el qual van morir 21 persones

Hi ha agicultura de secà i ramaderia Té explotacions mineres d’urani És la darrera etapa del camí de Sant Jaume abans d’entrar a terres gallegues Hi destaquen l’església de San Francisco, la collegiata de Santa María s XVI, el convent de la Anunciada s XVII i l’hospital de Santiago, avui convertit en el collegi de la Divina Pastora

L’abundància de pastures ha afavorit la ramaderia bestiar de llana L’agricultura també s’hi ha desenvolupat cereals i oliveres, principalment, tot i que ocupa un segon terme La indústria és derivada alimentària i vinculada amb la fabricació de materials de la construcció Conserva part de les muralles Hi destaquen l’església de Nuestra Señora de Granada i la de de Santiago

Fou catedràtic d’història natural a la Universitat de Santiago de Compostella 1849-68 i a Barcelona 1868-88 on exercí també interinament de rector 1880 Deixeble de Joan Francesc de Bahí, és autor de l' Ensayo de una flora fanerogámica gallega 1852, que fou el primer catàleg florístic de Galícia El seu herbari es conserva a la facultat de Biologia de Barcelona

Es constituí a Buenos Aires el 1925, a imitació del comité homònim barceloní 1923 La cerimònia de fundació tingué lloc el 13 de setembre al teatre Liceo Antoni Costa, del grup independentista Comité Llibertat, també fundat a l’Argentina, presidí l’acte Hi intervingueren Lino Pérez, de l’Irmandade Nazionalista Basca, el periodista argentí Santiago Nocetti i Josep M Xammar i Sala

S'installà a Xile el 1793, on es féu càrrec de la capella de música de la catedral de Santiago Influí sobre la vida musical xilena dels darrers anys de la colònia 1793-1817 Emprà la tècnica del baix xifrat en nombroses composicions litúrgiques, entre les quals sobresurten dues misses per a veus, orgue i conjunt d’instruments de cordes, motets, etc

Parent de Simón Bolívar, fou un dels fundadors de la Junta de Caracas 1810, la qual proclamà la independència de Veneçuela 1811 Vencé en diverses ocasions els reialistes i reconquerí Caracas Collaborà en la destitució de Bolívar i de Santiago Nariño, però ell mateix fou derrotat per Boves a Urica 1814 Refugiat a Tamanaco, fou capturat i afusellat per Morales, successor de Boves

En morir el rei Joan I 1390, formà part del consell de regència però, enemistat amb l’arquebisbe de Santiago, passà a l’oposició i s’uní a l’arquebisbe de Toledo i al gran mestre de Calatrava Reconciliat amb Enric III 1393, es revoltà novament 1394 i formà un front de nobles contra el rei, però fou vençut i empresonat