Resultats de la cerca
Es mostren 2480 resultats
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Institució constituïda el 1850 com a Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona
.
Declarada reial el 1929, més tard la seva actuació fou ampliada a tot el Principat Amb seu a l’edifici de la Llotja de Barcelona, té com a objectius principals la investigació, l’orientació i la difusió en matèria d’art i la conservació del patrimoni artístic del país És integrada per 36 membres numeraris i dirigida per una junta de govern Els acadèmics són elegits entre artistes destacats, estudiosos de l’art i persones que han sobresortit per llur mecenatge Un gran nombre de les figures més representatives de la cultura catalana n'han estat membres Damià Campeny, Martí Alsina,…
Antonio Álamo
Teatre
Dramaturg i novel·lista castellà.
Llicenciat en dret per la Universitat de Sevilla el 1988 Començà la seva trajectòria teatral com a director i dramaturg de la companyia El Traje de Artaud juntament amb Pepa Gamboa, i aviat es donà a conèixer en el panorama dramàtic estatal gràcies als importants premis que obtingué, entre els quals destaquen el premi born de teatre, que guanyà dues vegades, amb Los enfermos 1999, i El Instructor 2005, el premi Tirso de Molina per l’obra Los borrachos , 1993 o el premi Marqués de Bradomín gràcies a La oreja izquierda de VanGogh , 1991 A més a més, ha…
Mohsen Makhmalbaf
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic iranià.
D’origen humil, començà a treballar a dotze anys, i a quinze s’implicà en la lluita política contra la dictadura del xa, fet que el portà a ser empresonat i torturat Posteriorment, combaté el fonamentalisme islàmic i derivà el seu activisme cap a la literatura i el cinema, que veié com uns mitjans que, a més del vessant artístic, servien per a modificar les consciències Formà part de l’anomenada Nova Ona del cinema iranià —amb directors com Abbas Kiarostami, Jafar Panahi Majid Majidi i Bahman Ghobadi—, ha escrit guions i obres de teatre, i el 1996 fundà l’escola de cinema…
Santi Surós i Forns
Pintura
Pintor.
Estudià art a Llotja, alhora que cursava magisteri, filosofia i medicina Fou l’inspirador i el principal promotor del Saló de Maig a Barcelona, i fundador, entre d’altres, del grup Lais, on el 1949 i al Cercle Artístic de Barcelona donà a conèixer el Manifest Negre , basat en una frase de Dufy Aplicà a les teles una gran densitat de color, que acostumava a juxtaposar o barrejar amb extrema violència El patetisme és una constant en la seva obra, malgrat no disposar d’intencions moralitzadores Prengué part en diverses edicions de la Biennal Hispanoamericana i en una ocasió participà a la de São…
Dennis Oppenheim
Art
Artista nord-americà.
Després d’estudiar al California College of Arts and Crafts i d’uns anys de docència a la Universitat de Hawaii, reprengué els estudis a mitjan anys seixanta i el 1965 obtingué un màster en arts de la Universitat de Stanford Establert l’any següent a Nova York, on es dedicà a l’ensenyament secundari, el 1968 feu la primera exposició individual Pertanyé a la generació que, a mitjan 1965, rebutjà l’ art pop en favor d’una reflexió més profunda, àmplia i pluridisciplinària del fet artístic, cosa que el portà a explorar diverses tendències que inclouen l’ arte povera , l’ art…
Peter Sellars

Peter Sellars
© Ruth Wlaz / American University of Beirut
Música
Director d’escena nord-americà.
Graduat a Harvard 1981, ha estat director artístic de la Boston Shakespeare Company 1983, l’American National Theater 1984, el Kennedy Center de Washington i el Festival de Los Angeles, entre d’altres El radicalisme de les seves posades en escena d’òperes tant d’autors clàssics Mozart, Händel, Wagner, entre d’altres com contemporanis Messiaen, Hindemith o Maxwell Davis sovint és motiu de polèmica, cosa que també succeí quan portà al Liceu la seva producció de Le nozze di Figaro de Mozart el 1991 Collabora sovint amb el compositor John Adams , del qual ha estrenat Nixon in China 1987, The…
Pazzi
Història
Família florentina, els orígens de la qual es remunten, segons la llegenda, a un tal Pazzo di Rinieri, condottiere de la primera croada.
Procedents, sembla, de Fiesole i partidaris dels güelfs, al segle XIII hom troba Iacopo de'Pazzi , capità dels florentins, a Montaperti 1260, i el seu fill Pazzino, que seguí Carles de Valois Entre altres membres d’aquesta família es destaca santa Maria Magdalena de'Pazzi El seu fet polític més famós fou la conjuració, coneguda amb el nom de conjuració dels Pazzi , contra els seus rivals, els Mèdici, el 1478 Pressionats pel pontífex Sixt IV, intentaren d’assassinar Giuliano i Lorenzo de Mèdici a l’església de Santa Maria del Fiore, però no reeixiren completament en llur intent, perquè…
Philippe Thomas
Art
Artista francès.
El seu treball reflexiona sobre els límits de la història de l’art modern i els mecanismes del mercat artístic, a partir del desplaçament del concepte d’autor que qüestiona la figura de l’artista, del colleccionista i de l’espectador, així com de la mateixa institució museística Amb unes referències literàries i filosòfiques essencials en la seva obra, desenvolupà un treball plàstic i assagístic estretament vinculat, que analitzà la idea de ficció, llenguatge o interpretació L’any 1987 fundà l’agència Readymades Belong to Everyone a Nova York, que adaptà les formes de producció…
Dídac Masana i Majó
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona A l’Exposició Internacional de Viena 1904, rebé una medalla d’or El 1912 es traslladà a l’Argentina, i s’installà a Buenos Aires, per tal de fer les escultures del frontispici i del rellotge del Banco de Castilla y Río de la Plata Finalment, el 1914 fixà la seva residència a Rosario, on fou nomenat professor d’escultura a l’Ateneu Popular Obrí el seu estudi i taller, on treballà en diversos materials, sobretot en fustes de garrofer i roure i en marbre de Carrara Entre les seves obres cal ementar la realització del Via Crucis a l’església de San…
Piero Manzoni
Art
Artista italià.
Inicialment treballà en pintura, però més endavant arribà a negar-la perquè la considerava un llenguatge inacabat, i adoptà una postura molt crítica amb l’art del seu moment, palesa en el pamflet Per al descobriment d’una zona d’imatges , on la provocació esdevé una arma contra el sistema establert Així, ell mateix es convertí en objecte artístic Corpo d’aria , en què venia el seu alè, etc L’any 1957 rebutjava el color en la sèrie Achromes L’any 1959 creà, amb E Castellani, una galeria d’art i la revista Azimut , i el 1960, amb d’altres artistes —E Castellani, H Mack, O Peine…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina