Resultats de la cerca

El 1931 fou un dels fundadors del Cornellà Rugby Club, entitat que presidí entre l’agost del 1956 i el 1958 Fou també àrbitre internacional Durant el seu mandat com a president, el club celebrà el seu 25è aniversari i es creà un segon equip

Procedent del Granollers, ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1954-55 Les temporades 1956-57 i 1957-58 fou cedit al Sabadell La temporada següent retornà a l’Espanyol Li tocà viure el primer descens del club a segona 1961-62 i l’ascens la temporada següent Disputà 171 partits de Lliga com a defensa central i fou diverses vegades capità de l’equip El 1965 fitxà per l’Hèrcules, amb el qual ascendí a primera La temporada següent es retirà Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola B i una amb la de promeses 1959-61 També participà amb la selecció catalana en un…

Es formà a les seccions inferiors del Futbol Club Barcelona Després passà al Contal 1962-66, amb un interval cedit al Gimnàstic de Tarragona 1964-65 Debutà al primer equip del FC Barcelona la temporada 1966-67, amb el que disputà 57 partits i guanyà la Copa 1968 i al final de la temporada següent fou traspassat al Saragossa 1968-71 Posteriorment jugà amb el Sant Andreu 1971-74, a segona divisió, i la temporada 1974-75 amb l’Artiguense, en categoria regional

Pertangué al Futbol Club Barcelona 1937-40 Després fitxà per la Ferroviaria de Madrid i seguidament pel Gimnàstic de Tarragona 1942-48 Continuà la seva carrera al Valladolid 1948-51 i l’Espanyol 1951-52 Jugà un partit amb la selecció catalana A la seva població natal se celebra un torneig de futbol que porta el seu nom

Inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1931, i el 1941 obtingué el títol de doctor Per raons professionals i familiars, l’any 1954 fixà la seva residència a Reus, i establí el seu taller a Montbrió del Camp La seva trajectòria artística començà en entrar a formar part del grup artístic ARA Artistes Reusencs Actuals, creat el 1960 sota el lideratge de Ramon Ferran amb la voluntat d’innovar en el llenguatge artístic i explorar nous camps d’expressió  Artista multidisciplinari, treballà la pintura, l’escultura en ferro, acer i bronze, el collage  i…

Propietari rural, el 1885 heretà les propietats del seu germà Joaquim Collaborà a El Faro Bisbalense , Calendari Català , La Gramalla  i La Renaixença , entre altres revistes Influït per Aguiló i Verdaguer, incorporà models de poesia popular, en metres diversos, entre els quals és de destacar el de factura narrativa L’Angeleta 1876 i La festa de Santa Cristina d’Aro 1877 Conegut com Lo Cançoner o Lo Poeta de la Vall d’Aro , divulgà oralment tant la seva poesia com la d’altres coetanis Fou distingit al certamen de l’Associació Literària de Girona del 1873 i participà regularment…

Mestre en arts a la Universitat de València, interessat des de jove per les matemàtiques, no acceptà una càtedra a la universitat per professar a la Companyia de Jesús Residí en diverses ciutats, fou professor al collegi de l’orde a Mallorca, on estigué en contacte amb l’historiador i matemàtic Vicent Mut Ensenyà després a Barcelona, i el 1660 passà al collegi de Sant Pau de València, on es dedicà a l’estudi i l’ensenyament de matemàtiques i a l’observació astronòmica El 1670 fou nomenat titular de la càtedra de matemàtiques del collegi de Sant Isidre de Madrid, on restà els darrers anys de…

Era fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Guillem de Montgrí , sagristà de Girona, i de Pere de Torroella o de Montgrí i Ramon de Torroella o de Santa Eugènia, bisbe de Mallorca Es casà amb Beatriu Prengué el cognom de Santaeugènia, pel fet d’haver-se refós amb la seva família una branca dels Santaeugènia de Berga i d’haver-ne heretat els béns Vers el 1228, per mort del seu germà gran Ponç Guillem, heretà Torroella de Montgrí, i per això és conegut també per Bernat de Montgrí i de Santaeugènia Participà en la conquesta de Mallorca…

El seu pare havia estat fundador de l’orquestra l’Artística Llobregatana 1914, que es transformà després en cobla Llobregat i, finalment, 1929 en La Principal del Llobregat Dedicà tota la seva vida de músic a aquesta agrupació, que continuà el seu fill Josep, flabiolaire, i de la qual formà part, igualment, un altre fill, Jaume, tenora Signava les seves sardanes amb el pseudònim Javimel Algunes de les més conegudes són Els dansaires del Patronat, Cecília aimada, Crit de joia, Ciutat de Cornellà i altres

El 1202 signà amb el seu pare un conveni d’amistat amb Pere I Actuà com a senyor de Torroella de Montgrí i dotà el monestir de Santa Maria d’Ullà El 1223 militava al costat dels Montcada en les lluites d’aquests amb el comte del Rosselló Nunó I, que era ajudat per Jaume I Es trobava entre els defensors del castell de Montcada, que les forces del rei no pogueren conquerir El succeí el seu germà Bernat de Santaeugènia