Resultats de la cerca
Es mostren 1121 resultats
André Campra
Música
Compositor francès d’ascendència italiana.
Vida Fou una figura de primera magnitud de la música teatral i sacra francesa de la primera meitat del segle XVIII El 1674 ingressà a l’escolania de la catedral de Sant Salvador, a Ais de Provença, on al cap de tres anys inicià estudis eclesiàstics amb Guillaume Poitevin El 1681 es traslladà a Arle per a ocupar la plaça de mestre de capella de Sant Tròfim Allí romangué fins el 1683, any en què anà a Tolosa, on esdevingué mestre de música del cor de Sant Esteve Fou en aquesta ciutat que començà a ser reconegut com a compositor de música religiosa El 1694 guanyà la plaça de mestre de música de…
Marco Marazzoli
Música
Compositor, cantant i arpista italià.
Vida Tot i que no hi ha evidència que visités Roma abans del 1637, estigué relacionat amb la família del famós cardenal romà Antonio Barberini, de qui fou ajudant de cambra com a arpista virtuós entre el 1631 i el 1636 aproximadament Durant un cert temps fou sacerdot i cantor a la catedral de Parma, i des del 1637, tenor a la capella papal El talent de Marazzoli com a compositor començà a destacar amb la seva primera opéra-comique Il falcone 1637, revisada com a Chi soffre speri el 1639 En 1640-41 residí a Ferrara, època en la qual compongué i estrenà la seva opera serie L’amore trionfante…
catedral de València
La façana dels Apòstols de la catedral de València
© Fototeca.cat
Temple principal de l’arxidiòcesi de València, que té com a titular Santa Maria.
La catedral anterior a la conquesta cristiana, la que existia des del s VI, en temps del primer bisbe conegut, Justinià 531-46, que el 546 celebrà un concili a València, es trobava prop de l’actual, a l’àmbit de l’antiga basílica i fòrum romans Ho confirmà el 1906 la troballa d’una làpida fragmentada, amb deu hexàmetres llatins, que commemorava la reconstrucció d’un temple magnífic maltractat pels segles Aparegué en aterrar-se una casa a la plaça de l’Almoina, davant la catedral actual Molt abans 1770 s’havia descobert prop del mateix lloc una làpida funerària amb un crismó Per bé que en…
música de Praga
Música
Música desenvolupada a Praga (República Txeca).
Habitada des del neolític, al segle IX esdevingué, amb els premíslides, la fortalesa més important de Bohèmia L’emperador romanogermànic Carles IV la feu capital del seu imperi al segle XIV i llavors la ciutat visqué un període d’esplendor cultural Entre els diversos monestirs, convents i esglésies que tingueren alguna activitat musical destacà el convent femení de Sant Jordi, lloc on, segons la documentació conservada, es realitzaven representacions sacres ja al segle XII Altres testimonis de les pràctiques musicals d’aquests anys són un troper del 1235 i les notícies de la creació d’un cor…
Sant Feliu de Codines
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Feliu de Codines es troba a l’extrem de migdia de la vila i centra el barri històric conegut com la Sagrera Mapa L37-14364 Situació 31TDG302153 Sant Feliu de Codines és a la cruïlla de les carreteres de Mollet a Moià i de Llinars a Sant Llorenç Savall aquesta darrera passa a frec del barri de la Sagrera MDFG Història La parròquia de Sant Feliu de Codines, conjuntament amb les parròquies de Sant Pere de Bigues, de Sant Esteve de Palaudàries, de Sant Mateu de Montbui, de Santa Eulàlia de Ronçana, de Sant Andreu de Samalús i de Sant Genís de l’Ametlla,…
Santa Maria d’Almatà o santuari del Sant Crist de Balaguer
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església primitiva, que ara es troba integrada en l’angle sud-oest del santuari del Sant Crist ECSA - J Giralt Les restes de l’església romànica de Santa Maria d’Almatà són situades al pla d’Almatà, i es troben integrades en l’angle sud-occidental de l’actual santuari del Sant Crist, tot formant part, a l’interior del temple, de la capella coneguda com a “capella fonda” CAT Mapa 32-14359 Situació 31TCG177299 Història L’església de Santa Maria d’Almatà ocupa el lloc de l’antiga mesquita major de Balaguer És esmentada per primera vegada en la documentació el 26 de…
Sant Andreu de Catllà
Art romànic
Situació Angle sud-oest de l’església actual de Sant Andreu de Catllà, amb el portal barroc, i al fons el campanar romànic, amb els dos primers pisos decorats amb arcuacions llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Catllà, a l’esquerra de la Castellana Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 7” N - Long 2° 25’ 27” E Per arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà des de mitjan segle X Per una carta del 13 de setembre de l’any 948, Bernat…
Sant Jaume dels Tracs o de Riner
Art romànic
Situació Una vista de la capçalera de l’església L Prat Aquesta església es troba situada a l’ombra del castell de Riner, prop ja del terme municipal de Llobera i al cantó de tramuntana de la parròquia de Su Mapa 330M781 Situació 31TCG766432 L’accés s’efectua des de la carretera de Solsona a Cardona pel Miracle, de la qual, al punt quilomètric 3 surt una pista en direcció a tramuntana, que, després d’un recorregut d’1,500 km, deixa a l’església ABC Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Riner, als límits ponentins No degué passar de capella rural de la…
Sant Miquel de Cardona
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Miquel és situada al centre urbà de la vila de Cardona Per tramuntana s’obre a la plaça del Mercat i per ponent a la de la Fira Mapa 35-13 330 Situació 31TCG907413 És la parròquia de Cardona, si bé depengué primerament de la canònica i després de la collegiata de Sant Vicenç, mentre aquestes funcionaren com a tals L’església apareix citada el 1013, i sabem que tenia diversos altars documentats abans del final del segle XIII el de Sant Pere 1013, el del Sant Arcàngel 1019 i els de Santa Maria i Sant Francesc 1291 El 1398 fou consagrada l’actual església…
Sant Genís de Monells (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Fragment de l’absis romànic, únic testimoni que ens ha pervingut de la construcció primitiva de l’església F Tur El nucli del poble de Monells és dividit en dos sectors pel curs del Rissec, un afluent del Daró que davalla de les Gavarres, de règim torrencial Al marge dret del rieral s’estén el “barri del Castell” conjunt arquitectònic d’interès i a l’esquerra el “barri de la Riera” o de l’Església En aquest darrer i al seu extrem nord-oest hi ha l’església parroquial de Sant Genís de Monells Mapa 334M781 Situació 31TDG998473 Per Monells passa la carretera local de Corçà a Bordils,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina