Resultats de la cerca

Membre del futurisme, publicà alguns manifestos, el primer dels quals fou L’arte dei rumori 1913, on propugnava la creació d’una expressió musical adscrita a aquest moviment Russolo defensava una música no basada en les notes sinó en sons que evoquessin els sorolls presents en la vida diària, com ara els de les màquines Es proposà crear una orquestra futurista que pogués fer realitat aquest projecte, una orquestra constituïda per instruments diferents En aquest sentit, inventà alguns instruments futuristes com el sibilatore , l' ululatore , el russolofono i l' arco enarmonico L’any 1932…

Estudià a Roma amb S Falchi i, posteriorment, a Venècia amb E WolfFerrari La seva carrera com a director d’orquestra el portà a fer d’assistent de P Mascagni i T Serafin, i a dirigir arreu d’Europa i de l’Amèrica del Sud Fou crític musical de "Secolo", "La Sera" i "Il Giornale d’Italia" Entre els seus escrits cal destacar Viaggio musicale in Italia 1927 Diputat durant el règim feixista, fou el màxim exponent, juntament amb Giuseppe Mulé, de la política musical oficial Aquest conservadorisme es troba reflectit en les seves composicions, en les quals no s’allunyà mai del llenguatge…

El seu mestre fou Giovanni Testagrossa, un important llaütista al servei d’Isabel d’Este Entre el 1516 i el 1539 visqué a Roma, on estigué contractat, amb algunes interrupcions, per diversos cardenals i papes com a llaütista i violista El 1530 es trobava al servei del cardenal Hipòlit de Mèdici, i el 1535, d’Ottavio Farnese Aquest mateix any estigué al servei del papa Pau III Da Milano fou un dels compositors per a llaüt més prolífics del Renaixement Les seves obres aparegueren en nombroses antologies entre els anys 1536 i 1603 i arreu d’Europa en circularen moltes còpies…

Membre d’una nissaga de músics, es formà musicalment amb el seu pare i estudià lleis per tal de dedicar-se a l’advocacia, però el 1836 es decantà per la música i esdevingué organista de la parròquia de Blackburn En aquesta època començà a compondre les primeres obres per als serveis religiosos Fou molt reconegut com a organista, sobretot en la seva pràctica d’acompanyant dels serveis anglicans en diferents parròquies, com les londinenques de Saint Philip i de Saint Pancras Destacà també com a dissenyador d’orgues, entre els quals els de Leeds i el de la parròquia de Saint Andrew a Glasgow Les…

Rebé formació musical de l’organista de la capella de l’ambaixada bavaresa a Londres, mentre iniciava la seva activitat com a copista El 1775 fou nomenat organista de la capella de l’ambaixador de Sardenya i començà a compondre gran quantitat de música en llatí per als oficis de les capelles catòliques de Londres Cal destacar la compilació A Collection of Masses with Accompaniment for the Organ 1792, amb obres per a diferents plantilles solistes i acompanyament d’orgue, a més d’un nombrós catàleg de misses soltes També es distingí com a compositor de catches i glees , fins al punt que les…

Estudià música a Angers i el 1895 anà a París per realitzar estudis de medicina i música Fundà una Escola Normal de Música 1910 i una Societat Mozart 1911 Després de la Primera Guerra Mundial viatjà fent concerts com a organista i pianista per Bèlgica, Holanda, Àustria, Romania, Turquia i Espanya Després de treballar com a organista a Saint-Martin-des-Champs, a Notre-Dame-des-Blancs-Manteaux, a Saint-Séverin i al Sacré-Coeur, el 1925 fou contractat com a organista de Saint-Augustin com a successor d’E Gigout El 1924 fundà la publicació periòdica "Orgue et les organistes" Els dots d’…

Rebé les primeres classes del seu pare, mestre d’escola i aficionat a la música, i més tard estudià amb M Holzer, que també era professor de Franz El 1810 fou nomenat mestre adjunt de l’Orfenat d’Alsergrund a Viena, institució en la qual aconseguí la plaça de titular a partir del 1816 El 1851 esdevingué director de la Normalhauptschule En les composicions atribuïdes a Ferdinand Schubert es fa molt difícil determinar quina part és obra seva i quina part pertany al seu germà, i fins on arriba la collaboració de Franz, el qual fins i tot li cedí algunes obres seves per tal que Ferdinand es…

Es formà musicalment a Roma o a Bolonya El 1661 fou nomenat organista de cort i de cambra a la capella de l’emperador Leopold I, a Viena Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal, orgue i composició i destacà principalment com a compositor de música de tecla Després de JJ Froberger, i juntament amb JK Kerll, representa un dels nexes d’unió més importants entre G Frescobaldi i els compositors del Barroc tardà És autor de nombroses peces de caràcter programàtic, entre les quals destaca Rossignolo 1677, per a clavicèmbal Els seus dotze ricercari pertanyen estilísticament a les…

Probablement deixeble del P Cererols a l’Escolania de Montserrat els anys 1665-71, el 17 de setembre d’aquest darrer any ingressà com a monjo al monestir Arpista molt destre, fou també mestre de l’Escolania 1705-15, compartint el càrrec amb el P Vicenç Pressiac i en substitució del P M López mentre aquest exercí d’organista a Valladolid Davant les pressions centralitzadores de la Congregació de Valladolid, a la qual pertanyia el monestir de Montserrat, defensà amb fermesa els drets tant dels monjos antics escolans com dels mateixos escolans que pertanyien a la Corona de Catalunya-Aragó,…

Estudià musicologia a les universitats de Poznan i de Cracòvia, centre aquest darrer on es doctorà el 1964 Entre els seus mestres hi hagué A Chybinski i JM Chominski, personalitats molt importants dins la musicologia polonesa Fou professor assistent de Chybinski a la facultat de musicologia de la Universitat de Poznan 1950-53 Més tard es traslladà a Cracòvia, on entre el 1954 i el 1961 dirigí una editorial musical i fou professor de musicologia a la Universitat Jagiellonski des del 1990 Considerat un dels principals musicòlegs polonesos de la seva generació, fundà i edità nombroses…